Comunitats de Propietaris ruinoses

27 maig 2010 por Joan Planas

És notícia que l’edifici que forma una Comunitat de propietaris al carrer Gran Via 25 de Logronyo, s’ha declarat en ruïna.

Rel d’una explosió de gas (en la que van morir una parella i els seus dos fills i a banda hi va haver 9 ferits), els veïns han estat notificats per l’Ajuntament que els tècnics han declarat la ruïna imminent de l’edifici i per tant la necessitat de la seva demolició.

És realment una desgràcia.

Però les assegurances agafen en aquests moments tràgics total preeminència, per saber quines indemnitzacions es cobraran. S’ha de dir que  moltes vegades són contractades sense massa cura per part de les Comunitats (optant moltes vegades per la més baixa sense tenir present els riscos coberts en cas de sinistre i per quins imports, o sense actualitzacions suficients de les indemnitzacions).

Però a banda la ruïna té un efecte jurídic important per a la Comunitat.

Així ho preveu el Codi civil de Catalunya quan estableix que el règim de propietat horitzontal s’extingeix forçosament en els supòsits de destrucció de l’edifici o declaració de ruïna, entre d’altres, llevat que s’hagi previst al seu dia  (al constituir la comunitat el promotor de l’edifici), que en aquests cassos de destrucció i de declaració de ruïna, el règim no s’extingeixi i que caldrà rehabilitat o reconstruir l’edifici a càrrec dels propietaris, que han de contribuir a les despeses d’acord amb llur quota general.

L’extinció de la Comunitat implica –si no es rehabilita o reconstrueix- que els diferents propietaris dels departaments passen a ser copropietaris del solar sobre el que s’aixecava l’edifici, amb una sèrie de conseqüències jurídiques que no és el moment d’entrar a avaluar.

Afortunadament no són molts els cassos que es donen.

Com a curiositat, val la pena saber que històricament, en algunes ocasions (parlem dels anys 60, 70 i encara als 80), el promotor que es queda algun departament per a ell mateix o alguna societat, en alguns cassos ha fet constar una quota misèrrima (la qual cosa implicarà que la seva participació en el solar també serà misèrrima). En d’altres, molt pocs però encara en queda algun, el promotor no va fer ni constar el departament com a tal (no constant ni tan sols quota ni departament –però sí existint a la realitat),  i han de saber els propietaris que poden reclamar com a seu el “departament inexistent”, ja que en no haver-se individualitzat és un element comú de l’immoble i per tant a la Comunitat (òbviament en cas de destrucció, aquest “propietari fantasma” tampoc tindria dret a cap participació sobre el solar).

Sí cal aprendre de la desgraciada situació de Logronyo, que els propietaris i les Comunitats han de vetllar per les assegurances que contracten, no anant a inclinar-se per la més barata, sinó considerant cobertures de sinistres i imports de les indemnitzacions previstes, evitant els sempre desgraciats supòsits d’infravaloració que acaben perjudicant la pròpia Comunitat o al propietari.