Ascensors i Comunitats de Propietaris (II)

13 octubre 2011 por Joan Planas

La problemàtica que planteja la instal·lació d’ascensors en Comunitat de propietaris va ser objecte d’un primer comentari en l’article anterior.

En ell ens varem fixar en el fet que quan aquesta instal·lació afecta i limita el dret d’ús i gaudi d’un element privatiu (per exemple el pati de llums en planta baixa que sigui d’ús legal del propietari de l’habitatge o local  corresponent), precisa per a la seva validesa del consentiment exprés del propietari afectat de la limitació.

Ara bé, tot i suposant que aquest no doni el seu consentiment, o que no pugui assolir-se un acord majoritari per a la instal·lació de l’ascensor perque la majoria de propietaris no ho vulguin, en el cas que afecti a persones discapacitades, la llei ofereix una norma específica, per a salvar aquesta negativa o també en el cas que sigui la Comunitat la que no ho autoritzi.

Així, l’article 553-26.6 del Codi civil de Catalunya, estableix que “6. Els propietaris amb discapacitat física o les persones amb qui conviuen, si els acords a què fan referència les lletres a i b de l’apartat 5 no assoleixen la majoria necessària, poden demanar a l’autoritat judicial que obligui la comunitat a suprimir les barreres arquitectòniques o a fer les innovacions exigibles per a assolir la transitabilitat de l’immoble”.

Aquest tema, debatut i sempre interpretable atès que la normativa pot pensar-se que té massa normes especials, és essencial en cassos que a la Comunitat hi hagi propietaris o persones que conviuen amb ells, que pateixin una discapacitat que els impedeixi sortir del pis (no poques persones per aquest motiu es troben esclavitzades al seu interior).

La llei obre la porta a què el Jutge, previ el corresponent procediment judicial instat per a aquelles persones que es creguin amb dret a poder transitar per l’immoble, pugui suplir la negativa de la Comunitat a instal·lar l’ascensor, o també la del propietari que es negui a admetre l’esmentada instal·lació perquè li dificulta, impedeix o minva el seu dret a usar un seu element comú.

Aquesta porta que obre la llei per a què el jutge decideixi, pot ser una bona solució en moltes Comunitats on hi ha una negativa majoritària a la instal·lació de l’ascensor i una manca de solidaritat social respecte dels propietaris més propers que necessiten de veritat la pròpia existència de l’ascensor per a poder viure en família.

Amb tot, hem de tenir present que la via judicial sempre serà d’interpretació restrictiva i la última eina a utilitzar per a aconseguir un ús ordinari dels immobles també per a aquelles persones que pateixen limitacions derivades de discapacitats.

Finalment dir que la utilització d’aquesta via, suposa haver d’acudir a un procediment judicial ferragòs, de preparació específica i de lenta resolució (no només per la possible lentitud dels tribunals, sinò també pel fet que s’ha de preparar molt bé) i sempre és incerta la sentència o resolució que acabi dictant el jutge. Però en tot cas és una via possible a tenir present.