Càmeres de vigilància

7 abril 2011 por Joan Planas

Fa molts pocs dies s’ha publicat la una sentència de l’Audiència Nacional (de 10/2/2011, Rº 95/2010), amb la que es ratifica –desestimant el recurs interposat pel Corte Inglés- la multa de 60.101,21 € imposada a aquesta cadena d’establiments comercials, pel fet de no evitar que les seves càmeres de video-vigilància captessin imatges dels vianants que passen prop del seu edifici.

La multa, imposada al seu dia per la Agencia de Protección de Datos, ho va ser en gravar amb càmeres disposades a la seva façana exterior, als cotxes i persones que circulen per a les vies públiques dels carrers de situació del seu edifici.

La Agencia de Protección de Datos –la competència més important tant a Catalunya com a Espanya és de l’Agència espanyola, tenint la catalana una competència residual respecte del que són administracions públiques- rel la denúncia d’un particular, va realitzar una inspecció a la seu dels grans magatzems a Màlaga, comprovant que hi havia 8 càmeres, amb un angle de gir de 360 graus (que es donar la volta i quedar on eres) i amb zoom. Amb les imatges gravades per les càmeres, que es podien guardar fins a 7 dies, podien veure’s i identificar-se o ser identificades, persones i vehicles.

Estimà al seu moment la Agencia, que amb aquesta visualització de vehicles i vianants s’infringia la llei orgànica de protecció de dades.

Sembla que entre d’altres coses, tot i que podien guardar-se les imatges durant 7 dies, s’excusava amb la inexistència de cap fitxer (la qual cosa és impossible, doncs sinó més que de càmeres, parlaríem de binocles, telescopis o ulleres de llarga vista), la qual cosa ja diu la sentència que és una afirmació gratuïta (els del Corte Inglés no són “curts” si no hi ha fitxer, no hi ha assumpte respecte del qual pugui manifestar-se la Agencia).

A banda,  sembla que el director de seguretat de la companyia al seu dia va demanar autorització per a instal·lar-les a tots els centres, per tal de prevenir la comissió de delictes o, cas de produir-se, poder utilitzar les gravacions per identificar els autors. Per part del Ministeri se li va dir que aquesta era competència de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

Fa temps que s’estan incorporant més i més càmeres en espais públics, a vegades sense donar-ne coneixement.

Aquest és un toc d’alerta per a evitar la profusió de càmeres i enginys que acabaran obviant els drets personals dels ciutadans. Amb tot, no em puc estar  de pensar si, essent competència pública la seguretat i impedint una major protecció o adopció de mesures preventives com aquestes, quan les empreses són objecte de trencaments d’aparadors, etc., poden reclamar directament davant l’autoritat competent en matèria de seguretat que en cas de produir-se delicte s’hauria mostrat “incompetent” per a evitar-lo.