El codi de consum de Catalunya

29 juliol 2010 por Joan Planas

El 23 de juliol de 2010, fa una setmaneta, s’ha promulgat el nou Codi de Consum de Catalunya, aprovat pel Parlament el dia 30 de juny.

Es tracta d’una modernització, actualització i innovació de la normativa reguladora del consum a Catalunya, amb voluntat d’harmonitzar amb les normes comunitàries, ampliant la protecció dels consumidors –fil conductor de tota la normativa- i, entre d’altres aspectes, facilitar més les solucions extrajudicials als possibles conflictes per la via de potenciar la mediació i l’arbitratge (un tema important, que ja no quedarà a voluntat de les administracions públiques, és que les empreses públiques obligatòriament hauran d’estar adherides a l’arbitratge de consum).

El Codi vol garantir per als consumidors el dret a la protecció de la salut i a la seguretat; el dret a la protecció dels interessos econòmics i socials; el dret a la indemnització i reparació de danys, el dret a la protecció jurídica, administrativa i tècnica; el dret a la informació, l’educació i la formació, el dret a la representació, la consulta i la participació i els drets lingüístics.

Personalment –com a advocat- crec que la mediació i l’arbitratge fins avui en dia no han assolit l’èxit que inicialment es preveia i pel que –en termes generals- es regulava. La voluntat de treure de l’àmbit judicial moltes qüestions considero que moltes vegades ha tingut per nord evitar potenciar l’activitat judicial en la seva finalitat última d’impartir justícia, substituint la maquinària judicial per l’administrativa, però no millorant massa els problemes de fons (és la meva opinió personal i amb ella sé que nedo contra corrent). No hem aconseguit desburocratitzar la matèria.

Amb tot, bo és destacar les millores que introdueix la normativa en temes que malgrat ser de sentit comú, no eren exigides, com per exemple que les empreses que presten serveis (telefòniques, comunicacions en general, subministrament, transports, etc) que es conceptuen de bàsics, han de designar una adreça a Catalunya en la que poder formular queixes o reclamacions, i també garantir els serveis amb un mínim de sis mesos, ampliant-ne el dret a ser informat abans de contractar no només de les condicions dels serveis, sinó també de les garanties  i indemnitzacions que es preveuen ja d’entrada en cassos de reclamacions.

Així mateix, els consumidors tenen dret a ser atesos gratuïtament  en les incidències que tinguin amb les companyies subministradores de serveis bàsics.

En tot cas és una bona i novedosa normativa que ha d’ajudar a millor la protecció dels consumidors, que no és poca cosa.