Un any del Llibre II del Codi Civil de Catalunya sobre Persona i Família: custòdia compartida o guarda conjunta.

10 gener 2012 por Elisabet Planas

Revista LLOCS

Tot just fa un any que entrava en vigor la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. Amb l’excusa de l’entrada del 2012, volem analitzar com ha estat  aquest seu primer any de vida tractant sobre el seu contingut i el canvi que pot suposar i suposa per a moltes famílies una disposició tan adaptada als temps que corren.

Destaquem les novetats més importants en relació als efectes del divorci o la separació dels cònjuges:

Per una banda (en el pròxim article tractarem de les altres novetats), la Llei opta per donar preferència a la guarda conjunta dels fills (abans coneguda com la custòdia compartida) quan un matrimoni es divorcia o separa. L’article 233-8 del Codi s’encarrega de fer-ho al seu apartat 1:“el divorci o la separació judicial no alteren les responsabilitats que els progenitors tenen envers els fills d’acord amb l’article 236-17.1. En conseqüència, aquestes responsabilitats mantenen el caràcter compartit i, en la mesura que sigui possible, s’han d’exercir conjuntament” i l’article 233-10.1 diu que “l’autoritat judicial, si no hi ha acord o si aquest no s’ha aprovat, ha de determinar la manera d’exercir la guarda, atenint-se al caràcter conjunt de les seves responsabilitats parentals, d’acord amb l’article 233-8.1”. Evidentment, no es tracta d’un establiment automàtic d’aquesta guarda conjunta dels fills, ja que justament el que pretén el Llibre II del Codi és defugir dels automatismes creats per la legislació anterior (el Codi de Família), que beneficiava més la mare sense a vegades tenir en compte certes circumstàncies que haurien pogut determinar, d’haver estat considerades, una guarda conjunta. L’article 233-11 estableix els criteris per determinar la guarda dels fills: vinculació afectiva dels fills amb cadascun dels progenitors i amb les altres persones que conviuen (avis, per exemple), aptitud dels progenitors per donar benestar i un entorn adequat al menor, l’actitud de cooperació de cadascun dels progenitors, el temps dedicat amb anterioritat al divorci a la cura dels fills, situació dels domicilis dels profenitors, horaris i activitats de fills i progenitors… Pràcticament la Llei no s’ha oblidat de cap detall.

Aquesta novetat ha motivat que al nostre despatx hagin acudit molts pares amb consultes sobre aquesta guarda conjunta, contents i esperançats de poder sol·licitar-la si estan en procés de divorciar-se (o volen modificar les mesures establertes quan es van divorciar) i de tenir més possibilitats per al seu establiment. I és que amb anterioritat a l’aprovació del Llibre II i abans que els Tribunals haguessin flexibilitzat els criteris per l’atribució de la custòdia compartida (i segurament la Llei va adoptar aquesta necessària flexibilitat), els fills romanien amb la mare gairebé sempre, donant al pare només caps de setmana alterns. Se’ls separava sovint involuntàriament dels fills, amb les conseqüències que a la llarga això suposa tant pels menors, com pels progenitors. Avui sembla que tenint en compte sempre el millor interès pel fill, serà possible que un automatisme discriminatori com aquest deixi de ser tant present a Catalunya.