Desheretar fills

14 agost 2014 por Joan Planas

logo-diari-terrassa18

Tot i que parlar de desheretat fills o filles no és un tema agradable, la realitat d’unes relacions familiars interpersonals cada vegada més distants entre pares i fills, amb un allargament de l’esperança de vida, malalties, desconnexió entre les llars d’uns i altres i més circumstàncies que podríem anunciar, el Tribunal Suprem espanyol ha retornat el tema a l’actualitat en ratificar la validesa d’un testament que privava de llegítima a dos germans que havien abandonar durant set anys al seu pare.

En aquesta sentència, el TS equipara en causa de desheretament el maltractament psicològic rebut per un pare dels seus dos fills que van estar els darrers set anys de la vida d’aquest vexant-lo de paraula i ignorant-lo a un maltractament d’obra, ampliant per tant el concepte de causa de desheretament.

Els magistrats del suprem, que en aquesta matèria és Suprem a Espanya però no a Catalunya, per ser incompetent el Suprem per a cassar sentència de dret català, expliciten que “los hijos incurrieron en un “maltrato psíquico y reiterado contra su padre del todo incompatible con los deberes elementales de respeto y consideración que se derivan de la relación jurídica de filiación”, recordant que mentre el pare –un tal José Antonio- va estar vivint malalt, a càrrec de la seva germana, els fills només es van interessar pel seu pare, una vegada mort, per reclamar la seva llegítima.

A Catalunya, aquesta situació també es preveu al Codi Civil propi, concretament en l’article 451-17, tant pel que fa al maltractament com també  per la total absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i les legitimàries, per causa exclusivament imputable als propis legitimaris.

És estesa la creença que per dolenta que sigui la relació entre pares i fills, aquests sempre tenen dret a la llegítima (és a dir, a una part de l’herència, a Catalunya una quarta part entre tots ells, en termes generals). I això no és així, sempre que els pares ho facin constar expressament en el seu testament, explicant quina seria la causa del desheretament i identificant bé el legitimari a desheretar.

Aquesta sentència del Tribunal Suprem ha tornat a posar d’actualitat aquest tema, doncs és molt recent, i caldria que el ciutadà se n’informi. Quantes vegades no ens trobem als despatxos professionals amb fills i filles, tots amb igual dret a l’herència, quan resulta que uns han passat anys i panys sense veure els pares o només maltractant-los o sagnar-los econòmicament i d’altres s’han hagut de fer càrrec de tot?

Són situacions injustes, doncs moltes vegades els “bons” fills i filles, s’han sacrificat per mantenir amb dignitat als pares i a l’hora de la seva mort, per pur desconeixement d’aquests, tots participen igualment en l’herència.