Ajuntaments morosos

11 novembre 2010 por Joan Planas

La manca de liquiditat –a voltes de solvència- per part dels ajuntaments està començant a passar factura.

No és ja només l’incompliment del que disposa la llei de morositat, sinó que l’assumpte amenaça amb anar a més. Els proveïdors municipals estan amb l’aigua fins al coll. Històricament s’ha dit que hi havia soterrat  un argument amb el que les administracions públiques aconseguien apagar el foc de les reclamacions dels proveïdors: “Si t’esperes podràs seguir contractant amb mi –Ajuntament- i si és el cas podràs compensar-te el retard amb una nova adjudicació, contemplant en el preu indirectament aquest problema”.

Avui els Ajuntaments, hi ha diferències entre ells però no respecte de la liquiditat, ja no tenen res a ofertar. Sense crèdit per part de les empreses proveïdores que els pugui ajudar a mantenir l’espera que després potser podien repercutir, avui les cartes són obertes i sobre la taula.

L’incompliment és tan notori, com que hi ha Ajuntaments –el de Badalona n’és exemple- que es permeten adoptar l’acord formal de no atendre els pagaments fins l’any vinent.

Els Ajuntaments, amb una política menys que miop, totalment cega, durant els anys de bonança han anat lligant els gossos amb llonganisses. Tot tipus d’equipaments, amb costos importantíssims de manteniment i conservació –quan no de reparació per precarietat de material o males execucions no reclamades- s’han posat a l’abast dels ciutadans, amb l’únic mèrit de sortir a la foto. L’expectativa de seguir tenint un creixement constat a costa del totxo, d’oferir serveis als ciutadans (tot gratuït) els va fer pensar que eren rics.

Però a banda de la onada de reclamacions –que els proveïdors no haurien de dubtar ni un moment a demandar judicialment per a frenar la seva pròpia davallada i no ser titllats els propis administradors de les empreses proveïdors per negligència o manca de diligència si no ho fan- comença a albirar-se un camí cap a possibles reclamacions dels deutes municipals vers els propis alcaldes a tipus personal.

El Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia ha començat a aixecar la veda cap a aquest objectiu cap a l’alcalde i el secretari municipal, establint en una sentència, davant l’ impagament d’un deute de 600.000 €, condemna a l’Ajuntament al pagament immediat i fixa multes setmanals cas d’impagament que recaurien en el patrimoni personal de l’alcalde i el secretari.

El cas venia de lluny, però aixecada la veda, no tinc cap dubte que molts creditors municipals ho voldran seguir, ni que sigui per justificar la seva pròpia diligència davant els seus propis deutors.

És reclamable major serietat als responsables de les administracions públiques.

El pa i circ dels romans hauria d’estar penalitzat patrimonialment i  personalment contra els qui manen quan es mostra clara la irresponsabilitat dels responsables municipals i de la resta d’administracions públiques.