Ascensors i Comunitats de Propietaris (I)

6 octubre 2011 por Joan Planas

Un dels temes que generen, en edificis anteriors a quan va ser obligació la instal·lació dels ascensors en edificacions plurifamiliars (“blocs de pisos”), és la possibilitat o no de instal·lació d’un ascensor.

D’entrada pràcticament sempre hi ha la posició dels que no els necessiten (propietaris de plantes baixes), dels que creuen que no els necessiten (primers i a voltes segons pisos, en funció de la situació física dels seus propietaris) i dels que ho necessiten (la resta de pisos).

El tema de fons, òbviament, és si es pot obligar o no a tothom a pagar per la instal·lació de l’ascensor (els que ho necessiten i als que no).

La interpretació de la llei espanyola, no vigent avui a Catalunya, va portar a sentències diverses que el legislador català, al regular-ho en el Codi civil català, ha incorporat.

D’entre les diverses situacions en les que ens podem trobar, i de la que avui ens ocupem, és si la Comunitat de propietaris pot majoritàriament obligar a la instal·lació d’un ascensor, per a quina instal·lació sigui precís utilitzar un pati de llums que sigui d’ús exclusiu del propietari de la planta baixa.

La mare dels ous, com no s’escapa al lector, és si qui gaudeix de l’ús del pati de la planta baixa, que no necessita ascensor ni vol contribuir a pagar la part que li correspongui en la seva instal·lació i ús, pot impedir-ne la instal·lació.

Com expressen ja diverses sentències a Catalunya, la interpretació de l’actual normativa catalana obliga a concloure que els acords comunitaris que limitin l’ús i gaudi dels elements privatius (en aquest cas tot o part d’un pati de llums), ha de comptar amb el vot exprés dels propietaris afectats. Així, en un dels cassos sentenciats, si la instal·lació de l’ascensor comporta la privació total de l’ús del pati interior i una limitació en el seu gaudi en relació als aspectes de llum i ventilació de vàries dependències de l’habitatge, sense el consentiment del propi propietari de l’habitatge no se li podrà imposar l’obligació de deixar instal·lar al pati l’ascensor.

Aquesta és una qüestió molt important per a moltes famílies i comunitats.

D’una banda, la llei vol facilitar la instal·lació d’ascensors (sense els quals moltes vegades les limitacions de mobilitat dels propietaris de plantes pis són autèntiques barreres arquitectòniques i esclavitzen a molts propietaris a no sortir del propi pis), i d’una altra, en establir la necessitat que el propietari que en pugui resultar primàriament afectat per la ubicació de la instal·lació ho admeti i hi estigui d’acord, semblen contradictòries.

Però realment el legislador ha de fer un equilibri normatiu, difícil d’assumir per als qui volen i necessiten l’ascensor, però que en el fons té una visió proteccionista dels drets individuals dels propietaris.

Al proper dia desenvoluparem com pot intervenir el jutge en aquesta qüestió o instàncies de la Comunitat si hi ha més aspectes a valorar.

És un tema que realment porta de corcoll a molta gent que a vegades es “maregen” en el rere fons d’una legalitat que voldrien altra.