Els moviments que esperem la ciutadania

27 abril 2013 por Elisabet Planas

latorredelpalau

A Terrassa, com en la majoria de ciutats catalanes, la crisi no s’atura; i més que donar senyals de millora, la situació empitjora. L’atur augmenta, també ho farà la impossibilitat de les famílies terrassenques de fer front a les seves quotes de la hipoteca i, de retruc, la del nombre d’execucions hipotecàries i desnonaments dels seus habitatges.

Terrassa, des del 2008 i fins el 2011 (són les dades que coneixem a dia d’avui) acumula presentades als Jutjats un total de 2.860 execucions hipotecàries. Volem ser el número 1 en molts aspectes, però no pel que fa a la crisi. I no ens en sortim.

Tanmateix, on podríem destacar i ser pioners és en la justícia social. I per aconseguir-ho, hauríem de tenir un partit judicial que procurés pels seus justiciables més desfavorits. Quina manera millor podria trobar el partit judicial de Terrassa que la d’emular el de Barcelona o el de Toledo? No és envejable que els Jutges de Primera Instància (els civils, els que s’ocupen dels desnonaments per impagament d’hipoteca) d’aquestes ciutats hagin arribat a acords per incorporar ja els efectes de la coneguda i important Sentència del Tribunal de Justícia Europeu contra el sistema hipotecari espanyol i els desnonaments? No és ajudar a la ciutadania donar-li oportunitats a les quals té dret i se li han reconegut des d’Europa?

Per què esperar que la Llei es modifiqui, quan la passivitat dels nostres polítics eternitza cada procés a favor dels bancs i els mercats? Obrir una via per protegir els deutors hipotecaris en el panorama que viu Terrassa, no és cap mala idea. Es tractaria que els Jutjats de Primera Instància de la nostra ciutat arribessin a un acord per aplicar criteris similars als adoptats a Barcelona i Toledo per frenar els desnonaments quan en el préstec hipotecari hi pugui haver clàusules abusives; possibilitar al deutor oposar-se per aquest motiu encara que la Llei no ho contempli.

Faig una crida als nostres jutges de Terrassa per tal que segueixin la línia justa, la que esperem els ciutadans. Perquè els moviments per a un canvi de paradigma no únicament els podem deixar als qui ens governen, sinó que també els poden impulsar els servidors de la Justícia per tal de fer-se més seva aquesta condició.