El preu de l’habitatge puja

12 desembre 2013 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

Les estadístiques sempre donen per fet que hom ha menjat un pollastre, quan és el veí que n’ha menjat dos (sigui o no Nadal).

Les mateixes estadístiques ens estan dient aquests dies que el preu de l’habitatge puja, quan en realitat segueix baixant (certament no en la mateix intensitat, ja que està en valors agònics).

La situació de Terrassa és el paradigma dels errors dels creixement immobiliari, del que en som responsables tots, encara que no es reconegui (no només els bancs, també tots els operadors immobiliaris, també els ciutadans, també tota la gent que ens movem en aquest àmbit).  Podria desenvolupar-se més aquesta qüestió, però des del meu punt de vista és innegable.

Aquesta situació fa que faltin anys encara –a Terrassa- per tal que siguin eixugats els excessos d’oferta, que per als particulars i els promotors i constructors enganxats són asfixiants. La  competència de la banca –bona si és que n’hi ha i de la dolenta (Sareb)-  alentirà més que en altres llocs aquest procés.

A Terrassa el preu dels habitatges no puja. No ens fem il·lusions. No són ganes de fer de dolent o de profeta de males estrugances, però cal saber on som i quin és el futur.

Mentre els tributs municipals sobre la propietat, no només sobre la tinença (IBI) i ús (IBI-IVA, Taxes escombraries, etc..) han crescut des del 2007 fins avui de forma exagerada i creixeran més per al 2014, 2015, 2016 i següents (en el proper comentari ho aclarirem), també han crescut altres imposts, amb augments com l’autonòmic de Transmissions Patrimonials, Successions, IRPF sobre rendiments, etc.

Tots esperem que l’any 2014 sigui millor que el 2013, però mentre depenguin les finances d’aquí de decisions de tercers (que ajuden a baixar els impostos en altres comunitats, com les subsidiades d’Extremadura o Andalusia), difícilment els catalans ho podrem notar, doncs si anem millor, contribuirem més a subsidiar altres territoris.

El que no sabem avui a Terrassa és si hem tocat fons o no respecte del preu dels habitatges, dels lloguers i del sector immobiliari en general.

Però està clar que des de les responsabilitat dels qui governen la ciutat i en la mesura que és possible (altres ciutats ho han fet),  la ciutadania terrassenca no ha de veure agreujada la seva situació patint increments tributaris, fiscals de tot tipus, que haurien de ser no proposats pels que governen i rebutjats per la ciutadania.