Testar més lliurement: sí, però amb més eines pels hereus

9 gener 2017 per Elisabet Planas

Llegeixo en una notícia sobre l’augment dels testaments que inclouen clàusules de desheretament en relació als fills o néts a Catalunya des que al Llibre IV del Codi Civil de Catalunya es va incloure l’apartat e) a l’article 451-17, és a dir, la possibilitat de desheretar per causa d’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari.

Aquesta norma, que a priori dóna més llibertat al testador per establir les seves últimes voluntats, permetent-li privar de la llegítima (aquell 1/4 de l’herència que per llei correspon a determinades persones) als legitimaris (és a dir, per exemple: si un té fills, aquests), no és tan fàcil d’aplicar com d’incorporar en un testament. I és que l’article 451-17.e) disposa que aquesta falta de relació familiar sigui per causa exclusivament imputable al legitimari, és a dir, a qui tindria dret a aquest 1/4 de l’herència pel simple fet que la llei li atorga la condició de legitimari.

Aquesta exigència última, que la falta de relació s’imputi a qui ha de rebre la llegítima, i que llegeixo a la notícia que el Col·legi de Notaris de Catalunya no va incloure a la proposta d’elaboració de la norma, és la font de múltiples conflictes entre legitimaris i hereus del familiar mort, qui al seu dia confiava que amb la incorporació de la clàusula de desheretament aquest ja podia operar automàticament. I és que ja pot créixer el nombre de testaments que inclouen aquest tipus de clàusula, que si no l’acompanyem de les eines necessàries per a què s’apliqui, serà objecte d’impugnació i, molt possiblement, de la seva nul·litat per la impossibilitat de poder acreditar que la falta de relació era imputable al legitimari.

Als nostres despatxos són molts els que acudeixen buscant assessorament per a testar i convé advertir als que volen incorporar aquesta clàusula que necessàriament hauran de fer constar al testament el màxim d’informació possible en relació als motius que el porten a incorporar-la, i revestir aquesta decisió de múltiples actuacions que tendeixin a poder fer prova, en el futur i en el cas d’una molt probable impugnació, de la falta de relació i que les causes de la mateixa són imputables al legitimari. Si no ho fem, qui testa més lliurament pot estar deixant un munt de maldecaps als seus estimats i volguts hereus.



Com reclamar la clàusula sòl (I)

5 gener 2017 per Joan Planas

logo-diari-terrassa

Tinc una clàusula sòl? Què és una clàusula sòl?

Què puc reclamar? I si el Banc ja me la va treure, puc reclamar el que havia pagat de més?

Qui em pot ajudar?

Per contestar aquestes preguntes cal saber que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en sentència de 21 de desembre de 2016,  s’ha pronunciat sobre el retorn total als afectats del que s’ha cobrat hipotecàriament i indegudament per clàusules sòl. Al seu moment, el Tribunal Suprem espanyol en la sentència de 9 de maig de 2013, va establir que no es podia reclamar enrere, és a dir, amb efectes retroactius, afavorint la posició de la banca i perjudicant per tant l’ànsia de justícia dels afectats.

Aquests dies, tot i la claredat del tema i la impossibilitat de recórrer, el Govern espanyol no resol com obligar a la banca, no ho té clar i encara no ha pres cap decisió vinculant per la banca.

Una clàusula sòl es una clàusula bancària inclosa en un contracte de préstec bancari, que per manca de transparència és nul·la i per tant els seus efectes han de portar a retornar als afectats el que se’ls ha cobrat de més i indegudament.

La clàusula sòl significa que havent referenciat el tipus d’interès d’un préstec hipotecari a un índex, quan l’índex baixa per sota d’un percentatge, la clàusula no s’aplica i el client (el ciutadà), segueix pagant com si no hagués baixat per sota del límit, amb clar benefici del banc i perjudici del client.

Com podem saber si som afectats o no? Cal que algú expertament li revisi la documentació (a la Cambra de la Propietat s’ha endegat una campanya i només cal portar una còpia de l’escriptura d’hipoteca i l’últim rebut de pagament de la hipoteca).

Perquè de fet, la sentència del Tribunal de Justícia Europeu, no es pot aplicar automàticament, sinó que cal que els afectats ho reclamin.

I és clar que ara és el moment de reclamar. D’entrada, cal pressionar a totes les entitats bancàries que ens han cobrat de  més indegudament per haver incorporat de forma no transparent aquesta clàusula.

Com? El primer que cal és fer un requeriment per part de l’afectat –prèviament assessorat- al banc del que es tracti, reclamant que es deixi d’aplicar la clàusula, si és que encara s’aplica (hi ha bancs que van deixar d’aplicar-la a partir de la sentència del Tribunal Suprem) i demanar que se li retornin els imports resultants de la diferència entre les quantitats abonades per l’aplicació de la clàusula sòl i les que realment hagués hagut d’abonar si la mateixa no hagués existit (també si ja s’havia deixat d’aplicar).

És molt important que les reclamacions dels afectats siguin les més possibles, ja que el banc del que es tracti s’adonarà així de la conveniència de complir voluntàriament amb l’obligació de retorn. Tinguem present que els bancs serien condemnats judicialment no només al retorn del que han cobrat de més, sinó que molt possiblement ho serien a pagar els interessos i les costes dels procediments judicials.

Per sort, en aquesta magnífica sentència, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, corregeix la injusta doctrina del Tribunal Suprem Espanyol (socialment no acceptada i sense justificació legal)  sobre la no retroactivitat de les clàusules sòl de les hipoteques comercialitzades per quasi tots els bancs abans de la crisi econòmica.

El Tribunal Europeu estableix que la jurisprudència espanyola del Tribunal Suprem  no és correcte, al limitar injustificadament en el temps els efectes de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl contingudes en els contractes de préstec hipotecari a Espanya i és incompatible amb el Dret de la Unió, ja que aquesta limitació dona lloc a una incompleta i insuficient protecció  dels consumidors, per la qual cosa no constitueix un medi adequat i eficaç per tal que cessi l’ús de les clàusules abusives.

Bé, en  el proper comentari farem anàlisi de diverses situacions en les que es pot trobar el ciutadà, però a la Cambra de la propietat el poden assessorar individualment ja mateix (també electrònicament www.cambrapropietat.com).