L’advocada de PLANAS & PLANAS, una dels sis nou membres de la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa

22 desembre 2014 per Joan Planas

image2

El passat 19 de desembre, en el decurs de l’Assemblea General Ordinària, es va produir el relleu entre els càrrecs de la Junta sortint i els entrants.

Entre els sis nous memebres de la Junta de Govern que es renovaven (els de Degà, per part d’Ignasi Puig i Ventalló, Vicedegà per part de Jaume Sales, Diputat 3r per part de Mireia Labarías, Diputat 6è per part de Dolors Teulé, i Secretari per part de Pere Molina) i que van prendre possessió dels seus càrrecs, hi figura el de l’advocada del despatx Elisabet Planas Pons, que serà la nova Bibliotecària-Comptadora.

Des del despatx desitgem tota la sort a la nova Junta, i en especial a la nostra companya.



La no inscripció dels lloguers al Registre

18 desembre 2014 per Joan Planas

logo-diari-terrassa24

La darrera reforma en tema de lloguers de juny de 2013 (llei 4/2013 – BOE 5/6),  va modificar els efectes de la no inscripció dels contractes d’arrendament al Registre de la Propietat.

La modificació va consistir en disposar que en cas de transmissió d’una finca arrendada,  si l’arrendament d’una finca no es troba inscrit al Registre de la Propietat, s’aplicarà directament el codi civil espanyol. Que vol dir el legislador? Doncs que el llogater no podrà exigir més que seguir tres mesos en l’arrendament, encara que haguessin pactat alguna altra cosa amb el propietari o arrendador anterior.

Hores d’ara, s’ha incrementat el nombre de contractes d’arrendament en el Registre de la propietat? La resposta és que no. La raó és que aquesta modificació legal es va fer  de forma enganyosa quant al redactat.

El legislador, per evitar-se una incomoditat pública d’admetre que la seva voluntat era que a partir de la reforma, si es transmet la finca s’acaba l’arrendament i es pot treure el llogater, va idear un redactat rocambolesc, sabent que ni hi ha pràctica d’inscripció dels contractes d’arrendament al registre de la propietat, ni la inscripció és gratuïta.

Per què el legislador hauria volgut procedir d’aquesta manera? La raó de fons no és altra que facilitar que la banca pugui col·locar els pisos excedents més fàcilment en el mercat dels grans inversors, de forma que sigui més fàcil desempallegar-se dels llogaters, obviant les obligacions que tenien o podien tenir els anteriors arrendadors o propietaris.

Per tant, en els cassos de contractes de lloguer, d’arrendament, no inscrits al Registre de la Propietat (que són tots o quasi bé tots), podrà el nou propietari que ha comprat pisos llogats, procedir a instar judicialment la resolució del contracte i desnonar els llogaters, que només tenen dret a exigir que el lloguer duri un mínim de tres mesos a partir de la data en què se li hagi fet la notificació de l’adquisició.

El tema és important, ja que com dèiem quan va sortir la llei, el sector de la propietat urbana no havia demanat en cap cas al Govern de l’Estat una reforma d’aquest tipus, sinó que hem de trobar les persones que ho van demanar dins la gran banca, el banc “dolent” i els grans inversors (veure’m aquest any 2015 com van augmentant els cassos de desnonaments motivats en les adquisicions realitzades ja l’any 2014).



El fum de l’avantprojecte de la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal

15 desembre 2014 per Elisabet Planas

latorredelpalau

Cada 25 de novembre té lloc el Dia contra la Violència sobre la Dona. Institucions públiques d’arreu, juntament amb la societat civil, organitzen actes on es mostra el rebuig a la violència masclista i es posa de manifest la voluntat de treballar incansablement per eradicar-la.

Pels volts d’aquesta data una servidora estava de guàrdia de víctimes de violència sobre la dona. Malgrat caure en cap de setmana, em feia especial il·lusió contribuir a la causa en una data tan propera a la seva commemoració. Com sempre, en rebre la trucada per acudir al jutjat de guàrdia, aquella il·lusió va morir per deixar pas a la tristesa: mai és una bona notícia haver d’assistir a una víctima de violència masclista.

Ja al jutjat de guàrdia, seguit el tràmit que ens marca la llei per al Judici Ràpid (i quedin-se amb aquest qualificatiu), enllestim més depressa del que em pensava: víctima i detingut presten declaració davant la jutgessa de guàrdia, celebrem les comapreixences dels articles 544.ter i 798 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, i esperem que se’ns assenyali data per al judici. Em creuran si els dic que el judici oral s’ha de celebrar el novembre de 2016 (d’aquí a dos anys!)? Segurament sí, pel descrèdit que està experimentant la Justícia avui. Però no hauria de ser així.

I és que els casos de corrupció destapats arreu de l’estat espanyol (Gürtel, Nóos, EREs, Pokémon, Palma Arena) i a Catalunya (Palau, Pretoria, ITV) han evidenciat que la Justícia no és Justícia. Els sonarà repetitiu però són molt pocs els corruptes que trepitgen la presó, que les sentències arriben molt tard, si arriben; que les instruccions són molt llargues, que els imputats interposen infinits recursos per alentir més els tràmits… I podria seguir engreixant la llista de despropòsits que s’han fet palesos els últims anys sobre el funcionament dels nostres jutjats i tribunals, per no parlar dels aproximadament 2.000 aforats.

