Els habitatges d’ús turístic: finalitat?

18 novembre 2010 por Elisabet Planas

EL TOT EGARA

El passat dia 9 de novembre el Govern va acordar aprovar el Decret que ha de regular els habitatges d’ús turístic, que són aquells que es lloguen a tercers per un temps inferior a tres mesos; es a dir, per a estades curtes. I ens preguntem, i per què ara una norma com aquesta? Què pretenen els nostres polítics?

Doncs bé, el Govern justifica aquesta nova regulació amb què s’ha de dotar de major protecció tant als propietaris que lloguin en aquestes condicions, com als usuaris d’aquests habitatges turístics, i els veïns dels edificis on es trobi l’habitatge. Entenen que el Decret ha de donar eines de control sobre l’existència d’aquests habitatges i, així és més fàcil garantir aquesta protecció de la qual s’abanderen. Però és això el que busquen exactament?

Veiem breument en què consisteix la norma i l’anàlisi de la seva finalitat sortirà sol.

El nou Decret estableix que per a poder llogar un habitatges d’ús turístic (amb les condicions que hem dit), el propietari haurà d’obtenir una llicència d’activitat municipal, imposant als Ajuntaments catalans la regulació mitjançant ordenança d’aquesta activitat d’habitatge d’ús turístic en el termini d’un any des de l’entrada en vigor del Decret.

Amb la llicència l’Administració facilita la inspecció d’aquests habitatges d’ús turístic per tal que compleixin les condicions d’habitatge; aquí és clara la protecció dels usuaris, entre d’altres mesures com ara tenir a disposició fulls de reclamació a l’habitatge.

Pel que fa als veïns, també ens venen que el seu benestar estarà més ben garantit. Ens presenten com a novedós que la Comunitat de Propietaris de l’edifici on es trobi l’habitatge turístic pugui oposar-se a l’existència d’aquests “apartaments” perquè així ho estableixen els Estatuts de la Comunitat o el seu Reglament de Règim Interior. Això ja ho preveu el Codi Civil de Catalunya, ja sigui perquè els Estatuts no permeten l’ús al que es destina un determinat departament de l’edifici, o perquè simplement es faci “jarana” atemptant així contra la convivència normal, que és el que sovint passa quan es lloga a estrangers joves que vénen al nostre país a provar les mels de la festa fins a altes hores del matí i el baix preu de les begudes alcohòliques. En aquest sentit, el Decret es treu de la màniga que a aquestes persones se les pugui expulsar en un termini de 24 hores. L’article 553-40 del Codi Civil de Catalunya ja dota als veïns (Comunitat de Propietaris) que es trobin en aquests casos amb la possiblitat d’instar un procediment judicial (ordinari) perquè l’incomplidor propietari o ocupant del pis cessi en l’activitat contrària podent reclamar fins i tot danys i perjudicis. Què en faran d’aquesta “acció de cessació” que ja existeix? Com pretenen fer fora a un inquilí molest en 24 hores? Simplement és impossible. Més fum.

I per últim, al propietari com el protegeixen? Doncs imposant-li més exigències a l’hora d’arrendar el seu pis per a un ús turístic. Ara ja no n’hi haurà prou amb la cèdula d’habitabilitat, sinó que a més s’haurà de tenir la llicència municipal.

En els temps que corren, crec que més que per tot això del qual es vanagloria el Govern, la finalitat de la norma beneficia més a les Administracions que a ningú.

En primer lloc, fixin-se que s’exigirà una llicència per poder llogar un habitatge com a turístic; per tant, que el propietari que vulgui treure un rendiment de la seva finca almenys durant el període estival, hagi de passar per caixa i pagar la taxa per al tràmit d’aquesta llicència municipal. Més ingressos per als Ajuntaments, que pobrets, es troben endeutats fins a la medul·la (expliquin-ho als proveïdors dels consistoris, que no cobren). I en segon lloc, tant control per part de l’Administració també té una finalitat fiscal, i és que aquestes operacions siguin declarades a la Hisenda Pública.

S’acosten les eleccions i tota normativa ha de ser vestida per atraure votants. Si la desvestim veurem que altra vegada, el Govern escombra cap a casa.