Els moviments que esperem la ciutadania

27 abril 2013 per Elisabet Planas

latorredelpalau

A Terrassa, com en la majoria de ciutats catalanes, la crisi no s’atura; i més que donar senyals de millora, la situació empitjora. L’atur augmenta, també ho farà la impossibilitat de les famílies terrassenques de fer front a les seves quotes de la hipoteca i, de retruc, la del nombre d’execucions hipotecàries i desnonaments dels seus habitatges.

Terrassa, des del 2008 i fins el 2011 (són les dades que coneixem a dia d’avui) acumula presentades als Jutjats un total de 2.860 execucions hipotecàries. Volem ser el número 1 en molts aspectes, però no pel que fa a la crisi. I no ens en sortim.

Tanmateix, on podríem destacar i ser pioners és en la justícia social. I per aconseguir-ho, hauríem de tenir un partit judicial que procurés pels seus justiciables més desfavorits. Quina manera millor podria trobar el partit judicial de Terrassa que la d’emular el de Barcelona o el de Toledo? No és envejable que els Jutges de Primera Instància (els civils, els que s’ocupen dels desnonaments per impagament d’hipoteca) d’aquestes ciutats hagin arribat a acords per incorporar ja els efectes de la coneguda i important Sentència del Tribunal de Justícia Europeu contra el sistema hipotecari espanyol i els desnonaments? No és ajudar a la ciutadania donar-li oportunitats a les quals té dret i se li han reconegut des d’Europa?

Per què esperar que la Llei es modifiqui, quan la passivitat dels nostres polítics eternitza cada procés a favor dels bancs i els mercats? Obrir una via per protegir els deutors hipotecaris en el panorama que viu Terrassa, no és cap mala idea. Es tractaria que els Jutjats de Primera Instància de la nostra ciutat arribessin a un acord per aplicar criteris similars als adoptats a Barcelona i Toledo per frenar els desnonaments quan en el préstec hipotecari hi pugui haver clàusules abusives; possibilitar al deutor oposar-se per aquest motiu encara que la Llei no ho contempli.

Faig una crida als nostres jutges de Terrassa per tal que segueixin la línia justa, la que esperem els ciutadans. Perquè els moviments per a un canvi de paradigma no únicament els podem deixar als qui ens governen, sinó que també els poden impulsar els servidors de la Justícia per tal de fer-se més seva aquesta condició.



Comunitats de Propietaris: nova Llei

18 abril 2013 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Catalunya disposa, des que el Parlament va aprovar el dia 20 d’abril de 2006 la Llei per la qual s’aprova el Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya relatiu als drets reals (que es publica al Butlletí del Parlament del 8/5/06 però que està pendent de ser-ho al DOGC), d’una normativa pròpia i codificada que inclou tota la regulació de la propietat horitzontal. Va entrar en vigor el dia 1 de juliol de 2006.

Aquesta normativa que és la “llei” de les Comunitats de propietaris, presenta algunes mancances i alhora disfuncions, que es van mostrant a la pràctica (també les té la normativa espanyola no aplicable a Catalunya).

El Departament de Justícia ha publicat un Edicte al DOGC del dia 12 d’abril, pel que es sotmet a informació pública l’Avantprojecte de llei de modificació d’aquesta normativa.

La reforma o modificació no suposa un canvi radical de la llei ni dels principis que la van inspirar, però hi ha temes tan transcendents  com que en cas d’impagaments del propietari a la Comunitat, el pis o departament segueixi quedant afectat, però amb una preferència especial (important qüestió ja que la morositat és un dels problemes que més afecta a les Comunitats de propietaris i no sempre per falta de solvència, com bé es pot comprovar per la morositat injusta i antisocial que la Banca –amb “B” de barroera- manté contra les Comunitats).

També hi ha altres temes, que poden semblar menors, però que tenen la seva importància (els casos d’administradors sancionats de Terrassa n’és una evidència), com és que els fons de reserva hagin de ser gestionats obligatòriament mitjançant una comptabilitat separada, sense que impliqui necessàriament l’obertura d’un compte bancari especial per a aquest fons. A la Cambra de la Propietat, el Departament d’Administració de Comunitats ja s’ho havia plantejat.

Té molts més aspectes interessants i novedosos, com per exemple, es simplifica el règim de convocatòries (només una i no primera ni segona, com fins ara), s’incorporen les noves tecnologies com a mecanismes de realització de notificacions i requeriments.

Sí suposa canvi important, la modificació del tema de les majories necessàries per a adoptar acords en el sí de la Junta de la Comunitat.

Bé, com pot suposar el lector, no podem anar molt més enllà en aquest espai, però si que aprofitarem successius comentaris per a destacar les novetats i també fer seguiment del procés legislatiu de modificació, que és molt transcendent per a les Comunitats.



El Certificat Energètic serà obligatori

11 abril 2013 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

A principis d’any informàvem i comentàvem que al mes de gener de 2013 s’aprovaria l’obligatorietat d’obtenir un nou document que és l’anomena’t “Certificat Energètic”, quines conseqüències de no tenir-lo preveuria la norma com a greus.

