Les taxes i la Justícia

12 abril 2014 per Joan Planas

latorredelpalau

Si d’alguna cosa pot presumir l’actual Ministre de Justícia és d’haver aconseguit que el nombre d’assumptes ingressats durant el 2013 als Jutjats i Tribunals de tot l’Estat hagi disminuït un 3,8% respecte de l’any anterior. Així ho recull un informe sobre la situació dels òrgans judicials espanyols elaborat per la Secció d’Estadística del Consell General del Poder Judicial.

Aquestes dades, que es podrien entendre positives en un altre cas, no són més que una conseqüència de la imposició de barreres a l’accés a la Justícia al ciutadà mitjançant l’aprovació de la Llei 10/2012, de 20 de novembre, girant l’esquena al que disposa l’article 24 de la Constitució. La reducció de la litigiositat s’explica amb la limitació dels drets dels ciutadans establint aquesta llei taxes elevadíssimes en cas de necessitar acudir a la Justícia.

Per reblar el clau, s’ha conegut que el Ministeri de Justícia ha elaborat un esborrany de la Resolució de Productivitat dels secretaris judicials que vol premiar als que més taxes judicials gestionin augmentant-los aquest complement salarial. És a dir, que si tot va bé, aquest any 2014 també el tancarem amb menys assumptes als Jutjats i Tribunals i el Ministeri es podrà apuntar un nou assoliment.

En relació a les taxes judicials, Terrassa és notícia després de conèixer que el Jutjat del Social núm. 2 de la nostra ciutat va plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la compatibilitat de la Llei de Taxes Judicials amb el dret a la tutela judicial efectiva reconegut per la Carta dels Drets Fonamentals de la UE (consagrat l’article 24 de la Constitució), ja que el Jutjat de Terrassa entenia que les taxes suposen un obstacle desproporcionat a l’exercici d’aquest dret. Doncs bé, el TJUE es declarava el passat 27 de maig en incompetent per pronunciar-se sobre aquesta Llei de Taxes espanyola per conèixer sobre l’assumpte.

Malgrat la negativa del TJUE a entrar a valorar la Llei, que cal aclarir es basa en una falta de competència per fer-ho, hem de llegir aqueste notícia de forma positiva: i és que s’està demostrant que la Llei de Taxes Judicials és rebutjada per la majoria dels operadors del sector. Tant advocats com jutges ens trobem en aquesta lluita i ajuntem forces per retornar al ciutadà allò que és seu, un dret a la tutela judicial sense barreres.

Per aquest motiu aprofito l’oportunitat que em brina aquesta columna per felicitar públicament el titular del Jutjat del Social núm. 2 de Terrassa en especial, per desafiar el sistema en favor del justiciable; i per extensió, a tots aquells que cada dia plantegen en els assumptes que els cauen a les mans, actuacions tendents a eliminar les traves a la Justícia que suposen les taxes judicials.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper d’abril de 2014.



La plusvàlua en herències a Terrassa

10 abril 2014 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Enguany l’Ajuntament de Terrassa ha procedit pràcticament a eliminar les bonificacions que existien en l’impost de la plusvàlua en casos d’herències.  Aquest és un impost car i injust que és la plusvàlua municipal. Un impost, que es titula legalment com a impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, i que permet a l’Ajuntament de Terrassa i a la resta, cobrar-lo encara que –en el cas de vendes- el venedor tingui minusvàlues perquè perd diners en la venda respecte del preu de compra. O que permet que es cobri l’impost a aquells que se’ls ha executat hipotecàriament.

Doncs bé, a Terrassa s’ha anat més enllà que en d’altres ajuntaments, encara que no en exclusiva. Fins a 31 de desembre de 2013, els hereus o successors del difunt  tenien dret a una bonificació de la quota del 95%. Això si, només quan l’habitatge transmès ho era del difunt i també,  i ho era o havia de ser del hereu o successor i no es vengués en el termini de 4 anys posterior a la defunció.

I així, a partir de l’1 de gener de 2014, tots aquells que tinguin la desgràcia de veure la mort d’un avi, àvia pare, mare, cònjuge, fill o filla, i heretar-ne un pis o una casa,  poden veure com aquesta bonificació pot passar alegrement del 95% al 20% (passant pel 75%, 55%, 40%, 30% i 20%, en un escalat frenètic). Posem un exemple real. En una quota generada l’any 2013 de 10.000 € (no poso la xifra exacte per evitar la identificació), amb la bonificació l’interessat va pagar 500 €. La mateixa persona, avui pagaria 8.000 €.

Quina ganga per a l’Ajuntament. El ple de l’Ajuntament va fixar un escalat  de bonificacions que té a veure amb el valor del sòl en la seva graduació (seria interessant saber quants lectors poden agafar el seu rebut d’IBI i dir-nos si el valor cadastral del sòl, que surt a la dreta del rebut, no el valor cadastral total, és fins a 9.999 €).  Però també per a aquests, I només podran seguir gaudint de la bonificació del 95%, sempre que l’habitatge ho sigui del difunt i del beneficiat, quan es reuneixin a més, per si fos poc, els següents requisits, que semblen una carrera de salts: a) Que l’hereu o beneficiat no rebi altres béns de l’herència, i, si els rep que no superin entre tots els 20.000 €; b) Que no tingui, ni el beneficiat ni cap de les persones que resideixin amb ell,  altres immobles, excepte l’habitatge propi, una plaça de pàrquing o un traster; c) Que entre el conjunt de membres de la unitat familiar del “beneficiat”, no superin d’entre els 8.979’60 € i els 20.653’08 €/any.

I, per si algú arriba a saltar-se aquesta sèrie de paranys, un de més. Si el “beneficiat” no ho sol·licita de forma expressa, no se li podrà aplicar la bonificació.

Bé, aquest és el tracte fiscal que es rep a la que es diu “ciutat de les persones”. Facin la prova i posin-se els lectors el rebut de l’IBI davant i comprovin.