El lloguer forçós

29 abril 2010 por Joan Planas

Per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de la Secretari d’Habitatge, es troba a informació pública per 45 dies, el Decret amb el que es preveu aprovar el Pla Territorial sectorial d’habitatge i crear el Fons de Solidaritat Urbana.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, tant des que n’era Conseller el mataroní Milà (defenestrat del primer tripartit pels socis al govern amb el consentiment dels seus propis companys de partit) com actualment i de fa temps per l’incombustible Francesc Baltasar, ha estat un dels més actius dels Governs tripartits.

Un del temes estrella en tota aquesta activitat va ser la inclusió del tema de l’expropiació dels habitatges desocupats, establerta a l’art. 42. apartats 5, 6 i 7 de la mateixa.

Realment, vist sense apassionament, és un tema recurrent, i per això els mitjans de comunicació posen el dit a la nafra (que als impulsors com a força política ja els hi va bé).

Fixis el lector que si jo hagués posat com a títol d’aquest comentari el “Pla Territorial sectorial d’habitatge”, hauria passat de llarg directament. Però en canvi, com a “El lloguer forçós”,  s’ha posat a llegir-lo.

Al seu moment els Consellers esmentats van assolir fama i estrellat als medis de comunicació, per una mesura destinada a la inaplicabilitat i a la ineficàcia, però això els devia ser igual. Els seus electors (que els comentaristes polítics xifren en escassos però amb molta força decisòria en el nostre petit país) assaborien així una fermesa de convicció, sabedors també de que significava pur teatre.

Ara, en dissenyar el Pla territorial esmentat (de rimbombància que serà parella a la seva ineficiència), es dona un pas més. És sabut que el Pla no veurà la llum. És sabut que d’aplicar-se aquell article 42 de la llei de l’habitatge i voler-se aplicar forçosament, la inseguretat jurídica de la norma, el greuge comparatiu que suposa  i la discrecionalitat que en purua, el faran condemnat pels tribunals contenciós-administratius.

Però això és igual. En la propera intervenció pública que facin els responsables, es deixarà caure aquest tema de la possible expropiació forçosa, insinuant la pregunta i la resposta i això farà embadalir al personal i donar tema als medis de comunicació.

Així, per exemple, avui sabem que en molts dels àmbits que es previst que es declarin de “demanda residencial forta” i per tant d’acord amb l’apartat 6 de l’art. 42, siguin susceptibles d’establir el lloguer forçós i la possibilitat d’expropiar-ne temporalment l’usdefruit, la pròpia administració de la Generalitat té pisos buits, desocupats. I en els propis àmbits, Ajuntaments, com el de Terrassa, Sabadell i d’altri, per anar a l’exemple concret, passa el mateix.

A l’actualitat, una modificació fa anys reclamada al legislador en matèria d’arrendaments, junt amb la crisi immobiliària, també l’Avalloguer o l’existència d’assegurances,  ha posat al mercat molts pisos en règim de lloguer. Fins al punt que el mercat no falten pisos (habitatges).

Però com que els que manen porten el pinyó canviat i segueixen amb polítiques dissenyades sobre el paper des de l’any 2004, resulta que obviant la realitat, persisteixen en temes que només poden tenir un regust electoral.

M’agradarà veure com s’expropia algun pis –i és paga l’usdefruit expropiat- tenint l’administració que sigui –municipal o autonòmica- pisos colindants buits i desocupats o ocupats a la força il·legalment.

Veure per creure.