Donacions més barates al 2008

4 abril 2009 por Joan Planas

logo-diari-terrassa18Article publicat el 3/1/2008

 

Podem ja anunciar que el Parlament de Catalunya, finalment ha reduït (que no pràticament eliminat -com succeeix amb bascos, navarresos, madrilenys, valencians o mallorquins- com no ens cansem de recordar), el que s’ha de pagar a partir de 2008 en matèria de donacions.

Efectivament, el Diari Oficial de la Generalitat de 31/12/2008, promulga la llei  17/2007, del 21 de desembre, de mesures fiscals i financeres (l’anomenada llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya).

Entre d’altres qüestions, aquesta llei modifica el què s’ha de pagar per herències i donacions -pendent encara d’aprovació la llei sobre l’impost de successions i donacions. Així, crea dues reduccions aplicables en les transmissions per causa de mort. L’una, per l’adquisició de béns del causant o la causant utilitzats en l’explotació agrària del causahavent o la causahavent, i l’altra, per l’adquisició de béns del patrimoni natural.

Però pel ciutadà urbà normalet, és de destacar que  s’incrementa  l’import de la deducció ja existent per l’adquisició de l’habitatge habitual del causant o la causant (el legislador adjectiva la importància de la deducció dient que ho fa en forma notable però no arriba a la pràctica successió de bascos, etcx)  i com a novetat important en l’àmbit de les donacions es regula una nova escala de tipus de gravamen. Efectivament, l’article 14 de la llei estableix que la quota íntegra de l’impost sobre successions i donacions en les transmissions lucratives entre vius a favor de contribuents dels grups I i II  (cònjuges, pares i fills, etc), s’obté aplicant a la base liquidable els tipus del 5, 7 i 9 per cent, en l’escala del 5% fins a 200.000 €, el 7% de 200.000 a 600.000 € i del 9% en endavant.

És important destacar que perquè la tarifa anterior  sigui aplicable cal que la donació o el negoci lucratiu entre vius s’hagi formalitzat en escriptura pública.

El legislador català, no partidari de suprimir l’impost, adopta amb aquesta decisió un mínim de seny tributari, però no perquè s’adoni del greuge comparatiu que es dona entre els catalans i els bascos i etc., sinò perquè el poderosos ja s’escapaven al pagament de l’impost anant a fer donacions a Madrid, etc (i encara que el lector pugui considerar el contrari, ha arribat a existir un real “turisme” fiscals de catalanets a Madrid, fent donacions per evitar la legislació catalana). Amb la mesura actual, s’equipara no  la legislació catalana a la madrilenya, basca, etc, sinò que s’equipara el cost perque els catalanets potents, acabin considerant que preu per preu, fan l’operació a Catalunya (les martingales per fer les donacions i retornar els diners a Catalunya assolien el cost en què ara es deixa l’impost).

Bé, en qualsevol cas, queda lluny de la millora que reclamem fa temps (millora que es tradueix per “supressió”), però suposa un avenç, un pas intermedi tot esperant la supressió que algun dia ha d’arribar (esperem que no ho faci de la mà del PP a Catalunya, digui el que digui el regidor del PP a Terrassa, Francesc Ballbé).