El POUM Rubi Urbanisme desfassat

17 juny 2010 por Joan Planas

L’opulència de la nostra societat –que l’ex President Pujol deixava clara en titllar de nou ric el President Rodríguez quan es ventava fa pocs mesos davant el President de França d’estar a punt de sobrepassar la seva economia i del d’Itàlia d’haver-los avançat (i d’aquí a poc els hi haurem de demanar diners!!)- té una mostra clara i palpable en l’urbanisme i la seva tramitació.

Posem en aquest comentari com a exemple el cas de la tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística municipal de Rubí (POUM), sense entrar en el seu contingut, sinó només per mostrar la parafrènia o deliri normatiu amb la que en hem complicat la vida social i econòmicament.  Tinguem en compte que a la pràctica tota la normativa urbanística té com a únic objectiu definir les normes que sobre usos i aprofitaments es reconeixen als propietaris i usuaris respecte de les finques sobre les que tenen els seus drets de propietat o ús. És a dir, que puc fer jo sobre una meva propietat o quina activitat hi puc desenvolupar. Aquesta és l’essència.

L’Ajuntament de Rubí va procedir el 27 de maig de 2005, en el marc de la seva competència, a suspendre potestativament l’atorgament de llicències urbanístiques.

El 20 de maig de 2008, el propi Ple de l’Ajuntament de Rubí,  va adoptar l’acord d’aprovar inicialment el POUM, així com la suspensió preceptiva de la tramitació de plans urbanístics derivats, de projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, així com la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació i enderrocament, d’instal·lació i ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial.

El 14 de juny de 2010, el Plenari municipal procedeix aprovar provisionalment el POUM, que ha estat prèviament en tràmit d’informació pública i respecte del qual s’han presentat les corresponents al·legacions, i hores d’ara es troba pendent de l’aprovació definitiva per part del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Això vol dir, si les coses van normalment, que cap a finals d’any 2010 podria produir-se l’aprovació definitiva del POUM per part de la Conselleria.

Una pregunta, potser tonta, creu el lector que aquestes terminis són raonables? Des que es va iniciar tot el procés fins avui en dia, tots els paràmetres econòmics han canviat.

Sense particularitzar en Rubí, sigui quina sigui la ciutat, algú més enllà dels polítics que manen,  pot considerar que els ciutadans poden estar tant de temps pendents que algú els concreti i garanteixi fins que s’endegui un nou procés –a voltes discrecional- què poden fer amb la seva propietat i quin usos hi poden donar?

Aquest país l’haurem de revisar de dalt a baix (ja que a més tanta burocràcia, funcionariat i normativa, amb la discrecionalitat amb la que es pot operar, fa que sigui fàcil que hi hagi qui en tregui profit amb influències i diners de per mig).

Per cert, canviant de tema, quan tothom parla de retallar despeses, sous de funcionaris (els que sindicalment s’autoanomenen com a “treballadors de la funció pública” quan fan vaga) em sorprèn no haver vist cap referència al medis de comunicació que, de l’ampliació d’una dotació econòmica que publica el Diari de la Generalitat de 10/6/2010, amb una Resolució del Vicepresident del Govern i que signa el Sr. Carod-Rovira, per la que es passa de dotar en 75.000 € a 180.000 € projectes d’estudi per a difondre valors ambientals i de cultura de la sostenibilitat en la societat catalana. Ens hem tornat ximples del tot. No es tracta de treballar per millorar el medi ambient o la sostenibilitat, sinó de difondre-la (és a dir, de vendre fum políticament correcte). La veritat és que sap greu veure com moltes vegades el Vicepresident és vilipendiat per la caverna mediàtica madrilenya, però em sembla que s’hi posa massa bé i fa massa esforços perquè segueixin així.

Anava a dir que no ens mereixem la irresponsabilitat dels polítics que ens governen, però m’ho callo (retallen sous i no soldats ni tancs, gasten com follets i veuen florir la prevaricació, sense que els milers de funcionaris encarregats de vetllar per tot plegat –com el propi interventor general de la generalitat- se n’adonin!!!). Vergonyant!