Impost sobre els habitatges buits

30 juliol 2015 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Ja s’ha pulibcat la llei 14/2015, de 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits (DOGC 23/7/2015), que ha entrat en vigor el 24/7.

És aquest nou impost que gravarà els habitatges que hagin estat dos anys buits sense causa justificada, i en quedaran exemptes les persones físiques, les administracions i les entitats del tercer sector.

En el moment actual, aquest és un impost que pot tenir una àmplia aprovació social, però que té una configuració irregular, fins a cert punt esbiaixada, que el portarà a desaparèixer judicialment.

Tal com qui els escriu va manifestar en compareixença parlamentària de 25/2/2015 (vegis www.cambrapropietat.com), el legislador ha fet mans i mànigues per disfressar l’impost amb el que es vol gravar bàsicament a la banca i, per fer aquesta disfressa, l’ha embolcallat de moltes i diverses excepcions a la seva aplicació. D’entrada, si el legislador realment creia que amb aquest impost s’acabava el problema, el que hauria d’haver fet és abastar a tothom. Suposem una persona que tingui 30 pisos buits i una societat que també en tingui 30. I suposem també un Ajuntament que en tingui 30 o que una entitat del tercer sector en tingui 30. Doncs bé, tot i tenint-se cadascú 30 o més, només pagaran les persones jurídiques (les societats), en tinguin el nombre que en tinguin.

En la compareixença parlamentària, i els grups polítics presents que eren tots menys “Ciudadanos”, semblaven acollir la proposta, es demanava que s’apliqués a tothom establint un topall mínim (suposem 50 ó 25 pisos buits). El principi d’igualtat i de no discriminació fa que sigui difícil que les grans societat d’inversió immobiliària, siguin de la banca o no, puguin al·legar discriminació si això afecta a tothom a partir d 25 ó 50 pisos buits. Altrament, és difícil que socialment pugui admetre’s l’empara a propietaris –persones físiques o jurídiques- que tinguin 50 pisos buits durant un termini mínim de dos anys. Socialment no tindria contestació un impost que gravi aquest nivell de disfunció entre propietat i ús.

I, contràriament al que seria de sentit comú del qui escriu, els parlamentaris han tirat pel dret i han aprovat la llei tal com venia. Perquè, la gent sí que veu diferència entre una societat patrimonial familiar que perquè té 2 pisos buits que s’estan reservant pels fills o filles dels propietaris de la societat han de pagar i una administració pública que no ha de pagar tenint  cent ó més buits.

.D’altra banda, hi ha temes jurídics de fons, com és la determinació de la causa justa de desocupació? Perquè, és  justificable que els habitatges d’administracions públiques no compleixin una funció social? És admissible que un Ajuntament tingui gran nombre de pisos buits? Hauria també de considerar-se com a causa justificada de desocupació, la de manca de demanda efectiva acreditada mitjançant certificació emesa per un agent immobiliari inscrit al Registre administratiu d’aquests,  conforme que durant els darrers sis o dotze mesos, l’habitatge ha estat ofert al mercat per a llur ocupació en règim d’arrendament o contractació similar o anàloga sense haver obtingut demanda.

En una mateixa ciutat hi ha zones amb demanda i zones sense demanda.

Bé, aquesta és una llei que plantejarà força problemes que el legislador podia haver evitat, obtenint els mateixos resultats i el temps donarà o traurà raons, però hores d’ara sembla força clar.



Canvis a les retencions dels lloguers

16 juliol 2015 per Joan Planas

Amb la seriositat i planificació que ens tenen acostumats, amb efectes a partir del 12 de juliol de 2015, es canvien les retencions a compte de l’IRPF de tot un seguit de qüestions.

Un dels que més afecten als propietaris com a tals, és el que afecta al canvi del tupius de retenció corresponent al lloguer del que no són habitatges; és a dir, afecta als lloguers del que són naus industrials, locals comercials, oficines, despatxos, etc.

El canvi passa per rebaixar la retenció que fins ara havia de realitzar el llogater al propietari (arrendador), que passa del 20 per cent al 19’5 per cent (i amb efectes a 1 de gener de 2016, si el Govern central no canvia de criteri, ja està establert que la retenció passi a ser del 19%).

És aquest un tema recurrent, amb el que al ciutadà se li dona la imatge que s’han abaixart els impostos, quan la realitat és que segueixen igual.

Òbviament, posats a fer, el ciutadà ha de preferir que se li retingui menys i així té més liquiditat,  més diners a la butxaca, però tot segueix igual.

Aquest canvi afecta també altres retencions.

Per exemple, en els rendiments derivats del capital mobiliari, com siguin interessos bancaris, dividends i altres, es passa igualment del 20 al 19’5%.

logo-diari-terrassa

En les activitats professionals, el tipus passa del 19 al 15%. En el cas d’activitats professionals noves, durant els primers  tres anys d’exercici el tipus de retenció passa del 9 al 7%.

Aquest és un tema important, tota vegada que els errors respecte de les retencions en els que es pugui incórrer ara, provocaran que l’any vinent, quan hagi de fer la declaració de la Renda corresponent al 2015, sorgeixin problemes.

Cal tenir també present, que el propietari no pot eximir al llogater de què li faci la retenció, ja que aquesta és una obligació que la llei imposa directament al llogater i per tant no pot ser objecte de pacte en contra.

Cal tenir-ho present i assessorar-se. Si es vol obtenir més informació, la trobarà a la web www.cambrapropietat.com.

Ja veurem, quan hagin passat les eleccions generals, si el Govern central, qui mani, canviarà o no el tipus de retenció, però a la vista que abans de setembre es volen tenir aprovats els pressupostos generals de l’Estat per a l’any vinent, no sembla que els que manen avui tingui molta confiança en repetir.