Comunitats i vicis constructius

4 març 2010 por Joan Planas

Quan hi ha canvis legislatius, força vegades no som massa conscients del seu abast, fins que el temps ens mostra els seus efectes.

Així, la crisi del mercat immobiliaria està causant efectes en temes als que no es va donar massa importància.

Un d’ells, important, fa referència a l’exigència de responsabilitats a promotors per vicis de construcció.

Quan al mes de novembre de 1999 es va publicar la llei d’ordenació de l’edificació, es va posar una disposició transitòria, d’acord amb la qual la llei no començaria a entrar en vigor més que per edificacions realitzades amb llicències sol·licitades als Ajuntaments a partir del 7 de maig de 2000.

Com que –a banda d’altres qüestions- aquesta llei suposava un encariment directe de costos a l’imposar obligatoriament la contractació d’una assegurança de les responsabilitats dels diversos agents que intervenen en l’edificació (entre ells els promotors, ja que els arquitectes i aparelladors ja les contractàven).

Per evitar aquest encariment, ha va haver una allau de sol·licituts de llicències (la qual cosa vol dir que els Ajuntaments –entre ells el de Terrassa- es van “forrar”).

D’aquelles llicències, resulta que les obres es van acabar en un parell o tres anys després. Aixó ens situa pràcticament en edificis venuts i escripturats al 2002, 2003 ó 2004.  Però quan passen un anys més resulta que pot ser que surtin vicis estructurals, entre d’altres.

Aleshores, com que el promotor de l’edifici no va contractar assegurança –perque no li era obligatòria- resulta que ara ja van sortin cassos en els que després d’anar reclamant, finalment els promotors s’han vist atrapats per la crisi i si no es per les reclamacions que es facin a arquitectes i arquitectes tècnics, i les assegurances d’aquests, tot i obtenir sentències judicials a favor, les Comunitats de propietaris afectades poden veure’s afectades. Pot passar que judicialment es declari que tenen dret a la reparació i es reconegui la responsabilitat del promotor, però que si aquest ja no existeix, el reconeixement judicial sigui “gratuit” és a dir, no tingui l’efecte rescabalador per a la Comunitat.

Per tant, aquesta és una mostra dels efectes negatius que pot tenir  a llarg termini d’una disposició transitòria, que semblava inòcua a ulls ignorants.