Procuradors a la picota

27 novembre 2014 per Joan Planas

logo-diari-terrassa24

Està en tràmit l’avantprojecte de llei  de col·legis i serveis professionals, que ve a rematar una major (sinó total) liberalització professional en la prestació de serveis i també en l’organització de les mateixes professions (així per exemple, cas d’aprovar-se en la regulació inicial suposaria suprimir la col·legiació obligatòria dels administradors de finques, entre d’altres, com va passar al seu moment amb els agents de la propietat immobiliària).

Els procuradors, que són aquells professionals que representen als clients davant dels tribunals de justícia, fa anys que viuen en la incertesa de si es mantindrà o no la seva professió (que certament no existeix en molts països). D’alguna manera tenen la sensació d’estar a la picota constantment (per cert, l’expressió, en sentit literal és força dura, ja que la “picota” era la columna on s’exposava els caps dels ajusticiats o els reus a la vergonya pública).

Però si el cap dels procuradors no està en joc, sí que juga amb ells constantment el govern espanyol. Pràcticament a cada reforma legislativa que afecta a l’àmbit judicial, es planteja la supressió dels procuradors.

Doncs bé, en la tramitació de la llei de col·legis i serveis professionals, el legislador opta per mantenir la figura (avui imprescindible i necessària en l’actual organització judicial) però per trencar la que era la seva protecció econòmica.

Si a l’actualitat són lliures i acordats entre professional i client amb total llibertat, els costos dels honoraris d’advocats, arquitectes, enginyers, etc., això no és així respecte dels “honoraris” dels procuradors que fins ara minuten amb els anomenats aranzels. És a dir, el cost dels seus serveis és predeterminat per l’administració, de forma que no hi ha llibertat de pacte.

D’aprovar-se en el redactat actual la llei de col·legis i serveis professionals en tràmit, es preveu deixar en llibertat la determinació del “preu” del servei (dels que en diem en altres professions honoraris), de forma que l’administració deixarà de determinar un preu fix (que és l’aranzel), per deixar llibertat de pacte entre client i procurador, però establint un límit en l’import màxim a percebre.

El procurador haurà d’entregar un pressupost previ al client que haurà de respectar aquella quantia que fixi l’administració com a màxima.

L’esperit del legislador sembla que és “incentivar la competència entre procuradors i evitar aranzels desproporcionats…” (aquests aranzels fins ara recordem que són fixats per l’administració).

En el fons, com passa en moltes altres professions, s’estimula la creació de grans despatxos professionals, en el professional passa a ser un simple treballador del despatx, sense iniciativa pròpia, i una extraordinària concentració de poder cap a pocs despatxos (com passa en el cas dels despatxos d’advocats, perdent-se el tracte individualitzat del professional liberal independent).

Bé, si per una banda hom pot pensar que la “modernitat” implica aquestes grans concentracions professionals, una reflexió a fons potser ens podrà donar una imatge més fidel. La d’una desertització professional en pro d’una transformació empresarial concentrada de les professions. Com els eucaliptus que creixen gegantinament  i desertitzen els sòls en xuclar l’aigua i assecar les fonts, i alhora omplen d’olis els terres on creixen per evitar que neixi més vegetació i tenir així més menjar només per a ells, els grans despatxos seguen d’arrel tot el que troben, simplement amb guerres de preus que vulneren la competència.

Aquest és el futur professional que deixarem a les generacions futures (molts despatxos de pel·lícules americanes i molt pot tracte personal i realment professional).



Instruments de protecció de la persona

20 novembre 2014 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Tots som conscients de les limitacions i malalties que assolim cada vegada més en viure més anys. No cal insistir-hi massa, perquè és una obvietat. Una vegada mirat el nostre entorn, cal una reflexió personal i familiar, doncs encara és molt escassa la quantitat de persones que utilitzen els instruments que la llei posa al seu abast, per prevenir a situacions greus i els inconvenients que, tant en l’àmbit personal com en el patrimonial, poden derivar-se d’un accident o una malaltia que afecti les seves capacitats cognitives o provoqui la seva mort. Entre aquests instruments hi ha: L’autotutela; el poder general preventiu i el document de voluntats anticipades.

Amb l’autotutela, vostè designa davant de notari qui voldria que la tutelés en cas d’incapacitat, de forma que el designat s’ocuparia de vostè i del seu patrimoni, únicament en el cas que el jutge decretés la pèrdua de la seva capacitat en un procediment judicial d’incapacitació, i hauria de retre comptes de la seva gestió anualment davant el jutge (cal per tant la incapacitació prèvia en expedient judicial.

Amb el poder general preventiu, vostè pot haver atorgat un poder  notarial en previsió d’una pèrdua progressiva de facultats cognitives i volitives de la persona, de forma que si es fa constar  expressament en el poder, el seu deteriorament mental no comporta l’extinció del poder, és a dir, que es permet, sense necessitat de nomenar un tutor, que l’apoderat pugui continuar vetllant pels interessos de la persona que ja no pot valdre’s per si mateixa.

