Presentar papers a Hisenda

30 gener 2014 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Aquests dies moltes persones han descobert que la seva relació amb Hisenda ha canviat i aquest canvi els provoca problemes de gestió i la necessitat de reorganitzar-se. Justament aquest final de mes s’acaba el termini per a la presentació de diverses declaracions fiscals.

El canvi s’escau per la negativa d’Hisenda a què se li presentin declaracions en “paper”, de forma i manera que s’han de presentar obligatòriament per sistema digital (no es tracta que l’administració tributària de Terrassa, ho hagi decidit així, sinó que és una decisió presa directament pel Ministeri per a tothom)

Per complir amb l’obligació tributària, el ciutadà primer cal que s’identifiqui davant d’Hisenda, per tal que la declaració que se li formula sigui vàlida. Aquesta acreditació, per a la qual hi ha diverses opcions, que van des del certificat digital  al nou sistema de firma electrònica anomenat PIN-24h. Aquest nou sistema va destinat a les persones físiques (fonamentalment autònoms).

També és imprescindible la tinença d’ordinador, per tal de poder treballar a la pàgina de l’agència tributària espanyola (www.agenciatributaria.es), on radicarà el certificat digital, si es fa servir aquest tipus d’acreditació, ja que “s’identifica” amb un ordinador (i no des de cap altre).

Finalment, cal procedir a fer la declaració electrònica o digital.

Aquests dies a les oficines d’Hisenda amb motiu de declaracions informatives com la corresponent al resum anual de l’IVA (model 390), fan el ple.

Els ciutadans que s’autogestionen la seva relació amb Hisenda i, per tant, la seva presentació de documents davant d’ella, s’han trobat amb el fet que no se’ls admet la presentació d’algunes declaracions en paper i els provoca un problema.

Amb la implantació al seu dia de l’IRPF en el sistema actual, els ciutadans van descobrir que s’ha de presentar documentació a Hisenda i despullar-se fiscalment davant d’ella. I així ha de ser, doncs un sistema fiscal modern ho fa imprescindible, doncs no hi ha administració pública sense ingressos fiscals.

Però la sorpresa per al ciutadà autogestionari ha estat important. I  també ho serà quan s’hagi de fer la presentació de la declaració fiscal informativa d’operacions amb tercers (que correspon al model 347), que per a la declaració de l’any vinent ja hauran també de presentar també les Comunitats de Propietaris (aquestes convé que es preparin aquest any, doncs per fer la declaració l’any vinent caldrà tenir les dades de tot aquest any amb anticipació i preparació).

Justament per a poder operar per a tercers, la Cambra de la Propietat urbana de Terrassa i Comarca té signat un conveni especial amb l’agència tributària espanyola, i així poder procedir a fer aquestes declaracions, per a les persones que vulguin acollir-se a aquest servei.



Testament vital

23 gener 2014 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

D’entre les qüestions transcendents a la vida hi ha el testament vital. Malgrat els mitjans de comunicació se n’han ocupat alguna vegada, hi ha un gran desconeixement sobre què és i quin és el seu objectiu. És a dir, per a què serveix.

L’anomenat testament vital és el mateix que el que es coneix legalment  com a Document de Voluntats Anticipades (DVA).

Essencialment es tracta d’un document en què l’interessat dóna unes instruccions que al seu metge i al personal sanitari, fent constar quin tipus d’atenció mèdica desitjaria o no rebre al final de la vida, en el cas de trobar-se en una situació d’incapacitat per prendre decisions i comunicar-se.

Alguns dels continguts més importants del DVA poden consistir en: designar un representant que vetlli pel compliment de les nostra voluntat,  així com descriure quins tractaments mèdics acceptaria o rebutjaria a la fi de la vida, demanar cures pal·liatives, entre d’altres, o evitar els  procediments que reprodueixen de manera artificial aquelles funcions vitals bàsiques que el pacient ja no pot realitzar per ell mateix degut al seu estat de salut. L’objectiu de les mesures de suport vital és el manteniment de la vida i no la curació, com per exemple el ventilador mecànic,  l’alimentació i hidratació artificials, per via venosa o per sonda,  l’administració de medicació per a evitar infeccions,  la diàlisi, per a extreure les toxines dels ronyons quan aquests no funcionen, la reanimació cardiopulmonar (RCP), utilitzada en cas de parada cardiorespiratòria, etc.

