És vàlida la clàusula sòl o sostre del meu préstec?

8 febrer 2013 por Elisabet Planas

Revista LLOCS – Febrer 2013 – Número 28

Les clàusules sòl i les clàusules sostre són aquelles que en un contracte de préstec amb pacte d’interessos variables, fixen uns límits a aquesta variabilitat del tipus d’interès tant per dalt com per baix. És a dir, que en la sòl, si el tipus d’interès baixa per sota del valor que s’ha establert a la clàusula, el client no se’n beneficia, sinó només el banc, estant obligat per aquesta clàusula el client a pagar els interessos que el tipus mínim previst a la clàusula sòl li marca.

Des d’associacions de defensa dels consumidors, així com per alguns tribunals que han dictat resolucions en aquest sentit, s’ha qüestionat la validesa d’aquest tipus de clàusules per considerar que són abusives i, per tant, nul·les de ple dret, que s’han de tenir per no posades al contracte que el consumidor va signar un bon dia amb el banc.

Segons la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris, són clàusules abusives totes aquelles estipulacions no negociades individualment ni consentides expressament, contràries a la bona fe, que causin, en perjudici del consumidor i usuari, un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts d’un contracte.

A priori, amb aquesta informació i amb la llei a la mà és lògic pensar que tota clàusula sòl i tota clàusula sostre és nul·la, oi? Però la realitat és una altra. Si bé la llei estableix clarament quan s’entén que una clàusula contractual és abusiva, no determina que tota clàusula sòl o sostre ho siguin, sinó que seran els jutjats i tribunals qui hauran d’apreciar aquesta condició.

I la qüestió no és pacífica, creguin-me. Els jutjats i tribunals no mantenen una posició unànime al respecte, i és per això que tant podem trobar sentències que declaren abusives i, per tant, nul·les aquest tipus de clàusules, com sentències que d’acord amb les circumstàncies del cas, consideren que no ho són. Així, hi ha sentències que avalen que l’existència de clàusula sòl sense clàusula sostre és abusiva, ja que el que provoca és que l’únic beneficiari de la variabilitat del tipus d’interès sigui el banc (si baixa el tipus d’interès per sota del sòl el client no se’n beneficia i en canvi si puja sense límit sempre hi guanya el banc en perjudici del client); així com que l’existència tant de clàusula sòl i clàusula sostre no sempre suposen l’equilibri de les parts en el contracte de préstec, si aquestes no són proporcionals l’una amb l’altra (suposem un sòl molt alt i un sostre altíssim), i per tant són abusives. Però també n’hi ha que consideren que no ho són, bé perquè falten els requisits per declarar-la nul·la, bé perquè entenen que la legalitat d’aquestes clàusules es deriva de la pròpia normativa europea, que preveu la seva existència.