El nou Decret d’Habitabilitat 2012

8 novembre 2012 por Joan Planas

logo-diari-terrassa25

Ja ha entrat en vigor el nou Decret d’habitabilitat (Decret 141/2012, de 30 d’octubre – DOGC 2/11/2012), pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. Un dels seus objectius és flexibilitzar les exigències de disseny dels habitatges, potenciar la rehabilitació, lluitar contra l’infrahabitatge i la sobreocupació i adaptar-se a la nova realitat socioeconòmica.

Com expressa el propi decret, la regulació de les exigències per als habitatges es fa amb caràcter de mínims d’habitabilitat fugint de la regulació d’un nivell superior.

El decret regula també la cèdula d’habitabilitat, quina funció és acreditar que un habitatge reuneix les condicions d’habitabilitat que el fan apte per a l’ús i residència de les persones, i que l’atorgament de la cèdula implica exclusivament que l’habitatge compleix els requisits tècnics d’habitabilitat de la normativa vigent, deixant clar, com ho fa el decret, que això no suposa la legalització de les construccions pel que fa a l’adequació de l’ús d’habitatge a la legalitat urbanística (la tinença de cèdula no implica la legalitat de la construcció de l’habitatge des del punt de vista urbanístic).

Les qüestions més destacades, són: a)  La superfície útil mínima d’un habitatge passa dels 40 m2 del decret d’habitabilitat antic a 36 m2 en el nou decret. Per obtenir una cèdula d’habitabilitat de nova construcció s’haurà de sumar 20 m2 del paquet sala-menjador-cuina, 6 m2 d’una habitació, i l’espai de pas i el bany fins arribar a 36 m2; b) redueix la superfície mínima de les habitacions, que actualment era de 8 m2 en totes les habitacions, fossin simples o dobles (ara l’habitació doble tindrà una superfície mínima de 8 m2 i la individual  tindrà una superfície mínima de 6 m2); c) Es dóna més poder als ajuntaments a l’hora d’atorgar els permisos d’obres, la qual cosa facilitarà les rehabilitacions (així, per exemple, si un habitatge existent no compleix l’alçada mínima per 2 cm, un tècnic de l’ajuntament podrà atorgar la llicència d’obra  i l’habitatge obtindrà la cèdula d’habitabilitat); d) canvia el criteri del nombre de persones en funció de la superfície total de l’habitatge, per anar contra l’infrahabitatge, de forma que determina el llindar màxim d’ocupació segons el nombre i les dimensions dels dormitoris (1 persona per habitació: mínim 5 m2, dues mínim 8 m2;  tres mínim 12 m2; dues persones en habitatges sense habitacions i únicament amb espais d’ús comú); e) facilita els tràmits per obtenir una cèdula d’habitabilitat, potenciant la tramitació de les sol·licituds per la via telemàtica i suprimint documents relatius a les llicències d’ocupació o als certificats de compliment de control de qualitat (l’únic document que caldrà presentar amb la sol·licitud de cèdula d’habitabilitat de nova construcció és el certificat de final d’obra i d’habitabilitat).

Potser el canvi més visible per al ciutadà, serà que el nou decret amplia la vigència de la cèdula de primera ocupació de 15 a 25 anys per als habitatges de nova construcció, manté la vigència de 15 anys per a les cèdules de segones ocupacions, i es fixa per a 15 anys les que es concedeixen als pisos rehabilitats (que s’anomenaran cèdules de primera ocupació de rehabilitació).

Ha quedat penjat en aquesta legislatura –pendent de tramitar- per motius obvis, la pretesa modificació de la normativa de les Inspeccions tècnics d’Edificis (ITE), que ho serà –segons previsions- per al primer trimestre de 2013.