Dones i juristes

19 agost 2010 por Joan Planas

La desaparició d’obstacles a les dones per a accedir a l’educació i la cultura és un fet, malgrat que els més difícils de salvar seran els propis de la organització domèstica de la família i el paper que encara hi té reservat la dona.

Fa pocs dies els medis de comunicació tractaven sobre els  millors resultats acadèmics de les dones en pràcticament totes les carreres universitàries.

En llegir aquests dies una resolució del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya  (de 28 de juliol), per la que s’ aprovisionen places a diversos registres de la propietat de Catalunya, me n’ha fet donar compte d’aquesta situació i de la necessitat que l’anem destacant. Així de disset places, deu han estat adjudicades a dones (la resta a set homes, és clar).

A la meva família, una germana del meu pare, avui amb 89 anys, intel·ligent i pencaire com totes les dones de casa meva (la tieta Dolors), no va acabar d’estudiar la carrera de Ciències Químiques a la postguerra perquè era al final la única dona.

El procés d’equiparació professional ha estat  galopant en els darrers anys a l’Estat. Un dels àmbits més destacats és el de la judicatura. Així a Espanya a 31 de desembre de 2008, dels totals de jutges i magistrats, 2440 eren homes i 2165 eren dones, és a dir el 53 i el 47% respectivament, segons dades de l’observatori de la igualtat de sexes del consell general del poder judicial espanyol. Situació que quan jo vaig començar a exercir com a advocat (enguany n’ha fet 30 anys) era totalment tan diversa com pràcticament testimonial era la presència de la dona als jutjats, en tots els àmbits. Amb tot, els homes ja només resisteixen amb majoria testimonial –però l’exerceixen- a la part superior de la piràmide. Així, el Tribunal suprem espanyol dels 7 nomenament discrecionals que va fer a l’any 2008, tots van ser per homes, com també ho van ser els dos únics fets el 2007 (per cert mai hi ha hagut cap President d’aquest Tribunal que sigui dona). Però el pes de decisió de les dones anirà canviant aquesta situació.

A Terrassa, en l’àmbit judicial, si no m’equivoco, la relació per sexes entre jutges i magistrats és del 50 per cent. Pel que fa a notaris a Terrassa d’11 només 1 és una dona (precisament la notària Corbal, filla d’un excel·lent magistrat que va exercir molts anys a Terrassa, en Jesús Corbal, un home del que tothom en recorda el rigor jurídic, la seva afició a l’estudi, a l’ensenyament i el seu caràcter obert i afable, que avui i fa temps és exercint com a magistrat al propi Tribunal Suprem). De registradores de la propietat, també només hi ha una dona (si no m’equivoco). En canvi de directores de diari, a Terrassa el 100 per cent són dones.

També destacar que a Terrassa de 22 procuradors dels tribunals, 12 són dones (dels 3 darrers degans, dos han estat dones). Dels advocats no disposo de xifres, però les incorporacions dels darrers trenta anys han anat donant majoria a les dones (només una dona n’ha estat degana, l’amiga Maria Vidal). Dels 56 administradors de finques, divuit són dones (per cert, dues són Puigbó Llaberia).

Quan cervell i intel·ligència hem perdut a la història i com hauríem evolucionat sense tanta discriminació?