Aquesta reflexió no vol incidir en el que tots coneixem, sinó que neix de la reforma sobre la Llei d’Enjudiciament Criminal que està plantejant el govern de Mariano Rajoy, amb el ministre Rafael Catalá al capdavant, per tal de, com ells diuen, acabar amb aquesta situació i combatre de forma eficient i eficaç l’excessiva corrpució que té lloc a l’estat espanyol.

L’avantprojecte de la Llei d’Enjudiciament Criminal, aprovada el passat 5 de desembre, gira al voltant de dos eixos. En aquest cas ens volem aturar sobre una d’elles: l’agilització dels processos judicials, que per aconseguir-la el PP pretén limitar el temps d’instrucció dels delictes a sis mesos, prorrogables a 18 amb excepcions molt justificades. Ens han explicat com pensen dur-ho a terme? I quines seran les conseqüències d’incomplir aquests terminis?

Que els quedi clar que només es tracta de maquillatge per a millorar la imatge d’aquesta Justícia malalta.

I és que la limitació del temps de la instrucció pot portar en molts casos al sobresseïment i arxiu de les actuacions, a investigacions penals fallides i a assenyalar i culpabilitzar els jutges, en benefici dels presumptes corruptes. Així ho consideren els propis jutges i així ho veiem el sector en general. Perquè no es podran complir aquests terminis si no s’incrementen el nombre de jutges, el personal i els mitjans a l’administració de justícia. Si ara els processos s’eternitzen és perquè falten jutges, personal i material per poder impartir Justícia en un temps que la faci Justícia.

Poden dictar les mesures que vulguin, que si no les acompanyen dels mitjans per dur-les a terme, l’únic que tenim és fum. I això és el que pot esdevenir aquesta limitació de la isntrucció, perquè entre els plans de Catalá no hi consta augmentar la plantilla dels jutjats i tribunals, com tampoc els mitjans de l’administració de justícia.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper de desembre de 2014



Responsabilitat en caiguda d’arbres

11 desembre 2014 per Joan Planas

logo-diari-terrassa24

Tenint present els danys produïts en la important ventada del dimarts, ens ha semblat adient per motius d’actualitat fer comentaris sobre com exigir responsabilitat per danys i perjudicis derivats de caigudes d’arbres o altres danys i perjudicis que tinguin la mateixa causa.

La normativa aplicable, malgrat pugui semblar d’acudit que sigui així, ha estat discutida en termes de si s’ha d’aplicar la normativa existents al Codi civil espanyol o el Codi civil català, respecte bàsicament als terminis de reclamació.

Però anem a pams.

Des del punt de vista de responsabilitat, jurídicament distingim entre responsabilitat civil (RC) contractual (que seria la que s’exigeix fruit de danys i perjudicis derivats de l’execució o mala execució d’un contracte, per exemple d’obres i serveis, de compravenda, d’arrendament, etc.) i la RC extracontractual, que és la que ara ens interessa i  deriva de danys i perjudicis no derivats d’un contracte, com la caiguda d’un arbre, un accident de circulació, la mossegada d’un gos que se’ns ha escapat o que ha mort ovelles, la dels pares pels danys causats pels fills respecte dels quals tenen la guarda i custòdia, la de l’empresari pel produïts pels seus dependents en l’exercici de les funcions pròpies (per exemple, el propietari d’un autocar que provoca danys conduit per un empleat seu), etc.

Aquesta responsabilitat extracontractual la preveuen els articles 1902 i següents del Covi civil espanyol (a recordar que un Jutge que va passar per Terrassa i va ser condemnat per diversos delictes en l’exercici del seu càrrec, en Lluís Pascual Estivill, va escriure una monografia important sobre el tema).

Doncs bé, els propietaris responen de la caiguda dels arbres col·locats en lloc de trànsit quan no siguin ocasionats per força major (en aquest sentit, també pot respondre l’Administració pública pels danys que s’ocasionin, en els propis termes o en la caiguda d’un mur que causi danys o una mort, també en respon el propietari, per les pròpies causes i motius).

I la discussió important, en molts cassos resolta, que no en tots, és quan temps té per a reclamar-se les responsabilitats anteriors.

Hi ha hagut una polèmica jurídica important davant els tribunals en ordre a decidir si s’ha de reclamar dins el primer any des que s’ha produït el dany i/o perjudici (aplicant la normativa sobre prescripció prevista al Codi civil espanyol) o si el termini és de tres anys des que s’ha produït aquell dany o perjudici (aplicant la normativa també sobre prescripció regulada al Codi civil català).

Per bé que en molts cassos, després de qüestions d’inconstitucionalitat pel mig, s’ha resolt en favor dels tres anys  com a termini màxim de reclamació, el sentit comú fa que sempre recomanem reclamar dins el termini d’un any (o abans, per una qüestió pràctica de rapidesa en el rescabalament i sempre fent reclamació prèvia per temes de força interès com pot ser la imposició de costes a qui no hagi atès la reclamació extrajudicial).