Comunitats i banca morosa

7 març 2013 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

Els bancs espanyols deuen, pel cap baix, entre 225 i 256  milions d’euros a les Comunitats de propietaris on són titulars de pisos, locals, places de pàrquings i trasters.

Quina vergonya.

La Cambra de la Propietat de Terrassa ha posat en funcionament aquesta setmana un nou servei d’administració de comunitats que ofereix a tothom,  i estudia plantejar una reforma de la llei que impedeixi aquesta pràctica.

Aquesta càrrega de morositat bancària ha de ser suportada pels restants propietaris, que han d’anar fent derrames especials per a mantenir els serveis que els bancs no paguen (derrames que alguns propietaris han de pagar amb préstecs demanats als mateixos bancs,  per obres de reforma o rehabilitació comunitaris, que en definitiva mantindran o rehabilitaran els elements comuns dels pisos, locals o pàrquings dels mateixos bancs).

La situació, no per coneguda és menys transcendent, ja que la llosa es fa cada vegada més pesada.

De fet, els bancs, estan portant a terme no poques pràctiques tan legals com anti-ètiques (per no dir immorals, perque aquest no és un concepte jurídic), ja que molts d’ells es permeten jugar amb la llei per perjudicar les reclamacions dels veïns. Per posar un exemple, el banc subhasta un pis d’un propietari (que potser ja no pagava a la Comunitat des que va saber que se li quedarien el pis), propietari que va deixar de pagar la hipoteca i se l’adjudica el propi banc o una societat de la seva propietat. El banc no demana al jutjat que li dicti durant temps la resolució d’adjudicació o bé no la porta a inscriure al Jutjat. Durant tot aquest temps, llarg, impaga qualsevol quota comunitària. La Comunitat es torna ximple, doncs el deutor hipotecari encara apareix al registre de la propietat com a propietari.

El banc no comunica res a la comunitat i el deutor hipotecari ex-propietari, tampoc.

Quan finalment el banc inscriu el seu títol judicial de propietat al registre, ho fa a principis d’any, amb la qual cosa molt possiblement només se li podrà reclamar les quotes de l’exercici corrent (curt) i de l’any anterior.

La Comunitat, amb un pam de nas, perjudicada per tots, només es quedarà amb un crèdit contra l’anterior propietari i suplicant al banc que li comenci a pagar les quotes.

La situació actual, de preferència i prelació dels crèdits hipotecaris sobre la resta del deute, suposa un greuge comparatiu, que s’hauria d’invertir. Els bancs no haurien de passar per sobre dels drets de les comunitats de les que formen part els pisos que s’adjudiquen. Suposa prioritzar els drets dels bancs sobre el de les persones.

La normativa que ho permet s’ha de canviar.

La Cambra de la Propietat plantejarà en aquest marc la reforma de la llei per evitar que els bancs passin per sobre de les persones.