Finançament negat en compra de pisos

26 abril 2009 por Joan Planas

logo-diari-terrassa25

 

Publicat el 23/4/2009

 

A moltes persones  s’els impideix avui en dia comprar un habitatge, tot hi haver-se  compromés contractualment, i aixó malgrat que el seu poder adquisitiu és el mateix que tenien quan van decidir comprar i les seves ganes de comprar són les mateixes (no estem parlant de compres especulatives, sinò de compres “domèstiques”).

Tot i que és una obvietat dir que el finançament és peça clau en la compra d’un habitatge, fins que no estem  a fons immersos en una crisi immobiliària i financera no ens adonem de la seva trascendència. 

En época de vaques grasses –no fa tants mesos- moltes promotores que pertanyien a bancs o caixes (o les participaven majoritàriament o significativament), per facilitar les seves vendes, asseguraven entre les seves condicions de venda, que el comprador quan s’hagués d’atorgar l’escriptura, es podria subrogar en la hipoteca que hagués fet el promotor.  Aixó es feia constar, inclussivament en la documentació promocional de les vendes, no només indicant que l’edifici es realitzava amb financiació de tal Banc o Caixa, sinò que a més es facilitava al comprador un detall de la hipoteca existent i de la quota que s’hauria de pagar (avui el Banc o Caixa  en alguns cassos ja no és el finançador, sinò que el promotor li ha cedit els pisos i ara són propietat de l’entitat financera).

És evident que aixó va meritat una més fàcil comercialització o “col·locació” dels productes immobiliaris.

Però el fet és que avui, quan s’han d’atorgar aquelles  escriptures, aquella promesa i possibilitat de finançament es denega, no perque el comprador sigui a l’atur o li hagin abaixat el sou, sinò simplement perque el banc o caixa no vol atorgar la hipoteca en les condicions que s’havien previst al·legant simplement que ha canviat els criteris de risc (quan s’oferien pisos per comprar, es facilitaven inclusivament al comprador les dades de a quant li sortiria la quota de la hipoteca).

A banda, les promotores, amb caiguda de preus d’obra nova que encara no s’han aturat, si el contracte és de compra-venda i no d’arres, aleshores opten per exigir el compliment del contracte, és a dir, volen forçar  la compra, no deixant que el comprador s’alliberi tot i que admeti perdre el que ha donat a compte (els promotors saben que el propi pis, al mercat l’estan oferint ells un 30% més barat i to i així no es ven; i els compradors estan veient com s’els obligaria a comprar –sense finançament- un pis que és un 30% més car que el del costat).

La pregunta és: En un cas com aquest, ¿pot el comprador resoldre judicialment el contracte per imcompliment de la promotora-venedora a la seva obligació de facilitar el finançament promés? El Tribunal Suprem, en ocasions semblants (escasses), expressa que: “… Al negarse la mencionada recurrente, vendedora del piso objeto del contrato en cuestión a realizar actos que facilitaran a los compradores, el ejercicio de derecho, cual es el de obtener créditos hipotecarios legalmente prevenidos para facilitar el pago del precio convenido … claramente determina, como certeramente aprecia la Sala sentenciadora de instancia, que la aludida vendedora ha actuado incumpliendo obligaciones que le vienen impuestas al fin del ejercicio por los relacionados compradores del invocado derecho de obtención de créditos hipotecarios facilitadores del pago del precio, con acomodo a las reglas de la buena fe que sanciona el artículo 1258.”

Hem de tenir present que la compra d’una vivenda, apart de la normativa civil pròpia de tot contracte, és subjecte també a una normativa especial quina és la llei general de defensa als consumidors i usuaris, a banda de les normes específiques en matèria d’habitatge.

Cal doncs que “els compradors-sense-el-finançament-promés” s’assessorin per a no veure’s perjudicats per conductes promocionals “normals” al moment de firmar els documents privats i que avui es neguen sense motiu, en el seu perjudici.