El Govern espanyol, fent de la necessitat virtut, ha anunciat un pla per a la rehabilitació i foment del lloguer de 2.421 milions d’euros, i la transposició d’una directiva comunitària, com si fos cosa nova.

Però hem de recordar que es tracta d’una exigència que arriba des d’Europa i que s’esperava que fos aprovada abans de l’1 de gener d’aquest any, no perque el govern espanyol sigui un avançat en el tema, sinó perque de no aprovar-se implicava que Espanya seria sancionada per Europa, doncs ja anava amb retard.

La certificació energètica és el document en el que consta i es determina l’eficiència energètica d’un habitatge, assignant-li una etiqueta que recolza el certificat (cada habitatge tindrà una etiqueta similar a les que ja s’utilitzen en el cas dels electrodomèstics i que indica la seva eficiència pel que fa al consum d’energia). Aquesta etiqueta ja s’utilitza per a les cases de nova construcció i classifica cada immoble amb un codi de color que degrada del verd al vermell –passant pel groc- segons l’escala (va de la categoria “A” –considerada la més eficient i que es de color verd fort, a la “G” que és de color vermell i que és la menys eficient).

Sembla que a partir del mes de juny entraria en vigor l’obligació d’obtenir el certificat energètic.

Per a què l’obligatorietat sigui efectiva, tal com es va fer al seu moment amb les cèdules d’habitabilitat, a partir del mes juny de 2013, per llogar o vendre un habitatge serà obligatori disposar del certificat.

Només queden exclosos els edificis i monuments protegits, els utilitzats com llocs de culte o els edificis d’habitatges que siguin objecte d’un contracte d’arrendament per temps inferior a quatre mesos a l’any, entre d’altres.

Com pot comprendre el lector, s’afegirà finalment un nou requisit, als que ja tenim fins ara (cèdula d’habitabilitat, certificat d’inspecció tècnica d’edificis i ara el certificat energètic), tots ells importants i necessaris, però que suposen anar complint cada vegada més obligacions de tipus administratiu, per a les que no s’habiliten ajuts reals i efectius en molts cassos –ja veurem en què queda l’anuncia del pla governamental, tenint present l’estat de  les finances públiques, ja que les privades són minses, si existeixen.



Indemnitzacions i mala praxi sanitària

4 abril 2013 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Llegeixo dues notícies jurídiques, que breument no em resisteixo a comentar i entrelligar.

En la primera, l’estadística oficial de l’administració de justícia xifra en 287 dies el que tarda en resoldre’s un plet (en tenir sentència, no en cobrar).

La segona és una sentència d’un Tribunal Superior de Justícia de Madrid d’aquest any 2013, en la que condemna per mala praxi sanitària al Servei Madrileny de la Salut, el d’una punció cerebral que es va realitzar a l’Hospital del Nen Jesús de Madrid.

La intervenció es va produir el 12 de novembre del 2007 i al 2013 es reconeix el dret del menor intervingut i els pares a una indemnització de 157.500 €.

Més enllà d’haver entrelligat ambdós temes pel seu vincle temporal, cal fer un breu comentari a la sentència “sanitària”.

El fet és que el menor objecte del plet, pateix danys neurològics per un error en una intervenció que se li va practicar (se li havia de fer un drenatge cerebral, però per un error en el marcatge de les dianes al cap per indicar el lloc de l’abordatge quirúrgic, se li va fer la punció en una zona errònia i es va extreure material cerebral sà). El resultat és que el menor pateix danys neurològics.

Éssent el tema tan fàcil d’entendre, per què tarden tant a resoldre’s problemes tant angoixants i delicats? Qualsevol lector convindrà amb mi que tècnicament és fàcil que el metge que va recomanar la intervenció, confirmés que el lloc no era l’indicat i a partir d’aquí fixar només l’import de la indemnització.

Però contra això, una vegada els pares van formular la corresponent reclamació patrimonial el 31 de juliol de 2009, la Comunitat de Madrid (com podria passar també a Catalunya), enlloc de contestar, calla, amb la qual cosa s’aplica el criteri del silenci administratiu negatiu. Davant la negativa (silenciosa, però negativa), els pares reclamen la indemnització davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, tant per al menor, com pels perjudicis que a ells els ha meritat.

La sentència reconeix la mala praxi i estima que la indemnització ha d’abastar tots els danys i perjudicis soferts, inclòs el dany moral (del que properament parlarem), fins a assolir la seva reparació integral, incloent la indemnització del dany corporal causat.

Per cert, a diferència del que esdevenia abans, al nostre país cada vegada són més les reclamacions que s’interposen per temes de responsabilitat civil en matèria sanitària (certament aquestes reclamacions encareixen els pressupostos, però aquest no pot ser argument per desincentivar qualsevol reclamació, quan s’han produït danys i perjudicis certs).