A més crisi, menys divorcis?

23 setembre 2010 por Elisabet Planas

EL TOT EGARA

Ens fem aquesta pregunta arran del que els mitjans de comunicació s’han fet ressò aquests últims dies, d’un fet que val la pena comentar: la crisi està provocant ja no tan sols una recessió econòmica, sinó també de les ruptures matrimonials. I és que els experts asseguren que els divorcis han disminuït; és cert? Per què? És que triomfa l’amor? Ja ens agradaria (i ja em perdonaran que pensi així).

La dada és, certament, que les dissolucions matrimonials van disminuir un 10,7% l’any 2009, segons ens informa l’Institut Nacional d’Estadística (INE). I les causes que motiven aquesta baixada dels divorcis les trobem malauradament no en una esclat de l’amor, sinó en la falta de recursos de les famílies, que es plantegen seguir aguantant el malestar matrimonial només perquè els costos d’un procediment judicial els resulten impossibles d’assumir. I és que l’un, l’altre o ambdós estan a l’atur, la quota de la hipoteca que no deixa de créixer, la cura dels fills… Divorciar-se acaba convertint-se en una despesa extraordinària que cal replantejar-se.

Aquestes limitacions econòmiques que moltes parelles tenen han portat a la generació de dues situacions extremes. Per una banda, alguns matrimonis recorren a un pacte privat per “divorciar-se”, per gestionar la ruptura; eviten acudir al Jutjat perquè aprovi l’acord al qual han arribat (aprovació judicial que donaria la màxima garantia a tots els integrants de la família) i es divorcien de fet, no legalment, a vegades fins i tot compartint el pis perquè aquest és impossible de vendre i l’accés a una altra vivenda per un o l’altre és una odissea. I per l’altra, si aquest acord és pràcticament inassolible, arriba el conflicte i la demanda de divorci acaba presentant-se per un dels cònjuges de forma contenciosa.

Tot i la disminució de divorcis, els Jutjats no donen a l’abast. I és que la crisi també ha portat a aquelles parelles declarades judicialment “ex” a la necessitat de modificar les mesures que un dia van plasmar al conveni regulador (l’acord que estableix els pactes que han de regir la situació de divorci i que aprova el Jutge quan el divorci és de mutu acord), o aquelles mesures que la sentència de divorci establia. Perquè aquestes, que afecten a interessos tan suprems com el benestar dels fills i menors, es possible canviar-les.

La situació més comuna la trobem en les pensions d’aliments dels nens, que s’havien fixat d’acord amb una situació determinada (una feina estable amb un sou mig); avui aquesta manutenció per molts pares o mares resulta impossible de pagar, ja que la seva economia ha canviat radicalment degut a la crisi. La solució és demanar la modificació d’aquesta a través d’un procediment senzill.

Bé, i quan no és això, al Jutjat es presenten demandes d’execució reclamant la manutenció dels fills que fa mesos que el progenitor no paga.

Així doncs, amb tot el que hem dit fins aquí, què en pensen de la qüestió ara? A més crisi, menys divorcis?