Cobrar morosos amb estil

1 abril 2010 por Joan Planas

Una de les feines més difícils en temps com els actuals, de crisi generalitzada, és el cobrament de morosos. I a més de difícil, és desagradable i ingrata. Amb tot, però, és una feina necessària.

En una setmana de passió, com aquesta, bo és reflexionar sobre algunes qüestions que hi tenen a veure.

D’entrada, en els darrers temps surten com bolets els “estilistes” del cobrament. Les persones que donen consell (que naturalment cobren per fer-ho), sigui en conferències o amb llibres o cursos.

S’incideix en aspectes com són tenir un tracte dur amb la situació, però suau i educat amb el morós (faltaria més); o tècniques psicològiques per tal que el morós s’endugui una opinió de fermesa de la reclamació, etc.

De totes maneres, contra el que pot semblar des de fora, la reclamació dels deutes no és pràctica usual per part de les persones i empreses creditores, de forma i manera que l’activitat dirigida a recobrar els deutes no es porta a terme habitualment, fora del que són entitats financeres, companyies subministradores i empreses de serveis que externalitzen el servei a grans companyies que s’han especialitzat i professionalitzat en aquesta activitat de forma pràcticament exclusiva (i, tot i que saben fer la seva feina i la fan ben feta, més enllà de la seva insistència, moltes vegades el resultat és escàs).

Un percentatge molt alt de creditors són conscients avui que en no tenir cap crèdit privilegiat (com el que succeiria si fossin bancs o caixes amb hipoteques impagades), ni tenir al seu abast la informació i mitjans de cobrament com Hisenda i la Seguretat Social, tenen molt magre cobrar.

La decepció del creditor que veu que no podrà cobrar és contagiosa i a més, en generalitzar-se acaba afectant i molt el patrimoni del propi creditor (que acabarà deixant els deutes al calaix).

Per això, en aquest moment, cal que més enllà de procediments enginyosos de publicitar serveis de cobrament de morosos, els creditors agafin confiança en el sistema. És cert que és difícil recobrar deutes, però hi ha mecanismes que encara que lents i farragosos, i amb un cost important en relació al deute, acaben sent exitosos en un percentatge ben acceptable. D’entrada, perquè l’activitat d’intentar el cobrament ens facilitarà la recuperació dels impostos meritats (IVA); però a més, posar-se a la cua d’una hipoteca o d’un embarg de sou, a més de mantenir la vigència del deute, fa que en no siguin despreciables els casos en que el deutor acaba pagant.

Els despatxos professionals fan esforços importants de reducció dels costos que s’han de traslladar al client en les reclamacions de morosos; i ara caldria que els creditors recuperessin la confiança, ja que si l’empresari és conscient de la seva impotència quan ha de cobrar el que ha venut o servit , el país se’ns acabarà ensorrant (les administracions prou que s’ocupen de l’ensorrament en ser els primers morosos del país i tenir les “penques” de no posar-hi remei en saber-se bàsicament inembargables).