El Codi Civil català culminarà

25 febrer 2016 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

S’inicia per segona vegada la tramitació del Libre Sisè del Codi civil de Catalunya (la primera va truncar-se en decaure la legislatura).

Si bé el text és tècnic, propi per a advocats el seu examen, la seva transcendència és molta per al ciutadà. Hem de pensar que el seu contingut és regular, per exemple, el contracte de compravenda, la permuta, drets i deures dels compradors i dels venedors, etc.

En dies passats hem estat tractant de temes com les Comunitats de propietaris i la llei que les regula, quina normativa és avui pròpia només de Catalunya, que és vigent  a Catalunya i per als catalans, sense que sigui d’aplicació la normativa espanyola que, ni tan sols és d’aplicació subsidiària (abans d’ahir el conseller de justícia va dir el contrari, però és un error).

Avui els ciutadans de Catalunya, des del 2006 i des del 2015, gaudeixen i gaudim d’aquest Codi civil que –en el seu llibre cinquè- regula les Comunitats de propietaris, que no només té l’avantatge de ser la millor regulació de l’Estat, sinó que a més suposa pels propietaris millors solucions als seus problemes (des de les convocatòries de les Juntes a les formes de celebració d’aquestes, al rigor jurídic dels drets i obligacions dels propietaris entre ells i en relació a la Comunitat i d’aquesta amb aquells, etc). No són filigranes per estudiosos, sinó textos legals envejables per a qui no els té (morositat, etc), malgrat les limitacions que imposa l’Estat per tal que Catalunya no legisli en aspectes de procediment legal (judicis, etc, i que per això no milloren sinó que han de seguir la “marxa” lenta de l’Estat) impedint anar més enllà (per a aquest tema el lector pot consultar la Guia de les Comunitats a la web www.cambrapropietat.com).

Volem dir, per tant, que dotar-nos de normativa pròpia, no és una excentricitat ni una bajanada, sinó que el ciutadà català després ho gaudeix (haig d’entonar el mea culpa, en el sentit que en iniciar-se la codificació, no tenint davant un futur d’autogovern, ja era contrari a aquesta com una pèrdua de temps).

Avui, hem de treure’ns el barret davant els que van endegar el procés legislatiu que ara culminarà.

Tinguem en compte que contra Catalunya, no només hi ha hagut el Decret de Nova Planta del Felip V (antecessor de l’actual Felip i per alguna cosa li van elegir el nom), sinó que normes tan “celebrades” com la Constitució de 1812 (la Pepa), van suposar laminar competències de Catalunya en la seva regulació sobre legislació general (no ja com el Codi civil, sinó en lleis de comerç, etc.).

Cal, doncs, que celebrem l’arribada de la tramitació d’aquest darrer text, que tractarem en futurs comentaris, amb el que acabarà la regulació del dret civil privat (en termes estrictes) i esperem que s’iniciï una etapa d’autogovern ple i absolut en la que Catalunya recuperi la seva capacitat plena de legislar per als seus ciutadans, sense limitacions de veïnatge.

Endavant doncs al Parlament de Catalunya per tal que fructifiqui tot el procés legislatiu.



Les herències i impostos del 2016

11 febrer 2016 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Fa pocs dies em va venir a veure una persona que havia enviduat recentment. Estava preocupada pels diners que hauria de pagar d’impostos.

Vaig analitzar la documentació.

En tenir com a patrimoni entre ella i el difunt només un habitatge en propietat, tot i no ser l’habitual, i un parell de comptes corrents poc importants, li vaig aclarir que no hauria de pagar impost.

Ep! No hauria de pagar per l’Impost sobre successions, però sí li vaig aclarir que l’Ajuntament de Terrassa li cobraria uns 4000 € de plusvàlua municipal (un impost que fa una pudor important d’inconstitucionalitat que tira d’esquena, però que els Ajuntaments segueixen cobrant;  mentre els partits que els mantenen no canviïn la llei) En poc temps és possible que el Tribunal Constitucional –aquest que conformen designats amb carnet declarat o no pels propis partits polítics-  declari aviat la inconstitucionalitat de l’impost.

Ningú discuteix que els ajuntaments necessiten diners per aixecar les càrregues i despeses que suporten, però sí que es discuteix la injustícia concreta d’aquest impost.

