Certificació energètica i cèdules barates!

28 novembre 2013 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

El projecte de llei de pressupostos de la Generalitat preveu la implantació de noves taxes i també l’increment de moltes de les existents.

A l’actualitat un dels temes estrella en el sector és el de les certificacions energètiques.

La certificació energètica –com al seu moment la cèdula d’habitabilitat- són vistes moltes vegades com un “nou impost” en el sentit que “imposa” noves obligacions als propietaris, que per llogar, vendre o simplement comercialitzar-los (anunciar-los), ha de disposar d’aquests documents, com també ha de disposar de la documentació d’haver “passat” la Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE).

Però no són documents absurds ni ximplets. Tots ells tenen una finalitat concreta i específica, que es posa en valor cada vegada que algú ven o lloga. Tothom té avui assumit –després de molts anys- que la cèdula d’habitabilitat és indispensable. Doncs així mateix, pel que fa als altres dos documents.

La certificació energètica, per exemple, que avui hi ha operadors que la obtenen sense ni visitar la finca i simplement guiant-se per la data de construcció, és un document del que ben aviat en dependran ajuts, en funció de la lletra que es tingui, però també el preu de venda o lloguer, i algun dia no podrà vendre’s ni llogar si no s’obté una lletra determinada.

Qualsevol comprador o llogater, preu per preu, preferirà comprar un habitatge o local de la lletra A que no de la G, doncs li dependrà molt la despesa en subministraments energètics (llum i gas). Així mateix, ¿qui prefereix comprar un edifici del que ignora com està l’estructura del total edifici, podent tenir la seguretat que està bé per disposar del document de la Inspecció Tècnica de l’Edifici?

A Anglaterra, per exemple, a partir de l’1/1/2014, no es pot comprar ni llogar cap edifici, no ja que no disposi de certificació energètica, sinó que és imprescindible que sobrepassi una qualificació determinada. Poques bromes. Si, com en el cas espanyol, hi ha qui tramita certificacions com a xurros, a preus absurds, ¿com al seu dia podrà millorar la classificació  pujant de lletra?

Bé, doncs a partir del 2014, la Generalitat a més de començar ja les inspeccions serioses de tota la documentació, tal i com es preveu a la llei de pressupostos, implantarà la taxa de les certificacions energètiques (20 € en habitatge, pis o local nous, afegint-se en els locals 0’20 €/m2; i 11 € en habitatge, pis o local existents, afegint-se en els locals 0’10 €/m2)

Pel que fa a les cèdules d’habitabilitat, s’apugen a 39 € en primera ocupació i 18 € en segona ocupació.

Per tant, si vol tramitar ara aquesta documentació, s’estalviarà un bon diferencial i ho pot fer, com no a la Cambra de la Propietat.



Comunitats de Propietaris i Hisenda

21 novembre 2013 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

De les obligacions fiscals que les Comunitats de propietaris tenen amb Hisenda, poc se’n parla.

En comentaris anteriors hi hem posat l’accent, tota vegada que l’Estat vol, i amb raó, que les Comunitats de propietaris deixin de ser un forat negre –que ens perjudica a tots com a forat- com a vegades havien pensat algunes empreses que els hi presten serveis, sinó que estan sotmeses també a les normes tributàries.

Com a novetat, el Reïal Decret 828/2013, de 25 d’octubre (BOE 26/10/2013), imposa a les Comunitats de propietaris una nova  obligació i a aquest efecte les Comunitats passen a ser incloses com a obligades a presentar la declaració d’operacions amb terceres persones.

Que significa això?  Doncs que les Comunitats de propietaris hauran de presentar el model 347.

Tota vegada que la norma entra en vigor l’1 de gener de 2014, la primera declaració a realitzar serà la corresponent, si res no canvia, al mes de febrer de 2015.

Per tant, caldrà que durant el 2014 els Presidents de les Comunitats o les persones que les administren ho tinguin ben present, per evitar perjudicis a la pròpia comunitat (i als seus propietaris individuals).

Hem de recordar que la Llei General Tributària considera a les comunitats com a entitats en atribució de rendes i, encara que en termes generals no realitzen activitats mercantils i per tant no tindrien obligacions tributàries periòdiques, sí que tenen la condició d’obligats tributaris perque paguen rendiments professionals o de treball (porter, administrador, empresa de neteja…) pels quals han de retenir i ingressar a Hisenda. Si lloguen locals propis, o un terrat per anuncis de tercers, antenes de telefonia mòbil,  etc., a més han de tributar per IVA, en declaracions trimestrals i anual; i a tenir present que dels IVA que ha suportat la Comunitat només podrà deduir els que estiguin directament generats en factures pagades per l’obtenció dels ingressos. Els ingressos d’aquesta activitat Hisenda estima que s’han de considerar com a rendiments de capital immobiliari (no rendiments d’activitats econòmiques).

Fruit d’això,  la Comunitat de propietaris ja ha de presentar cada any (a banda de l’IVA trimestral i anual, si s’escau, que hem esmentat), el model 184 d’atribució de rendes superiors a 3.000 euros l’any (aquest model comprèn les rendes relatives a IRPF que s’han d’atribuir a cadascun dels propietaris en funció del seu coeficient de propietat,  ja que les comunitats de propietaris no tenen personalitat jurídica i cada propietari haurà de imputar-se a efectes de la seva declaració de l’IRPF la seva participació  en les rendes obtingudes per la comunitat).

El Departament d’Administració de la Cambra de la Propietat se n’ocupa per a les Comunitats que administra la pròpia Cambra.