La cotitularitat en els comptes corrents bancaris

10 novembre 2016 per Elisabet Planas

És innegable que hom pot ser titular únic d’un compte corrent bancari o compartir-lo amb altres cotitulars (ja sigui el cònjuge o la parella, els fills o els pares). En aquests casos, convé distingir entre dos conceptes diferents que porten a confusió als profans en la matèria. Em refereixo, com alguns hauran pogut intuir, a la disponibilitat i a la titularitat.

La disponibilitat, com es desprèn del seu nom, es refereix a la possibilitat i manera de retirar els fons dipositats en el compte corrent amb més d’un titular: si ho podran fer indistintament o necessàriament caldrà la concurrència de tots ells per poder realitzar retirades de numerari.

Quan estem davant d’un compte corrent amb més d’un titular, és necessari que al contracte que regirà les relacions entre el banc i els clients titulars del compte, es determini com s’articularà la disponibilitat. Habitualment distingirem:

  • El compte corrent solidari o indistint, que és el més habitual en el tràfic i en el qual qualsevol dels titulars pot disposar del compte de forma total, podent efectuar retirada de fons sense necessitat del consentiment de la resta de cotitulars.
  • El compte corrent mancomunat, aquell pel qual serà necessari el concurs de tots els titulars (o alguns d’ells si així s’ha pactat) per poder disposar del compte.

Qüestió diferent de la disponibilitat és la titularitat o la propietat sobre els fons que puguin ser dispositats al compte corrent bancari, és a dir, a qui pertanyen els diners que es trobin dispositats al compte corrent: si a tots els titulars o només a un o alguns d’ells.

És important abordar aquest punt perquè és font de controvèrsia en no pocs casos d’herències en què el causant és cotitular d’un compte corrent. El fet que el compte corrent sigui de càracter solidari o indistint suposa que la propietat dels fons s’atribueixi a tots els cotitulars per igual, en la mateixa proporció, i que, per exemple, en el cas de la mort d’un d’ells puguin la resta de cotitulars retirar el 100% dels fons sota tal pretext?

La resposta és que no.

Tant la doctrina com la jurisprudència són clares en aquest sentit, entenent que la simple titularitat dels fons en els comptes corrents bancaris no suposa la copropietat, que ve precisada per les relacions internes entre els titulars bancaris, i més concretament per la titularitat dels fons (STS 5/07/1999, 7/02/2003, 14/03/2003) en interpretació de l’article 393 CC: “es presumiran iguals, mentre no es provi el contrari, les porcions corresponents als partícips en la comunitat”.

Recentment, resolent sobre la titularitat d’un fons d’inversió, el Tribunal Suprem ha declarat:

“debe señalarse que, en relación a las cuentas, depósitos o fondos de inversión, la doctrina jurisprudencial de esta Sala no da un valor determinante o concluyente, por sí sola, a la titularidad bancaria de los mismos ya respecto de la condición de propietarios de los partícipes, o bien, respecto del reparto o de su distribución igualitaria, pues en ambos casos habría que estar al título material que causaliza dicha adquisición o atribución patrimonial. En el presente caso, no cabe duda, conforme a la prueba practicada y al propio reconocimiento de la demandada, acerca de la naturaleza ganancial del meritado fondo y de su transmisión mortis-causa por la que, realizándose previamente la correspondiente liquidación de la sociedad legal de gananciales, la distribución del mismo deberá responder, en el presente caso, a los criterios distributivos contemplados en el testamento del causante; tal y como expresamente contempla la cláusula tercera de la citada escritura de aceptación y adjudicación de la herencia respecto a cualesquiera otros bienes o créditos pertenecientes al caudal hereditario.” (STS 3/11/2014)

Al seu torn, el CCCat al seu art. 552-1.3 diu que “els drets en la comunitat i, per tant, les quotes es presumeixen iguals llevat que es provi el contrari”.

Per tant, si podem acreditar que els fons dipositats en un compte corrent són propietat d’un sol dels cotitulars, aquesta presumpció que els diners pertanyien a tots els cotitulars del compte per igual decaurà.



Si una Comunitat de Propietaris deutora no em paga, puc reclamar als propietaris dels diferents elements privatius de la mateixa?

3 novembre 2016 per Elisabet Planas

Efectivament, els propietaris d’elements privatius d’una Comunitat de Propietaris responen dels deutes de la Comunitat.

Així ho estableixen els articles 553-4.1 i 553-46 del Codi Civil de Catalunya:

  • El primer, amb la rúbrica Crèdits i deutes:
  1. Tots els propietaris són titulars mancomunats tant dels seus crèdits constituïts a favor de la comunitat com de les obligacions contretes vàlidament en la seva gestió, d’acord amb les quotes de participació respectives“.
  • El segon, amb la rúbrica Responsabilitat de la comunitat:

“1. La comunitat de propietaris respon dels deutes que contreu amb els seus fons i crèdits i amb els elements privatius de benefici comú.
2. Els elements privatius de benefici comú només es poden embargar fent un requeriment als propietaris i demandant-los personalment.
3. Els elements privatius només es poden embargar per deutes de la comunitat si es requereix el pagament a tots els propietaris de l’immoble i se’ls demanda personalment”.

Però cal matisar: sempre i en tot cas podrem reclamar als propietaris dels elements privatius de la Comunitat o només en alguns casos?

La responsabilitat dels elements privatius dels copropietaris per deutes de la Comunitat resultarà de la insuficiència dels fons i crèdits de la Comunitat de Propietaris, configurant-se així una responsabilitat jerarquitzada davant de tercers, subsidiària dels propietaris dels elements privatius respecte de responsabilitat primera de la Comunitat de Propietaris. És a dir, que només quan es conegui i es tingui constància de la insuficiència del patrimoni de la Comunitat de Propietaris deutora es podrà actuar contra els propietaris dels elements privatius de la mateixa. Així ho ha vingut entenent la jurisprudència en Sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, (Sala Civil i Penal, Secció 1ª) núm. 12/2014, de 24 de febrer i 59/2012, de 15 d’octubre.

Alhora amb caràcter previ a reclamar als propietaris d’elements privatius, cal efectuar un requeriment individual de pagament, requisit de procedibilitat que suposa la desestimació de la petició en cas d’efectuar-se sense ell.

Requerits els diferents propietaris d’elements privatius de la Comunitat podrem reclamar individualment a cada un d’ells l’import del total deute que li correspongui d’acord amb la seva quota de participació en la Comunitat. Per tant, estem davant d’una responsabilitat mancomunada i no solidària de tots els copropietaris en relació als deutes de la Comunitat amb tercers.

Per tant, si tenim un crèdit contra una Comunitat de Propietaris i coneixem o podem conèixer que aquesta no podrà fer front al deute, cas que ens plantegem instar una reclamació judicial, és recomanable, per evitar la frustració de la pretensió correctament exercida i estimada de cobrament, dirigir la demanda no únicament contra la Comunitat de Propietaris sinó també, i subsidiàriament en cas que la Comunitat tingui insuficients fons i crèdits per pagar, contra els diferents copropietaris que la formen, els dels elements privatius de la mateixa, previ requeriment de pagament dels mateixos.

Si no ho fem així, de forma acumulada a la demanda contra la Comuntiat, si bé subsidiàriament, declarat el deute i condemnada la Comunitat, haurem d’acudir a un nou procediment declaratiu per reclamar els diferents copropietaris, que també haurem d’haver requerit prèviament de pagament.