Als jutges tipus Luís Rodríguez Vega

22 novembre 2012 por Joan Planas

logo-diari-terrassa25

Massa vegades els jutges, com a membres d’una administració com la de justícia que té força imperfeccions i dèficits, són objecte de befa i escarni, junt amb el personal al servei d’aquesta administració.

És fàcil imputar les deficiències o insuficiències legislatives a qui al final n’és l’instrument aplicador. Però sota les deficiències i surant amb molt de treball sobre d’elles, sempre en sorgeixen personalitats que amb la seva feina i capacitat, són esperó per a seguir confiant en la justícia.

Una d’aquestes personalitats, i no sóc donat a vanaglòries ni tinc deutes amb ell, és Luís Rodríguez Vega.

A la memòria dels advocats de Terrassa que ja portem anys d’exercici a l’esquena –no com a càrrega sinó com a professió estimada- hi ha hagut jutges dels que recordem amb estima i a voltes amb enyorança la seva petja, tant per la seva professionalitat, com pel seu bon tracte, afabilitat i extraordinària dedicació. I, a més, estic segur que tots els que hem tingut la bona sort i plaer de coincidir amb ells, més enllà que a vegades alguna sentència ens hagi estat contrària, estem d’acord amb recordar i reconèixer la seva vàlua.

Aquest comentari va, en aquesta ocasió, destinat a la persona del jutge Luís Rodríguez Vega, que varem tenir la sort de gaudir al Jutjat de 1ª instància 4 de Terrassa. M’aprofito per a destacar-lo pel fet que se li ha atorgat la medalla d’honor a la Generalitat per serveis excepcionals a la justícia (DOGC de 9/11/2012). En Luís Rodríguez Vega, home proper, de caràcter no ja afable sinó simplement de simpatia extravertida, rialler i atent,  alhora que estudiós, treballador i tenaç, sempre ha estat obert a atendre els altres professionals de la justícia que són els advocats, no fent com alguns dels seus companys que es tanquen a la seva “tour d’ivoire”, sinó facilitant la comunicació. Aquesta complicitat sana amb els altres professionals sempre beneficia, i sense cap dubte, els justiciables (qui vulgui llegir les lloances més entretingudament només ha de mirar la resolució d’atorgament de la medalla al DOGC).

Terrassa, des que jo exerceixo i són més de trenta anys, sempre ha tingut entre jutges i magistrats, figures a destacar, que han facilitat que el fet de treballar en la justícia a Terrassa sigui un privilegi, comparat amb d’altres seus judicials (malgrat alguna ovella negra, negríssima, com en Pascual Estivill, que va ser titular del Jutjat de 1ª instància 5 de Terrassa).

És fàcil tenir un record entusiasta per gent com en Luís Rodríguez Vega (sempre amb un gran somriure als llavis, i la seva dentadura ajustada a la seva passió jove per les motos) per Jesús Corbal Fernàndez (una filla del qual és notària avui a la nostra ciutat), per José Luis Valdivieso Polaino i alguns altres (i els asseguro que no són pocs –ni poques- els que podria relacionar). Per cert, a destacar que el món de la justícia és cada vegada més un món de dones. Jutges, secretaris judicials, procuradors, advocats, agents judicials i funcionaris,  en són majoria absoluta, per mèrit propi –i desmèrit dels mascles- i sap greu que no tinguin en la mateixa majoria representació als màxims òrgans de govern i administració judicial.

Crec que el reconeixement a Luís Rodríguez Vega és un reconeixement a tots ells i elles.