Per poc que ens posem en situació i pensem que nosaltres mateixos ens podem trobar en aquesta situació, veurem l’abast del testament vital.

Quan hi ha joventut i/o salut, aquest és un tema que pot semblar intranscendent, però malgrat sabem el nostre futur últim (la mort), no sabem ni quan no com hi arribarem.

Tots estem voltats de persones afectades de malalties que no per incruentes són menys transcendents, allarguem més anys però en unes condicions que moltes vegades si les coneguéssim abans, no les voldríem viure. Aquest “testament” promou el principi ètic i legal de l’autonomia del pacient a l’hora de prendre decisions relatives a la salut, fins i tot quan aquest ja no pot decidir per si mateix.

És important tenir en compte que el moment d’atorgar el document, és quan, essent major d’edat, s’està en plena capacitat per expressar de manera lliure i anticipadament les instruccions a tenir en compte quan les circumstàncies no li permetin expressar personalment la seva voluntat.

Aquest requisit esdevé imprescindible, si tenim en compte que seran terceres persones les que hauran de tenir en compte aquella nostra voluntat i, per tant, per facilitar que es compleixi la nostra voluntat, serà necessari que aquestes terceres persones tinguin accessible el document amb les nostres manifestacions, per ser més efectius i evitar mals entesos.

Amb molt bon criteri, el testament vital (DVA), s’ha d’inscriure en un Registre específic del Departament de Salut, de forma i manera que així serà accessible per al personal sanitari, per tal de tenir en compte el seu contingut, i a més podrà contactar amb el  representant que s’hagi fet constar al DVA, que ha de ser una persona de plena confiança designada per l’interessat, que  ha de conèixer els seus valors i la seva voluntat, tenint facultats per interpretar-la i aplicar-la (serà l’interlocutor de l’interessat o interessada, amb el metge o l’equip sanitari quan aquest darrer no pugui expressar la seva voluntat per si mateix).

Assessorar-se sobre aquest tema és tan senzill com important.



Fiances, lloguers i inspeccions

9 gener 2014 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Les fiances dels lloguers són dipòsits que han de realitzar obligatòriament els arrendadors (propietaris) de finques urbanes (habitatges, locals, oficines, naus, etc.), quins imports els han de cobrar als llogaters al moment de fer el contracte.

Tot i que s’ha discutit força sobre la seva obligatorietat, els Tribunals han deixat clara la seva legalitat. Però a nivell del seu seguiment, tot i la “pedagogia” feta fins ara, el compliment d’aquesta obligació no s’ha generalitzat.  Així, per a diversos tràmits administratius, cal acreditar la realització de la fiança o per exemple, sense la fiança no pot gaudir-se de l’Avalloguer (garantia de cobrament d’uns mesos que dona la Generalitat pel cas d’impagament del lloguer d’habitatges).

A Catalunya, l’Institut Català del Sòl té encomanat el registre i dipòsit de les fiances dels contractes d’arrendament de les finques urbanes de Catalunya, i a la demarcació de la Cambra,  aquesta, la Cambra de la Propietat urbana de Terrassa i Comarca n’és l’entitat gestora amb conveni vigent. La llei obliga a què els dipòsits de les fiances es destinin a les inversions per la construcció pública d’habitatges, amb atenció especial a promocions en règim de lloguer i actuacions directes en processos de renovacions urbanes (desgraciadament hi ha hagut els darrers anys agents immobiliaris o també simplement intermediaris sense reconeixement administratiu, que en lloc de fer el dipòsit de les fiances a les entitats gestores com la Cambra, s’han quedat el seu import, fent veure que havien dipositat la fiança).

I és l’Institut Català del Sòl qui té l’obligació de vetllar pel seu compliment i ho fa. Atesa l’existència de les inspeccions per vetllar pel compliment de l’obligació de fer el dipòsit i enregistrar el contracte de lloguer, val la pena tenir present quins són els requisits i quines les conseqüències del seu incompliment.

