Ens divorciem, qui es queda al pis?

12 març 2012 por Elisabet Planas

Revista LLOCS

A l’article anterior vàrem tractar sobre com havia estat el primer any de vigència del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, el que versa sobre persona i família. Dèiem que en relació al divorci s’havien introduït certes novetats que aplaudíem. Avui ens centrarem en un altre de les novetats aprovades per la Llei 25/2010, de 29 de juliol: l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar.

Amb la legislació anterior, es podia determinar ràpidament quin dels cònjuges quedaria al pis en divorciar-se: el que tingués atribuïda la custòdia dels fills. I és que el derogat article 83.2 del Codi de Família deia que el Jutge que ha de decidir a qui atribuir l’habitatge familiar ho farà de la següent manera: “a) Si hi ha fills, l’ús s’atribueix, preferentment, al cònjuge que en tingui atribuïda la guarda, mentre duri aquesta (…). b) Si no hi ha fills, se n’atribueix l’ús al cònjuge que en tingui més necessitat.” Per tant, és clar que el fet de tenir fills i la seva custòdia determinava automàticament que l’ús de l’habitatge familiar s’atribuís a aquell qui en tingués la custòdia. Només en el cas de no tenir fills, es tenia en compte quin era el cònjuge amb més necessitat a l’hora de determinar qui es quedava al pis.

En canvi, avui el panorama és un altre. Tot i que la custòdia dels fills és important a l’hora de decidir a qui s’atribueix l’ús de l’habitatge familiar, l’article 233-20.3 i 4 estableix que el Jutge haurà d’atribuir-lo al cònjuge més necessitat en determinades circumstàncies. Per tant, en alguns casos l’existència de menors i que la seva custòdia l’ostenti un dels cònjuges únicament, no impedirà l’abribució de l’ús de l’habitatge familiar a l’altre cònjuge no custodi, valorant-se per sobre de tot, quin d’ells és el més necessitat; si es tracta del cònjuge no custodi, la Llei permet avui que se li pugui atribuir igualment l’ús de l’habitatge familiar, que es pugui quedar al pis.

Una altra qüestió a tenir en compte és la temporalitat de l’atribució d’aquest ús al cònjuge més necessitat, en tot cas. L’exposició de motius de la Llei que aprova aquest Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya ja ho deixa ben clar, evitant així el que s’estava produïnt per la jurisprudència, que s’havia inclinat massa vegades a convertir en indefinit aquest ús de l’habitatge familiar, amb el conseqüent perjudici pel cònjuge propietari de l’habitatge.

Per tant, si es troben en la malaurada situació d’estar-se divorciant, tinguin en compte que la Llei és ara més oberta en el sentit d’evitar automatismes que beneficiaven més a uns que a d’altres. Abans de pactar pensant que un altre tipus d’acord no és possible perquè la Llei no l’empara, consultin al seu advocat i comprovin si tenen alternatives en relació amb aquesta legislació vigent des de fa un any.