Assessorar-se per al crèdit

15 juny 2014 por Elisabet Planas

latorredelpalau

El passat divendres 6 de juny l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa va organitzar una tertúlia-vermut amb el títol “La clàusula sòl” a càrrec del Dr. Sergio Nasarre Aznar, a la qual vaig tenir el plaer d’assistir.

El ponent, un expert en la matèria, no es va limitar a parlar de la ben coneguda clàusula que afecta a nombroses hipoteques signades en plena bonança econòmica, sinó que va anar més enllà i va plantejar, en relació amb aqüesta qüestió, la importància de la informació que rep el consumidor sobre les característiques i condicions del seu crèdit. Massa vegades, aquesta informació que rep i rebia el client mitjà sobre el préstec que demanava al banc era insuficient o poc entenedora, i portava a desconèixer l’existència de certes clàusules, com la sòl, que va suposar per a molts pagar quotes que mai es beneficiaven de la baixada de l’euríbor. I adonant-se d’aquest tipus de clàusules el client, que en plena crisi agraeix qualsevol estalvi, per mínim que sigui, es pregunta: per què vaig accedir a aquestes condicions?

La majoria es plantegen que han estat enganyats, que van confiar en el seu banc (o caixa, aleshores) de confiança, que no en saben prou de números… La realitat és que a més d’informació, als consumidors els va faltar assessorament i, en canvi, els va sobrar pressa. Així doncs, si ha de demanar un crèdit doti’s de temps, calma, informació i assessorament.

Sobre la pressa, cal evitar-la, que sempre és mala consellera. És important que el consumidor s’adoni que demanar un crèdit suposa tenir un vincle (contractual) amb el banc que ha de durar un cert temps (molts anys si es tracta d’un préstec hipotecari) i del qual no ens en podrem deslligar fàcilment; que el crèdit és un producte amb unes característiques determinades que ens ofereix el banc i que, per tant, l’hem de poder comparar amb altres productes d’altres entitats bancàries amb diferents condicions.

Però a banda de prendre’s el seu temps per tenir la màxima informació, per accedir al crèdit cal assessorament. Un bon assessorament que no pot prestar el propi banc, ja que és pròpia part interessada i, per tant, vol col·locar el seu producte al potencial client el més ràpid possible; no oblidem que els bancs tenen per objectiu tenir beneficis i a través del crèdit se’n procuraven, i molts. Així doncs, aquest assessorament previ per al crèdit (i per al refinançament o renegociació de les condicions!) havia i ha de venir d’un tercer com és ara l’advocat (el seu de confiança, per exemple), que estudiarà el contracte a fons, les condicions econòmiques i l’assessorarà de forma imparcial.

A dia d’avui, però, i amb una ciutadania cada dia més empobrida, la importància d’aquest servei d’assessorament previ al crèdit fa que sigui necessària la seva gratuïtat i, per tant, l’hauria de proveïr l’Administració Pública a través dels Ajuntaments. A més de l’oficina d’atenció al consumidor (OAC) o de l’oficina d’intermediació hipotecària (OFIMEH, creada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa), caldria que un òrgan especialitzat assessorés al ciutadà que necessita accedir al crèdit sobre les condicions que l’entitat bancària li ofereix a fi i efecte d’evitar que es repetís una situació com la que es va produir abans d’esclatar la crisi amb la firma indiscriminada de préstecs hipotecaris i refinançaments.

La idea és nova aquí, però ja existeix a Anglaterra, on l’Administració Pública ofereix un servei d’assessorament pre-creditici als ciutadans que presten advocats i economistes. Des d’aquí faig una crida a l’Ajuntament de Terrassa per a què sigui pioner en aquesta qüestió i opti per dotar al terrassenc de les eines que li possibilitin no només solucionar els seus problemes, sinó evitar-los.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper de juny de 2014.