Comunitats de Propietaris sense taxes judicials
26 març 2015 per Joan Planas
En l’article anterior comentàvem de la decisió del Consell de Ministres del Govern de l’Estat del 27 de febrer, d’aprovar el Reial Decret-Llei pel que se suprimeix l’obligatorietat del pagament de la taxa judicial per als ciutadans, a les persones físiques.
No obstant això, ja va sortir el dubte, recolzat per alguns funcionaris judicials, sobre si aquesta supressió afecta o no a les Comunitats de Propietaris.
Tinguem en compte que la supressió ho ha estat després de molta contestació ciutadana i del propi sector de l’advocacia, ja que en molts casos el cost de la pròpia taxa feia que molts ciutadans deixessin d’acudir a la justícia per a resoldre els seus legítims interessos.
Doncs bé, una recent consulta de la Direcció General de Tributats de l’Estat, resol que les comunitats de propietaris resten exempts del pagament de taxes judicials per a l’exercici de la potestat jurisdiccional tant en l’àmbit civil, contencioso-administratiu i social.
Tinguem present que les comunitats de propietaris, en haver de reclamar judicialment contra propietaris individuals, o contra la banca morosa (que és molta), han hagut de satisfer el pagament previ d’aquestes taxes, la qual cosa és ploure sobre mullat.
Amb la resolució d’aquesta consulta, s’esclareix, per tant, que des de l’1 de març de 2015 (tres anys després de la seva implantació), tampoc les Comunitats de propietaris han de pagar taxes.
Però el despropòsit i desgavell que ha suposat per a la ciutadania, i per tant també per a les Comunitats de propietaris, la implantació de les taxes judicials, caldria que fos objecte d’una anàlisi més aprofundida.
Els diners recaptats per les taxes judicials, quan es van implantar, eren finalistes i havien d’anar destinats a subvenir el pagament de l’accés a la justícia gratuïta per part dels ciutadans que per manca de recursos no hi podrien accedir d’altra manera. El ministre del ram –ja ex Gallardon- comptava que suposés el 10% del que es destinava l’Estat a aquest concepte.
Encara que disfressem la realitat, això significava simplement que l’Estat augmentava la imposició, incrementava la pressió fiscal amb aquesta excusa de mal pagador (jo Estat vull més ingressos i ho disfressem de solidaritat cap als més desfavorits).
Quantes Comunitats han pagat aquest tribut, amb propietaris que tampoc tenen més recursos i pel fet de ser la Comunitat han vist doblar la despesa entre el que es deu per molts propietaris que no poden més (amb pisos embargats i executats per Bancs que no els posen al seu nom per no haver de pagar en no sortir al Registre de la Propietat) i el pagament de la taxa.
El President del Consell de l’Advocacia espanyol, Sr. Carlos Carnicer, i col·lectius d’advocats d’arreu, hem protestat des del 2012 fins a l’actualitat contra la mesura i el nyap governamental.
La propera vegada haurem de cridar més fort.
Mentre el ministre Gallardón (potser el pitjor que es recorda i això és dir molt!) deu estar treballant o pendent d’entrar a treballar per alguna firma d’advocats o per alguna gran empresa, sigui del seu sogre o no (i deu pensar: “Als carlins que els mati Dèu”).