L’import mínim del dipòsit a realitzar és d’un mes en el casos dels arrendaments d’habitatges i de dos mesos en els casos dels lloguers de locals, naus, oficines, despatxos i totes les edificacions que no siguin destinades a habitatges. Més enllà de l’import mínim, poden fer-se i ingressar-se imports superiors.

Al llarg de l’any 2014, com ha succeït al 2013 i anteriors, s’incrementaran les inspeccions per tal de vetllar pel compliment d’aquesta obligació. A aquest respecte cal recordar que la fiança s’ha de dipositar en el termini de dos mesos a comptar de la formalització del contracte (article 3 de la Llei 13/1996). Transcorregut el termini establert de dos mesos de conformitat amb l’article 12 bis de la Llei 13/1996, d’acord amb la redacció donada per la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, s’apliquen els recàrrecs següents: del 5% si no supera els 3 mesos; del 10% si no supera els 6 mesos; del 15% si no supera els 12 mesos; i del 20% si supera els 12 mesos, en aquest últim cas, s’apliquen els interessos de demora que s’hagin meritat a comptar del termini establert per a dipositar la fiança. En tots els casos l’import màxim dels recàrrecs no pot superar els 1.500.-euros

Cal  recordar-ho i evitar les sancions.



Revisió cadastral al 2014

2 gener 2014 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

En el primer article d’aquest any, previ desitjar-los que sigui millor que l’anterior, sento haver de comentar la notícia conforme a la qual l’any 2014 es procedirà a la revisió del cadastre de Terrassa. També de Barcelona, Manresa, Rubí, Ullastrell, l’Hospitalet de Llobregat, Olesa de Montserrat, Martorell i molts més municipis

Les revisions del cadastre sempre són una alegria. Per als Ajuntaments i les seves hisendes. Els ciutadans en sortiran guanyant incrementant la seva quota de solidaritat social per via tributària.

És així perque s’inclou Terrassa a l’Ordre del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques HAP/2308/2013, de 5 de desembre (BOE 11/12/2013), per a la que s’estableix la relació de municipis als que resultarà d’aplicació els coeficients d’actualització dels valors cadastrals que estableixi la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2014 (BOE 26/12/2013).

El dia 3 de gener de 2013, vàrem comentar en aquesta mateixa secció l’article que sota el títol “Revisions cadastrals dissimulades”, explicava com s’havia preparat una normativa que habilitava als Ajuntaments perquè durant l’any 2013 i  per evitar escàndols de “catastrazos”, enviessin una carteta al Ministeri per tal que aquest actués ell directament fent la feina desagradable. Tinguem present que l’objectiu d’aquesta mesura tributària, tal com la descriu la llei, és la consolidació de les finances públiques.

Doncs bé, durant l’any 2013 l’Ajuntament de Terrassa i molts altres, van enviar la carteta de petició (l’Ajuntament l’anomena com “d’adhesió”). I en base a la petició adherida feta per l’Ajuntament, s’aplicaran a Terrassa aquells coeficients “d’actualització” de valors cadastrals que ens aportaran la felicitat de poder contribuir més fiscalment als ciutadans.

I què preveu la Llei de Pressupostos de l’Estat per a 2014? Al seu article 73 preveu que els valors cadastrals de Terrassa augmentaran l’any 2014 en el que resulti d’aplicar el coeficient 1’10, és a dir, s’incrementaran en un 10%.

I quina repercussió tindrà sobre l’IBI a pagar l’any 2014?

L’Ajuntament de Terrassa va aprovar una actualització del tipus impositiu en un 1’5% indicant que “en quant l’actualització de valors cadastrals, a principis d’any l’Ajuntament es va adherir al sistema d’actualització de la llei de pressupostos generals de l’Estat, indicant alhora que l’aplicació d’aquesta actualització suposarà la no aplicació de l’increment dels tipus impositius… i que l’efecte sobre la quota l’IBI és neutre”.

D’altra banda, aquestes “actualitzacions de valors” no són neutres, doncs normalment afecten a increments també d’impostos com el municipal sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (àlies “plusvàlua municipal”) o  els de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, l’impost de successions i d’altres.

Com comentàvem al començament, que tinguem tots un Bon Any.