Comunitats de Propietaris, Hisenda i el 347

28 agost 2014 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Si aquest 1 d’agost de 2014 ja és en vigor la normativa SEPA (Zona única de pagaments en euros) que fa d’aplicació un canvi total dels rebuts de cobrament i pagaments a les Comunitats de propietaris, així com també dels rebuts de lloguers, cal que les Comunitats recordin obligacions importants que se’ls imposen i que s’hauran de complir amb declaració fiscal al gener de 2015.

Això és així perquè les Comunitats ara estan obligades a presentar la declaració d’operacions amb terceres persones, que establí el Reial Decret 828/2013. Aquesta declaració es realitza mitjançant el model 347 d’Hisenda.

Quan s’haurà de fer? Doncs durant el mes de febrer de 2015, acabant el termini el 28 de febrer.

Hisenda vol acabar amb el diner negre que es genera no tant per les pròpies Comunitats, sinó per alguns proveïdors d’aquestes, que han aprofitat la inexistència d’aquesta obligació, per trobar una espècie de forat negre, no declarant les operacions i els cobraments que realitzen d’aquestes.

Que hauran de fer? Per al compliment d’aquesta nova obligació caldrà tenir ben comptabilitzades les seves despeses de l’àmbit comunitari (la Comunitat haurà d’haver  donat d’alta els seus  proveïdors en els seus programes de gestió –o en llur cas el seu administrador- per tal de poder-ne fer el corresponent control).

Al departament d’administració de Comunitats de la Cambra de la Propietat li podem facilitar  més informació (www.cambrapropietat.com).

A la declaració del model 347, s’hauran de relacionar les persones o empreses de tot tipus, amb les que la Comunitat hagi realitzat operacions que en el seu conjunt anual (no trimestral) superin els 3.005,06 euros durant l’exercici anual computat per anys naturals.

Així, s’haurà d’incloure les compres o adquisicions de béns o serveis que efectuïn al marge de les activitats empresarials o professionals que també puguin dur a terme (per exemple l’arrendament de la coberta per a publicitat o la instal·lació d’antenes o estacions de telecomunicacions, i encara que no realitzin aquest tipus d’activitats).

No s’hauran de relacionar a la declaració altres tipus d’operacions, quedant-ne excloses expressament les de subministrament d’energia elèctrica i combustibles i aigua de qualsevol tipus per a llur destinació a l’ús i consum comunitari; i les derivades d’assegurances que tinguin per objecte l’assegurament de béns i drets relacionats amb zones i elements comuns.

Tampoc seran objecte de declaració al 347 les  quantitats cobrades als comuners per les provisions de fons, derrames, fons de reserva, etc.

És important que les Comunitats es preparin i s’assessorin.



Desheretar fills

14 agost 2014 per Joan Planas

logo-diari-terrassa18

Tot i que parlar de desheretat fills o filles no és un tema agradable, la realitat d’unes relacions familiars interpersonals cada vegada més distants entre pares i fills, amb un allargament de l’esperança de vida, malalties, desconnexió entre les llars d’uns i altres i més circumstàncies que podríem anunciar, el Tribunal Suprem espanyol ha retornat el tema a l’actualitat en ratificar la validesa d’un testament que privava de llegítima a dos germans que havien abandonar durant set anys al seu pare.

En aquesta sentència, el TS equipara en causa de desheretament el maltractament psicològic rebut per un pare dels seus dos fills que van estar els darrers set anys de la vida d’aquest vexant-lo de paraula i ignorant-lo a un maltractament d’obra, ampliant per tant el concepte de causa de desheretament.

Els magistrats del suprem, que en aquesta matèria és Suprem a Espanya però no a Catalunya, per ser incompetent el Suprem per a cassar sentència de dret català, expliciten que “los hijos incurrieron en un “maltrato psíquico y reiterado contra su padre del todo incompatible con los deberes elementales de respeto y consideración que se derivan de la relación jurídica de filiación”, recordant que mentre el pare –un tal José Antonio- va estar vivint malalt, a càrrec de la seva germana, els fills només es van interessar pel seu pare, una vegada mort, per reclamar la seva llegítima.

A Catalunya, aquesta situació també es preveu al Codi Civil propi, concretament en l’article 451-17, tant pel que fa al maltractament com també  per la total absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i les legitimàries, per causa exclusivament imputable als propis legitimaris.

És estesa la creença que per dolenta que sigui la relació entre pares i fills, aquests sempre tenen dret a la llegítima (és a dir, a una part de l’herència, a Catalunya una quarta part entre tots ells, en termes generals). I això no és així, sempre que els pares ho facin constar expressament en el seu testament, explicant quina seria la causa del desheretament i identificant bé el legitimari a desheretar.

Aquesta sentència del Tribunal Suprem ha tornat a posar d’actualitat aquest tema, doncs és molt recent, i caldria que el ciutadà se n’informi. Quantes vegades no ens trobem als despatxos professionals amb fills i filles, tots amb igual dret a l’herència, quan resulta que uns han passat anys i panys sense veure els pares o només maltractant-los o sagnar-los econòmicament i d’altres s’han hagut de fer càrrec de tot?

Són situacions injustes, doncs moltes vegades els “bons” fills i filles, s’han sacrificat per mantenir amb dignitat als pares i a l’hora de la seva mort, per pur desconeixement d’aquests, tots participen igualment en l’herència.