Delicte d’Impagaments de Pensions

1 març 2012 por Joan Planas

El títol que ens serveix de presentació pel comentari d’avui vol ser gràfic, sobre un problema important que la situació econòmica actual agreuja i que a més s’incrementarà.

L’ impagament de pensions forma part dels delictes d’abandonament de família, menors o incapaços, i es configura en el Codi Penal espanyol com aquell en que una persona deixa de pagar durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius qualsevol tipus de prestació econòmica en favor del seu cònjuge o dels seus fills, que s’hagi establert en un conveni judicialment aprovat o per resolució judicial en supòsits de separació legal, divorci o nul·litat matrimonial, procés de filiació, o procés d’aliments a favor dels fills.

La pena és de presó de tres mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos.

El tema, en principi és clar, ja que el que va pretendre el legislador a l’incloure aquest tipus a l’article 227 del codi penal era reprimir les conductes d’impagaments de pensions, afegint el plus de la responsabilitat penal.

En circumstàncies de treball normals, l’impagament de pensions era fruit o bé d’una voluntat d’incomplir per part del morós, o bé de la voluntat de pressionar al que havia de rebre la pensió, amb l’impagament per tal de resoldre altres temes pendents entre “excònjuges”.

Durant temps es va discutir sobre si el simple no pagament en sí mateix i de forma objectiva ja constituïa un delicte o si la impossibilitat de pagar evitava considerar l’impagament com a delicte.

Si en el moment actual a la gent que impaga pensions, ja sense més l’hem de posar a la presó, no només tindrà un problema qui hi hagi d’anar sinó que el problema el tindrem tots.

Per aquest motiu, cal clarificar que en termes generals la doctrina i la jurisprudència consideren que l’impagament no és delicte en els casos en que la persona que està obligada a fer el pagament, acredita que no disposava de mitjans econòmics per tal de fer front al pagament de la pensió.

Però hem de tenir en compte que davant la denúncia del que no ha cobrat, els tribunals han de seguir el procediment judicial i per tant serà en el judici oral que l’impagador haurà de justificar i acreditar aquesta situació.

Per aquest motiu, en evitació que l’assumpte quedi penjat finalment d’una prova de medis econòmics en un judici penal, és aconsellable que les persones obligades a pagar una pensió, quines circumstàncies personals de tipus econòmic s’hagin modificat empitjorant, iniciïn els tràmits judicials corresponents per tal que civilment es modifiqui l’import de la pensió, ajustant-la a les possibilitats de pagament de l’obligat a pagar en funció de la seva capacitat econòmica actual.

Cal tenir-ho present.