Les herències transfrontereres entre europeus

26 novembre 2015 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Tot i que no és prou conegut i no s’ha publicitat prou, a partir de 17 d’agost de 2015, és a dir, fa tres mesos, han entrat en vigor les noves normes europees per simplificar la tramitació de les successions o herències transfrontereres internes dins la  pròpia Unió (després de tres anys de transitorietat per la transposició estatal).

No és, com es pugui pensar, una norma de la que s’hagin de beneficiar grans fortunes (tot i que també ho pot ser, però l’enginyeria fiscal d’aquestes la faria innecessària , sinó que és una norma que afecta a persones físiques normals (treballadors catalans per Europa, treballadors comunitaris a Catalunya, jubilats d’un o altre país comunitari que són fora dels seu territori però a Europa, i un llarg etcètera).

Com en aquells llibrets de l’Astèrix, ens podríem preguntar: A tota Europa? No, no és aplicable al Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.

Aquesta normativa simplifica molt la tramitació de les herències.

El motiu és que fixa el criteri que la llei aplicable per als casos transfronterers és la del lloc de residència habitual del difunt, la qual cosa permetrà als ciutadans planificar per endavant la seva successió amb plena seguretat jurídica.

Però, i això és potser encara més important, la normativa europea també obre la porta al fet que les persones que viuen a l’estranger intra-europeu puguin decidir que s’apliqui la llei del país de la seva nacionalitat a la totalitat de la successió, de manera que, per exemple, un pensionista alemany resident a Calella podria triar que s’apliqués la norma alemanya a la seva successió. O un resident català a Hamburg, pugui fer el mateix.

Per tant, a tenir en compte: Els ciutadans que preparin un testament, per tant, ara poden escollir que la llei del país de la seva nacionalitat (també els catalans) s’apliqui a les seves propietats, manifestant-ho de forma expressa al testar, fins i tot si viuen en un estat membre diferent i tenen béns situats en diferents països. Això permetrà procediments més ràpids i barats, estalviant temps i diners als ciutadans, amb efectes fiscals d’acord amb la normativa de cada país.

Això donarà certitud legal a unes 450.000 famílies que cada any han de fer front a casos de successions internacionals després de la mort d’un familiar que posseeix béns a un altre país de la UE.

També és crea el certificat successori europeu, amb efectes immediats, que permet demostrar que les persones són hereves o administradores d’una successió sense més formalitats en el conjunt de la Unió Europea i superar així les grans dificultats a les quals s’enfronten en l’actualitat els ciutadans per exercir els seus drets de successió per les diferències normatives entre països.

Com dèiem, les noves normes s’apliquen des del 17 d’agost passat a tots els països de la UE però, recordem-ho, amb l’excepció del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.

Per donar a conèixer les noves normes, l’Executiu comunitari ha llançat una campanya informativa a les xarxes socials, destinada a ciutadans i professionals.