En temps de crisi, protegim el consumidor

16 setembre 2010 por Elisabet Planas

EL TOT EGARA

Com a creador de producció i, per tant, de riquesa i llocs de treball, el consum en el moment difícil que travessa la nostra economia és un factor a tenir molt en compte, que cal potenciar per reactivar-la (l’economia). Això és clar. Tanmateix, augmentar (o mantenir) el consum també fa necessari que alhora s’hagi de “mimar” el consumidor, protegir-lo per què quan consumeixi ho faci sentint-se segur. I aquesta seguretat l’animarà a seguir consumint; és un peix que es mossega la cua. Doncs bé, en aquest marc es troba la conscient aprovació del Codi de Consum de Catalunya, que la setmana passada apuntàvem com una de les novetats legislatives d’aquest estiu.

Fins la seva entrada en vigor, el passat 23 d’agost, el que regulava el nostre consum era una disbauxa de lleis que només generaven inseguretat (jurídica), que és el que s’ha d’evitar a tota costa. El codi, però, no s’ha limitat a ser una mera recopilació ordenada del contingut de les disposicions existents, sinó que aquestes s’han reformat i adaptat a les exigències de la realitat social, del consum actual, que ja ha estat regulat a nivell europeu. Europa també mana i ens exigeix adaptar les nostres lleis i la de tots els Estats membres a través de Directives. Ara és doncs el moment.

Encaminat en la direcció de preservar l’equilibri entre el consumidor i els empresaris, estableix que els telèfons d’atenció al consumidor de les empreses hauran de ser gratuïts (ja era hora!) per a qualsevol incidència que afecti al funcionament normal de la relació de consum.

En relació al consum fora d’establiments comercials (comerç electrònic, per exemple) també hi ha novetats interessants, sobretot relatives a la informació al consumidor. En el cas de les màquines automàtiques (amb les que segur que molts de nosaltres ens hem barallat en més d’una ocasió), per exemple, s’introdueix que hauran d’informar de les instruccions per obtenir el bé o servei, indicacions relatives al preu, les modalitats de pagament admeses i la identificació de l’explotador. Però encara va més enllà i fa responsable del que pugui generar l’incompliment d’aquestes obligacions al titular de l’establiment on es troba la màquina.

També es tracta la figura de l’intermediari, a qui se li imposa l’obligació d’informar sobre l’àmbit de la seva intervenció i el preu per aquest servei; també s’amplien les infraccions relatives a obligacions a assumir pels empresaris amb relació a pràctiques i clàusules abusives.

Amb tot, el Codi satisfà les últimes demandes dels consumidors amb les principals novetats que hem apuntat, tot dotant també de seguretat un camp en el qual la massiva regulació feia difícil la tasca per la qual neix aquesta branca del Dret: la protecció a la part dèbil de la relació de consum, el consumidor.