Doncs bé, en aquest moment que tenim davant canvis importants previsibles a nivell del govern de l’Estat i possibles a nivell català, cal preguntar-se en veu alta sobre quin és l’ambient que es respira sobre l’impost sobre successions.

Aquest és un impost que recau sobre herències i, en parlar d’herències hi ha forces polítiques que hi fan caldo gros.

Si tenim en compte que els patrimonis que s’hereten ja han pagat impostos per aconseguir-se, pagar per heretar vol dir pagar dues vegades (i a més pagar a l’ajuntament vol dir pagar-ne tres). Certament hi hauria la discussió política sobre si tot i així s’ha de pagar o no. Ara bé, les forces polítiques catalanes i també les espanyoles amb ànim de ser els més “progres” han posat en el seu punt de mira “fer pagar els rics”.

I a tots els que no som rics, ens sembla bé. Però compte, els rics de veritat no són els que paguen l’impost de successions. Els rics de veritat, aprofiten els avantatges de les lleis que no canvien els partits “progres” quan manen, i tenen diverses fórmules imaginatives amb tot el suport legal per no pagar, siguin sicavs, societats vàries, bonificacions i deduccions fiscals, canvis de residència fiscal, etc.

Per tant, quan els partits diuen “que paguin els rics” volen dir que segueixin pagant les empobrides classes mitjanes.

Aquest és un país de titelles i titellaires, on els fils dels titelles no sempre els mouen els titellaires.

Cal que quan sentim “que paguin els rics” mirem abans si ja es fa pagar els rics i si només parlen de que segueixin pagant els que sempre ha  estat Hisenda (com diu el jutge mallorquí Castro, “es indignant que ens diguin a la cara, una cosa que ja sabíem, que és que només alguns som Hisenda”).



Una nova via oberta per als afectats per les execucions hipotecàries

8 febrer 2016 per Elisabet Planas

latorredelpalau

En no poques ocasions hem parlat de les execucions hipotecàries i avui cal tornar-hi per destacar que en els jutjats d’Arganda del Rey, Málaga i Fuenlabrada (per ara), s’ha aconseguit impedir que aquest agressiu procediment tirés endavant mitjançant una nova via a tenir en compte tant en les noves execucions que s’endeguin, com en els que es troben ja en tràmit.

Es tracta d’al·legar la falta de legitimació activa de l’executant, el banc o entitat financera que va concedir el préstec hipotecari, per la titulització d’aquest crèdit. I això què vol dir? Anirem a pams.

Hem de referir-nos primer a la titulització del préstec hipotecari. Què és? La titulització té lloc quan l’entitat financera o el banc fracciona els crèdits dels quals n’és titular en participacions homogènies que cedeixen agrupades en un Fons (anomenat de Titulització d’Actius) per tal que aquestes participacions siguin adquirides per tercers. Per part del banc es transforma un actiu il·líquid en actius financers que permeten una liquiditat immediata i així sanejar el seu balanç.

Podem observar i concloure, doncs, que si el crèdit s’ha titulitzat, el banc o l’entitat financera titular del préstec hipotecari deixa de ser-ho i, per tant, ens trobem que si presenta o ha presentat l’execució hipotecària amb posterioritat a la titulització, ja no es troba legitimat per ser part en aquest procediments. Falta doncs aquesta legitimació activa que referíem podem al·legar per tal que es desestimi l’execució i s’arxivi i, si aquesta s’ha tramitat sense haver-se apreciat aquesta impossibilitat d’executar per part del banc, pot comportar a més la nul·litat de tot el que s’hagi actuat.

Com deia en començar, aquesta qüestió ja ha estat plantejada en diferents jutjats i suposa una nova porta que s’obre per als afectats per la hipoteca. I em diran: però com ho sé si la meva hipoteca s’ha titulitzat? Aquí es troba el quid de la qüestió: els bancs no estan obligats a comunicar si han cedit una determinada hipoteca a un fons. Tant és així que pràcticament mai ho notifiquen als seus deutors, ocultant que ja no són els titulars de la hipoteca no només a ells sinó al jutjat on presenten les corresponents demandes d’execució hipotecària.

Per tant, és necessari que si el lector es troba o s’ha trobat en un procediment d’execució hipotecària, acudeixi al seu advocat de confiança o a l’associació que l’hagi assessorat en el seu dia per tal d’obtenir la informació adient per saber si el seu préstec ha estat titulitzat i, si és així, actuar en conseqüència.

Publicat a la web de La Torre.