El Testament

27 març 2012 por Joan Planas

Tots sabem que en un testament, el  testador expressa la seva voluntat al notari de paraula o per escrit, i el mateix notari redacta el testament d’acord amb la voluntat del testador expressant-hi el lloc, la data i l’hora de l’atorgament.  Un cop redactat, el testament és llegit al testador o pel testador i, tot seguit, és signat per ell, o per dos testimonis si declara que no sap o no pot signar, i autoritzat d’acord amb la legislació notarial.

La llei ho estableix tal qual. És el testament més comú, anomenat testament obert.

L’allargament de l’esperança de vida de la gent, junt amb el fet que els darrers anys d’aquesta cada vegada van més associats a malalties mentals que tenen una evolució llarga (i a vegades és difícil de valorar pels que no som experts), fa que cada vegada també s’hagin de prendre més prevencions a l’hora d’atorgar testament.

Els advocats que en preparem i els  notaris que els formalitzen, davant de demandes de testaments molt favorables a uns fills o filles en perjudici dels altres, o de testaments estranys, hem d’estar més a l’aguait que mai.

Una prevenció important, per exemple, és que en l’atorgament del testament, el testador i l’advocat al preparar-lo o el notari al formalitzar-lo, tinguin una bona xerrada. Fa un temps, per exemple, un notari amb ofici m’explicava que li havia anat a fer testament un senyor acompanyat pel seu fill. Per tenir més intimitat, el notari s’ho va fer venir bé per fer esperar a fora del despatx el fill i xerrar una estona amb el client. Aquest quan s’adonà que podia sincerar-se li explica que si no surt amb un testament fet a favor del fill que s’espera, aquest li farà passar molt malament (temia inclusivament per la seva salut). El notari, va fer preparar el testament que volia el client, però va fer que el personal en preparés també un altre, que no era el que es va signar, en el que deixava com hereu a aquell mal fill (aquest va marxar content amb la còpia del testament dolent, i a la notaria va quedar signar el bo).

El que no és aconsellable, i serà presumiblement objecte de plets, és el testament que redacta autògrafament  el mateix testador i li entrega al notari tancat (testament que s’anomena tancat i que és ben rar), i encara menys el testament hològraf, que és el que redacta el mateix testador, però que no el porta a protocol·litzar al notari. Aquest és un desastre, doncs si els que troben el testament no els agrada, molt previsiblement el faran desaparèixer i si els agrada, els demés que n’estiguin descontents voldran anul·lar-lo, a banda que a més, una vegada mort el testador, s’haurà d’adverar davant del jutge i protocol·litzar-lo.

Per tant, el millor que es pot fer és anar a un professional que el prepari.

Finalment, sempre hi ha l’opció de no fer res, no fer testament, amb la qual cosa, els hereus seran els fills i filles a parts iguals, i serà usdefructuari el cònjuge o al convivent en parella estable, en el cas que en tingui (amb usdefruit universal).