Herència o donació avui

24 gener 2013 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Ja són força les consultes que es van realitzant sobre si l’Impost sobre successions, el de les herències: s’ha apujat (la gent ja ho donat per fet) i si és millor fer donació o no?

La consulta és ben actual i mereix un comentari.

Malgrat les notícies sobre la modificació de l’Impost i la supressió de la seva exempció pràctica, el cert és que avui, i quan diem avui només volem dir avui, res a canviat.

Per tal de modificar la situació en que es troba l’impost, i que per necessitats de pactes de govern s’acabarà reinstaurant (no sabem encara en quins termes), que caldrà una disposició amb rang de llei, que en aquest moment no existeix.

Per tant, si fiscalment la pregunta és si avui sortiria més a compte heretar o donar, la resposta és heretar, però la desgràcia és que cal morir-se (la llei reguladora de l’impost difícilment podria entendre’s i seria constitucional si s’apliqués amb caràcter retroactiu).

En aquest sentit, per tant, si no sabem quan ens hem de morir, aleshores una bona opció serà la donació, malgrat que si finalment la llei no canvi i ens morim mentre no canvia, podem haver tirat els diners. El perquè, és que molt possiblement dins aquest exercici entre març i abril de 2013 segons les previsions, es modificarà i es reimplantarà l’impost.

Sabem avui, per contra, que l’article 14 de la llei estableix que la quota íntegra de l’impost sobre successions i donacions en les transmissions lucratives entre vius –altrament dites donacions-  a favor de contribuents dels grups I i II  (cònjuges, pares i fills, etc.), s’obté aplicant a la base liquidable (import donat en termes generals) els tipus del 5, 7 i 9 per cent; en l’escala del 5% fins a 200.000 €, el 7% de 200.000 a 600.000 € i del 9% en endavant.

No oblidem, però, que perquè la tarifa anterior  sigui aplicable cal que la donació o el negoci lucratiu entre vius s’hagi formalitzat en escriptura pública.

Ras i curt, el consell, per a tothom que estigui en aquesta disjuntiva, és assegurar el tret amb una donació, abans que esperar la modificació de la llei, de la que per altra banda, no sabem si implicarà també un increment de tarifes i quotes a pagar en el cas de les donacions (sigui traient, eliminant o reduint bonificacions o per simple augment de tarifes i quotes).

Una pregunta a l’aire: com pot entendre’s que sigui discriminatori i motiu de suspensió de l’aplicació d’un tribut –la taxa de l’euro o l’impost sobre els dipòsits- perquè tots els espanyols no pagarien igual i que davant de la mort, als savis espanyols no en treguin la mateixa conclusió?

En tot cas, si ho pot evitar, no es mori.



El certificat energètic obligatori

17 gener 2013 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Aquest mes de gener de 2013 s’aprovarà l’obligatorietat d’obtenir un nou document que és l’anomena’t “Certificat Energètic” i les conseqüències d’incomplir la llei seran greus.

Es tracta d’una exigència que arriba des d’Europa i que s’esperava que fos aprovada abans de l’1 de gener d’aquest any. Amb tot, ara el Ministeri d’Indústria assegura que per aquest mes de gener, el projecte de Reial Decret estarà aprovat (s’ha de tenir present que si no hi ha una moratòria específica donada per Europa,  i no es compleix aquest termini, Espanya probablement serà sancionada per Europa).

La certificació energètica és el document en el que consta i es determina la eficiència energètica d’un habitatge, assignant-li una etiqueta que recolza el certificat (cada habitatge tindrà una etiqueta similar a les que ja s’utilitzen en el cas dels electrodomèstics i que indica la seva eficiència pel que fa al consum d’energia). Aquesta etiqueta ja s’utilitza per a les cases de nova construcció i classifica cada immoble amb un codi de color que degrada del verd al vermell –passant pel groc- segons l’escala (va de la categoria “A” –considerada la més eficient i que es de color verd fort, a la “G” que és de color vermell i que és la menys eficient).

Sembla que a partir del mes d’abril entraria en vigor l’obligació d’obtenir el certificat energètic.

Per a què l’obligatorietat sigui efectiva, tal com es va fer al seu moment amb les cèdules d’habitabilitat, a partir del mes d’abril de 2013, per llogar o vendre un habitatge serà obligatori disposar del certificat.

Només queden exclosos els edificis i monuments protegits, els utilitzats com a llocs de culte o els edificis d’habitatges que siguin objecte d’un contracte d’arrendament per temps inferior a quatre mesos a l’any, entre d’altres.

Com pot comprendre el lector, s’afegeix doncs un nou requisit als que ja tenim fins ara (cèdula d’habitabilitat, certificat d’inspecció tècnica d’edificis i ara el certificat energètic), tots ells importants i necessaris, però que suposen anar complint cada vegada més obligacions de tipus administratiu, per a les que no s’habiliten ajuts (cert que no estan les finances públiques per demanar ajuts, però també és cert que les finances privades són minses i malmeses).

En seguirem parlant quan surti la norma.



Llicències municipals innecessàries

10 gener 2013 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Poca difusió s’ha donat aquests dies de la nova normativa que es va publicar al BOE del 27/12/2013, que és la llei 12/2012, de mesures urgents de liberalització del comerç i determinats serveis.

