El Codi Civil Català

12 agost 2010 por Joan Planas

Des de l’any 1984 fins avui, el Parlament de Catalunya ha aprovat força normes de desenvolupament del nostre dret, amb una preocupació clara per a millorar, adaptar, o regular de nou, els drets i obligacions relatives a la persona i la família. Des de la igualtat jurídica dels cònjuges i d’equiparació jurídica dels fills dins i fora del matrimoni, les noves realitats familiars, les unions estables de parella,  filiacions, mesures de protecció dels menors desemparats, l’adopció (també l’adopció conjunta per parelles formades per persones del mateix sexe que va ser objecte d’atenció especial legislativa), la tutela i les institucions tutelars, la potestat del pare i de la mare, els aliments entre parents,  el mateix codi de família (del que van quedar fora  les unions estables de parella, que es van regular seguidament), l’atenció i protecció dels infants i els adolescents, la mediació familiar, les  situacions convivencials d’ajuda mútua, els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica.

Doncs bé, dijous de la setmana passada (5 d’agost), es publicà al Diari de la Generalitat la llei que avança la codificació del dret civil català endegada fa ja uns anys, per tal d’incloure dins el Codi Civil tota la regulació corresponent a la persona i la família (és la llei 25/2010, del 29 de juliol). Aquesta part del codi civil, que ocupa el llibre segon.

El Codi civil català (CCC) com a projecte de país, va iniciar-se amb una primera llei codificadora promulgada l’any 2002, i des de llavors ha fet molt camí.

Si algunes persones, per miopia o ignorància –com jo mateix- a l’inici de la  proposta codificadora ho varem criticar com una labor decimonònica i fora de context, avui –i ja fa temps- hem de reconèixer l’errada pròpia.

El temps ha donat la raó als que va projectar-lo (per bé que a persones com el qui signa, ens van despistar amb tant de Codi separat o especial com es preveia, ja que en algun moment quasi bé semblava que aniríem a Codi per matèria jurídica).

Per cert, posats a fer reconeixements, caldria fer-ho amb la Universitat de Girona i concretament amb la seva Àrea de Dret civil. Des de fa anys desenvolupa –amb el suport de la Generalitat- el Projecte Norm@civil, que és un model de feina ben feta, i que dirigeix el professor Miquel Martín Casals (no el conec personalment, però té un magnífic currículum –he vist que es va llicenciar l’any 1978 –com jo mateix- ell per la Universitat central i jo per l’autònoma, que llavors era la millor, amb algun professorat jove amb unes ganes molt destacables de treballar seriosament, com per exemple el penalista Santiago Mir, el civilista Pablo Salvador Coderch, l’especialista en dret civil català Lluís Puig Ferriol,  el constitucionalista Isidre Molas, el mercantilista Rafael Jiménez de Parga; també hi havia alguns penques o vividors, que els recordo, però dels que no cal glosar aquí el seu nom).

Una visita al web d’aquell projecte farà adonar al lector de la seva importància (http://civil.udg.es/normacivil/).

Bé, tornant al tema, Catalunya segueix donant un pas important amb aquesta llei, de cara a completar una regulació específica del seu dret privat, que com tot dret s’ha d’anar adaptant (com agrada recordar, el vell aforisme diu que “el dret neix vell”).