El malson de l’impagament de la hipoteca

28 octubre 2010 por Elisabet Planas

EL TOT EGARA

Estem ben endinsats en el quart i últim trimestre de l’any i aviat tocarà fer balanç sobre com ha anat el 2010, especialment pel que fa als efectes de la crisi. Ens preguntem, superarem les 93.319 execucions hipotecàries que es van registrar el 2009? Avui ens volem centrar en l’anàlisi de l’impagament de la hipoteca i els seus efectes, que de ben segur sorprendran a la majoria per desconeguts alguns.

El “boom” immobiliari dels últims anys va suposar l’accés a la compra d’un habitatge a moltes famílies que temps enrere, pel seu nivell de renda, s’haguessin hagut de conformar amb pagar un lloguer. I és que els bancs i caixes, eufòrics per la bonança que el “totxo” estava generant, volien participar també d’aquest pastís i a tal efecte van flexibilitzar el mercat hipotecari i els seus criteris per concedir hipoteques (préstecs hipotecaris); les condicions per obtenir el préstec es rebaixen i, per altra banda, la taxació de l’immoble a hipotecar es feia a l’alça. L’especulació imperava: per què no donar més crèdit al client si la bombolla fa créixer els preus dels pisos cada dia? I sobrevaloraven l’immoble.

I tot això va acabar. Estats Units estornudava amb la crisi de les hipoteques “subprime” i Europa es veia arrossegada a patir l’encostipat d’una crisi financera profunda.

A Espanya hi hem de sumar que l’economia s’havia basat en el mercat immobiliari i, per tant, la crisi no era ja només financera, sinó estructural. La venda de pisos s’estanca. Els promotors i constructors, amb promocions senceres hipotecades, no poden fer front al crèdit que tenen amb els bancs i caixes, que han de tancar l’aixeta i restringir el crèdit. Un peix que es mossega la cua perquè es redueix el nombre de potencials compradors.

I si els grans cauen, els petits com les famílies també. L’euríbor augmenta i fa pujar la quota de la hipoteca; l’atur creix i els ingressos de la família cauen. És impossible de fer front a la hipoteca i això suposa, en la major part dels casos, que els bancs i caixes es quedin amb el pis per cobrar el deute que aquest garanteix a través d’un procediment especial: l’execució hipotecària.

Tanmateix, actualment amb el pis no n’hi ha prou per cobrir el deute. Això és degut a què, per una banda, els preus dels pisos avui han baixat i molt en relació al moment en què es va constituir la hipoteca i per tant el seu valor no cobreix l’import del deute; i per l’altra, com dèiem, l’immoble es va sobrevalorar en molts casos. El deute és més gran que el valor del pis.

Aleshores, i sense esperar-s’ho la família deutora de la hipoteca, entra en joc la responsabilitat personal que preveu l’article 1911 del Codi Civil, que estableix que el deutor (hipotecari o no), respon dels seus deutes amb tots els seus béns presents i futurs. Els bancs i caixes podran reclamar-li el deute pel qual respondrà il·limitadament amb tot el seu patrimoni.

Ara molts es troben que sense saber-ho perquè ningú els ho havia dit, a més de quedar-se sense pis i creient que amb això ja saldava el seu deute amb el banc o caixa que li va concedir la hipoteca, aquests el poden perseguir personalment per cobrar i ho faran.