El nou disbarat de Justícia

20 març 2014 por Elisabet Planas

latorredelpalau

A Terrassa, segons el VI i últim informe de l’Observatori de la Justícia Gratuïta, només durant el 2011 es van tramitar 15.291 assumptes a través del Torn d’Ofici. Sobre aquesta qüestió, la Justícia Gratuïta, el Ministeri de Ruiz-Gallardón torna a ser avui l’estrella d’aquesta columna –i no pas per gust de qui els parla.

El passat 21 de febrer, el Consell de Ministres aprovava el Projecte de Llei de Justícia Gratuïta, el qual havia de servir a Justícia per rentar-se la cara després de l’aprovació de la més que rebutjada Llei de Taxes, barrera d’accés a la Justícia per a la majoria de ciutadans. I refereixo que “havia de servir” en passat, perquè després d’estudiar-lo els advocats hem copsat que es tracta d’un nou engany del govern del PP, que es torna a embrutar amb una proposta de reforma en detriment del ciutadà.

L’Exposició de Motius del Projecte, com no podia ser altra cosa, es desfà en elogis sobre el que suposarà aquesta reforma de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta per al ciutadà; segons ella, tot són beneficis. Res més lluny de la realitat.

Per començar, es fa dependre el finançament del benefici de la justícia gratuïta de l’ingrés que generen les taxes judicials. Un equívoc tractant-se aquest d’un servei públic que garanteix la Constitució i que, per tant, ha de costejar l’Administració, que a més no garanteix ni que es pugui finançar suficientment.

En segon lloc, la pròpia Llei enganya sense cap mena de mirament al ciutadà quan diu que la reforma eleva els nivells màxims de renda exigits per poder beneficiar-se del servei d’assistència jurídica gratuïta.  El que fa és tot el contrari: a una persona sola abans se li concedia el benefici de justícia gratuïta quan tenia uns ingressos de 14.910 euros anuals; ara aquesta quantitat es redueix a 12.780 euros. I per a les famílies, l’apujada, que sí que existeix, és més que minsa: 80 euros mensuals. Increïble, però cert.

Per contra, sorprèn, i molt, que la reforma es plantegi extendre el dret a la Justícia Gratuïta a col·lectius o empreses al marge dels seus recursos econòmics.

A més, i agafin-se forts, es fa desaparèixer l’obligació de l’advocat del Torn d’Ofici (el que presta l’assistència jurídica gratuïta) de residir en l’àmbit del seu domoicili professional i del seu Col·legi d’Advocats; l’advocat haurà de presentar-se allà on sigui requerit en el termini màxim de 3 hores. Si els il·lustro amb un exemple veuran clar que aquesta mesura atempta greument a la tutela judicial efectiva de l’article 24 de la Constitució. A un detingut a Terrassa ara l’ha d’assistir un advocat col·legiat a Terrassa; amb la reforma el podria assistir un advocat de Badajoz. De nou s’allunya al ciutadà de la Justícia i el control de la prestació del servei queda reduït al mínim per part dels Col·legis d’Advocats.

A banda, als qui desenvolupem aquest servei, Advocats i Procuradors del Torn d’Ofici, ens retallen novament fins a un 30% els mòduls de pagament, que ja s’han situat sempre molt per sota del cost real de prestar aquesta activitat professional.

No els sembla que aquesta reforma de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta és un disbarat més del Ministeri de Justícia? És una insensatesa davant la qual ni els que ens dediquem a la Justícia, ni els ciutadans que l’han de rebre, ens podem quedar de braços plegats.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper de març de 2014.