Aquest poder pot evitar el lent i car procediment judicial d’incapacitació quan tenim algú proper que pugui tenir cura de la nostra persona i patrimoni si hem perdut la capacitat. El poder ens permet nomenar aquesta persona propera (una o diverses) com el nostre apoderat general que, moltes vegades, ja té cura de nosaltres i del nostre patrimoni.

El seu principal avantatge és la simplificació: s’estalvia temps i s’abarateixen els costos que suposa el procediment judicial d’incapacitació.

I finalment hi ha el document de voluntats anticipades, que  permet deixar per escrit les instruccions sobre els tractaments mèdics que una persona desitja o no que se li administrin per si, en el moment de necessitar-los, no pot expressar el seu consentiment.

És l’anomenat testament vital que ens permet manifestar si es desitja o no alimentació o hidratació artificial en cas d’una malaltia irreversible, o si es vol ser o no receptor d’òrgans, si volem ser atesos a casa o a l’hospital, si volem rebre o no assistència religiosa, el rebuig a la pràctica d’una autòpsia, si volem donar els nostres òrgans perquè serveixin per curar altres persones, donar el cos a la recerca científica o establir que volem ser incinerats o enterrats.

En aquest document, que es pot formalitzar davant notari, designarem un representant que serà el nostre interlocutor vàlid i necessari amb el metge o l’equip sanitari. Els metges han de respectar el que el nostre representant disposi seguint les nostres instruccions.

És important explicar que existeix aquest document i parlar del seu contingut, tant amb la persona que s’ha nomenat representant com als familiars més pròxims.

I finalment, es podria incorporar també com a instrument el testament, però d’aquest en parlarem en una altra ocasió.



Ordenances amb vistes a les municipals

15 novembre 2014 per Elisabet Planas

latorredelpalau

El passat 30 d’octubre l’Ajuntament de Terrassa celebrava el Ple Extraordinari que havia d’aprovar les Ordenances Fiscals per al 2015. I quina sorpresa: després d’increments importants d’impostos i taxes municipals durant els últims anys de greu crisi econòmica, l’Ajuntament decideix la seva congelació.La resta d’Ajuntaments de la comarca i també de Catalunya, en termes generals han tingut el mateix comportament. Que bé, per una vegada pensen en els contribuents i s’apiaden de nosaltres.

No sé si podrem contenir la nostra alegria. Per exemple, a Terrassa l’any passat ens fèiem ressò de l’augment de l’1,5% de la majoria de tributs i remarcàvem que des de 2011, en plena crisi, l’IBI havia tingut un increment del 20%. En canvi, aquest 2015, llevat d’una modificació de l’IBI, que pujarà un 0,26% respecte el 2014 per exigències de la normativa estatal, es mantenen els impostos i s’adeqüen les taxes i preus públics fins un màxim de l’1%. Mira que són bona gent!

Però no podem pecar d’ingenus a aquestes alçades. Tenen tan clar com jo que aquesta mesura és marcadament electoralista? Tenen present que el maig de 2015 els terrassencs i la resta de ciutadans de totes les poblacions de Catalunya estem cridats a les urnes per elegir nous governs municipals?

Sinó, permetin-me que els doni una dada que els farà veure les coses tal com són a Terrassa i tal com les vol el seu Ajuntament.

El passat 3 de novembre de 2014 el BOE publicava la Resolució de 30 d’octubre de 2014, de la Direcció General del Cadastre, per la qual es determinen els municipis i el període d’aplicació del procediment de regularització cadastral. Terrassa, sens dubte, es troba entre els municipis que tenen fins el 30 d’octubre de 2015 per regularitzar el cadastre. És un dels 3.070 municipis que van manifestar a la Direcció General del Cadastre el seu interès en la regularització cadastral.

Es preguntaran: i què suposa que Terrassa durant el 2015 hagi de regularitzar el cadastre?

El procediment de regularització cadastral és un dels procediments d’incorporació al cadastre (registre administratiu on es descriuen els béns immobles) dels immobles amb construcció i les alteracions de les seves característiques per tal de garantir la concordança de la descripció cadastral d’aquests immobles amb la realitat. El propòsit teòric és fer “aflorar” immobles no declarats per evitar frau.

Ja els avanço que la regularització, que s’inicia d’ofici a través d’un expedient que es notifica al propietari (que pot fer al·legacions en 15 dies, que si no es formulen suposa que la regularització esdevingui definitiva), portarà un ensurt a més d’un propietari.

A banda de meritar-se una taxa de 60 euros que hauran de pagar els propietaris, l’efecte principal que es deriva d’aquest procediment és la modificació del valor cadastral dels immobles, augmentant-los en la majoria dels casos, per tal que la recaptació obtinguda en impostos municipals com l’IBI o la plusvàlua municipal sigui superior. A més, la pretesa regularització implicarà l’obertura de les tasques de policia urbanística per part dels òrgans de cada Ajuntament i al seu moment, la qualificació d’infraccions i imposició de sancions que, en definitiva, suposen cost per al ciutadà.

Com veuen, un despropòsit. Per tant, a Terrassa, el contribuent no veurà congelada la seva aportació a l’erari públic, sinó més aviat el contrari. No ens deixem enganyar.