Advocats, Justícia i taxes

Si la construcció era el trist motor de l’economia –i la frase és per omplir llibres sobre el monocultiu que la construcció va resultar ser per a l’economia catalana i la desviació que aixó va suposar per inversions en economia productiva  cap al totxo i cap a la corrupció o despeses faraòniques- avui és el llast número 1, encara, de l’economia catalana i espanyola.

Podem dir, sense cap dubte en l’afirmació, que si demà exploten (a la dreta espanyola sempre li ha agradat dir que explotar només s’explota als obrers, que cal dir, si no es tracta d’obrers, explosionar), quatre o vuit bombes en diferents llocs simbòlics turístics  de l’Estat (Mallorca, Barcelona, Madrid o València), mort el totxo i afectat el turisme l’economia espanyola se’n va a fer punyetes irremissiblement. Tant si són bombes de terroristes islamistes, com si són d’algun altre tipus (cal tenir-ho present, doncs la nostra economia és de vidre). Pensem que avui el turisme a Espanya no ha caigut més “gràcies” als problemes d’inestabilitat d’Egipte i tota la resta de països amb problemes de seguretat que eren competència nostra.

Doncs bé, la fallida de la construcció ha arrossegat a les actuals xifres d’atur, que d’entre els professionals liberals del ram, arquitectes, arquitectes-tècnics o aparelladors (òbviament també a la resta de personal), fa anys que en són especialment protagonistes. A banda, com que es tracta de professionals liberals, l’atur no els empara i han de sobreviure en la misèria conjunta més absoluta.  Ahir, per exemple, com a administrador de finques m’arriba un correu electrònic en el que un despatx d’aquests professionals oferta fer les ITE (Inspeccions Tècniques d’Edificis) a cost zero (impossible doncs hi ha una taxa de la Generalitat que puja més que el que es comptava d’honoraris per fer la inspecció). Vol dir que hi ha gent –professionals- disposats a treballar a cost zero, esperant poder cobrar de les obres que se’ls encarreguin per les deficiències que trobin en els edificis inspeccionats (no crec que el cost zero sigui massa bona propaganda).

I, en aquest marc, resulta que les estadístiques xifren en un 74 per cent els advocats que manifesten que en la situació actual no es veuen capaços de seguir.

I és que si de la situació actual no se n’escapa ningú, llevat dels Bàrcenas i càrrecs del PP que hagin cobrat o cobrin negats sobressous o d’altres polítics que viuen entre la corrupció i càrrecs fets a mida a l’administració pública o en empreses públiques que conformen el pessebre de tota la misèria ciutadana, als advocats –molts sense altre despatx ni personal que no sigui el propi domicili o un bar o establiment públic proper als edificis judicials i un telèfon mòbil des del que atendre alguna trucada que pugui caure- els acaba de caure la grossa. L’Estat imposa unes taxes abusives, amb les que treurà el col·lapse de la Justícia a base de tancar la porta al seu accés, arrasa amb les taxes mínimes de la Generalitat, s’enduu molts diners cap a Madrid, que ja mai més tornarem a veure, i en impedir l’accés a la Justícia dels ciutadans, acaba amb tot el sector dels advocats i procuradors (dels que ja es preveu la seva desaparició per llei). Per cert, és difícil entendre com molta alta magistratura (no dels Jutges de ciutat a càrrec d’un Jutjat normal), acumulen feina i feina i –en canvi- tenen temps sobrat per conferències, llibres, programes de televisió, articles i demés activitats compatibles i oneroses.

Bé, no crec que sigui suficient més comentari, que el lector en tregui conseqüències, ja que a partir d’aquí els comentaris que faríem serien quasi bé disbarats.

Categories: General.