El testament i incapacitats

26 abril 2012 por Joan Planas

logo-diari-terrassa

Comentàvem fa pocs dies que en un testament, el  testador expressa la seva voluntat al notari de paraula o per escrit, i el mateix notari redacta el testament d’acord amb la voluntat del testador expressant-hi el lloc, la data i l’hora de l’atorgament.

Mai ens cansarem de promocionar que la gent faci testament, doncs per un cost molt baix, podem ordenar el que passarà amb el nostre patrimoni, sigui petit o gran.

Ara bé, hi ha situacions en les que més que mai les persones hem de preveure la nostra successió per tal de protegir els que estimem.

De forma especial podem destacar totes aquelles situacions en les que hi ha menors de edat. Així, cal tenir present que si morim amb fills menors d’edat (un o varis), si no hem fet testament aquests seran els nostres hereus i de tot el que els correspongui per herència, la part que siguin immobles no podran vendre-la, si necessiten diners, si necessiten liquiditat, encara que firma el seu pare o mare sobrevivent.

Per poder vendre farà falta l’autorització judicial i a més la venda no serà lliure, sinó que està sotmesa a un procediment que en principi vol de net i just –una subhasta judicial- però que a la pràctica es torna llarg, penós i ineficient.

El mateix problema tenen els pares que tenen fills que estan incapacitats.

En aquests cassos, a diferència dels fills menors d’edat, sabem que la situació d’incapacitat serà vitalícia, però amb les mateixes limitacions pel que fa a la liquiditat del patrimoni.

No cal dir que aquesta situació afecta moltes persones, que moltes vegades viuen angoixades per la voluntat de garantir als fills incapaços una certa suficiència econòmica, per quan els propis pares falten.

Tant en un cas, els de fills menors, com en l’altre, dels incapacitats, la recomanació d’atorgar testament és encara més vàlida que per als cassos on no tenim aquestes situacions.

D’altra banda, tots aquests temes, angoixants,  s’ha de tenir clar que estan suficientment estudiades per advocats i notaris, així com per les associacions existents en el cas de les incapacitats.

Cal doncs, perdre la por que a vegades té la gent per afrontar aquest tema, tenint present que és necessari resoldre’l el millor possible. Les previsions que es poden fer són múltiples, depenent de la composició de la família, de les bones relacions i enteresa i responsabilitat dels altres germans, en llur cas, de quin sigui el patrimoni existent i la seva formació,etc.

Però en tot cas, tothom hauria de fer testament.