Comunitats i pisos defectuosos

30 desembre 2011 por Joan Planas

Des de l’any 1999, en que es va promulgar la llei d’ordenació de l’edificació, ha passat ja un temps i enmig tota la bombolla immobiliària i la crisi actual que persisteix.

La realitat posa a prova les lleis i és indicativa a més dels possibles canvis que s’hi hagin d’introduir.

El sistema d’assegurament de les responsabilitats en que poden incórrer els agents que intervenen a l’edificació d’un immoble, que va generalitzar aquella llei, ha estat millor que no tenir res, però segurament s’hauran d’introduir modificacions.

Recordem que un dels objectius d’aquella llei era establir garanties als usuaris per tal d’assegurar la reparació dels danys materials causats per defectes constructius, mitjançant un sistema d’assegurances obligatòries.

La llei establí que, sense perjudici de les seves responsabilitats contractuals, els agents de l’edificació respondran dels danys materials ocasionats en l’edifici, en els següents terminis, comptats a partir de la data de recepció de l’obra sense reserves o de la data de subsanació d’aquestes:

a)  Durant deu anys, dels danys materials causats en l’edifici per vicis o defectes que afectin a la fonamentació, els suports, bigues, forjats, murs de càrrega  o altres elements estructurals i que comprometen directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici.

b)  Durant tres anys, dels danys materials causats en l’edifici per vicis o defectes dels elements constructius o de les instal·lacions que ocasionin l’incompliment dels requisits d’habitabilitat que preveu la pròpia llei.

c)    Durant un any el constructor també respondrà dels danys materials per vicis o defectes d’execució que afectin a elements d’acabat de les obres.

D’entre els temes a modificar, que són varis, un hauria de ser la forma de computar els terminis de prescripció de les accions per a exigir responsabilitats per danys materials derivats dels vicis o defectes (és de dos anys a partir de la data en què es produeixin, sense perjudici de les accions que puguin subsistir per a exigir responsabilitats derivades d’incompliment contractual).

D’altra banda, s’hauria de conscienciar més a les Comunitats de propietaris perquè facin valer els seus drets i optin per exigir les responsabilitats que s’escaiguin més aviat, ja que en diferenciar terminis de responsabilitats, com abans hem apuntat, n’hi ha que quan es volen exigir ha passat ja el termini (abans era un termini comú no diferenciat de 10 anys des de la data de finalització de les obres). Avui amb obres acabades però que no tenen sortida al mercat, els terminis van passant, però siguin els pisos a mans d’entitats bancàries o dels mateixos promotors, quan finalment s’acabin comprant pels usuaris finals, els ciutadans, qui respondrà dels danys?

Faran bé els compradors de pisos en tenir-ho present abans d’adquirir-ne algun.