S’ha comentat alguna cosa sobre comerç, però hi ha una part important, que és la corresponent a la normativa que fa inexigible la llicència municipal per a moltes activitats, no totes, òbviament (en el llistat, la llei preveu que les comunitats autònomes puguin ampliar el llistat d’activitats per a les que no sigui necessària la llicència). En aquest cas, la llei afecta activitats comercials minoristes i la prestació de determinats serveis que es fixen en un annex de la pròpia llei (i que són molts).

El text de la llei és que per al desenvolupament de les activitats o serveis esmentats, que es realitzin en  establiments permanents situats a qualsevol lloc del territori de l’Estat, que tinguin una superfície útil d’exposició i venda al públic inferior a 300 metres quadrats,  “para el inicio y desarrollo de las actividades comerciales y servicios definidos en el artículo anterior, no podrá exigirse por parte de las administraciones o entidades del sector público la obtención de licencia previa de instalaciones, de funcionamiento o de actividad, ni otras de clase similar o análogas que sujeten a previa autorización el ejercicio de la actividad comercial a desarrollar o la posibilidad misma de la apertura del establecimiento correspondiente” i “tampoco están sujetos a licencia los cambios de titularidad de las actividades comerciales y de servicios” (en aquest cas, només caldrà una comunicació prèvia a l’Ajuntament a efectes informatius. Tampoc serà exigible la llicència per a la realització de les obres d’acondicionament dels locals a desenvolupar l’activitat comercial (sempre que no hi hagi en aquest cas la necessitat de redacció d’un projecte d’obra d’acord amb el que preveu l’art. 2.2 de la LLei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació).

Els interessats només hauran de fer una declaració responsable o una comunicació prèvia i, pagar l’impost o taxa corresponent, si aquest és obligatori.

Consolidar amb aquesta normativa una previsió anterior en el propi sentit, meritarà realment un canvi en la forma d’agilitzar la implantació de negocis i activitats, sense que aquesta manca de llicència suposi, per a les activitats que afecta, un perjudici final per als ciutadans.

Va en la bona línia.



Revisions cadastrals dissimulades

3 gener 2013 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

El 28 de desembre, sembla fet a mida, històricament, per a les innocentades. A efectes legals, la seva proximitat al dia 31, s’aprofita per a dictar mesures legals impopulars, sigui el govern estatal socialista o  pel mal dit popular.

Així, aquest darrer 28, es va publicar al BOE la “Ley 16/2012, de 27 de diciembre, por la que se adoptan diversas medidas tributarias dirigidas a la consolidación de las finanzas públicas y al impulso de la actividad económica”.

Als efectes d’aquest comentari,  no farem esment de les conegudes mesures com la supressió de la deducció de desgravacions fiscals a la compra d’habitatge o a la realització d’obres de millora també en l’habitatge, sinó que fem esment de dues qüestions, de les diverses que molt tècniques es relacionen i modifiquen en aquesta llei.

Però sí ho farem sobre la nova facultat per als Ajuntaments d’aprovar i per tant modificar les Ordenances Fiscals vigents al 2013, sempre que ho facin abans de l’1 d’abril de 2013 (per encabir qüestions novadores de la llei per al 2013). Com pot suposar qualsevol lector, per més neòfit que sigui en la matèria, hi ha un regust inconstitucional especial en una mesura com aquesta que permet legalitzar una inseguretat jurídica tal com la d’aplicar amb efectes 1/1/2013, tributs municipals aprovats amb data d’1/4/2013. Vaja una misèria de poders públics que tenim (cap recorrerà davant el Tribunal Constitucional una mesura com aquesta, doncs la veu ciutadana, no passarà pels partits polítics, que després parlen de desafecció, sinó que romandrà apagada perquè la llei impedeix la reclamació d’inconstitucionalitat directe del ciutadà).

Però entre d’altres coses, el que fa aquesta llei és permetre que els Ajuntaments puguin demanar l’actualització de valors, no amb la realització d’estudis de mercat i ponències, sinó “por aplicación de coeficientes en función del año de entrada en vigor de la correspondiente ponencia de valores del municipio”, i ho podran demanar al Cadastre si han passat més de 5 anys des de l’entrada en vigor dels valors cadastrals derivats de l’anterior procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, que a Terrassa és amb efectes de fa 15 anys.

A Terrassa, per exemple, la dada és del 1997, però la pregunta és, tenint en compte que el valor cadastral legalment no pot ser superior al 50 per cent del valor cadastral, si el lector pot comprovar si aquest valor a la seva propietat s’ajusta o no a la legalitat.

Els polítics espanyols, que parlen de desafecció ciutadana quan es tracta d’eleccions, s’entesten en enredar el ciutadà amb normes que no pot comprendre, expressament difícils d’entendre (no perquè el ciutadà sigui curt de gambals, sinó perquè  la voluntat política és de parlar un llenguatge estrany i incomprensible per al ciutadà).

Pregunti’s el lector què faran els Ajuntaments, que ja no hauran de suportar els estúpids ciutadans i les seves propostes, sinó només enviar una carteta al Ministre d’Hisenda, dirigida però al Director General del Cadastre, demanant-li que apliqui aquells coeficients.

S’estalviaran que ho coneguin els ciutadans, s’estalviaran conèixer l’opinió dels representants sectorials dels ciutadans (en aquest cas les Cambres de la Propietat com a representants dels propietaris) i podran  i així també “fardar” de la legalitat de la seva mesura d’augmentar legalment  la pressió fiscal (vergonyant i antidemocràtic tot plegat).