Esperem una mica a morir

17 març 2011 por Joan Planas

L’anunci fet pel Govern català de la supressió de l’impost sobre successions i donacions, entre pares i fills i entre cònjuges o parelles, per a abans de les eleccions municipals del 22 de maig, incita a esperar-se per a morir.

Si l’anunci de la supressió a partir de l’1 de gener de 2011 de l’ajut per al naixement d’un fill va retardar alguns parts, en la  mida del possible és aconsellable que el lector esperi una mica abans de morir.

Ben segur que des d’ara i fins llavors, tota la pretesa esquerra política, fent servir saberuts catedràtics i opinadors, es llençaran contra la mesura.

Però la supressió de l’impost sobre les herències no és una promesa electoral que s’ha de complir, sinó que és un acte d’autèntica justícia tributària. Sense cap dubte és l’impost més injust que hi ha, doncs tothom sap que no grava els rics-rics, que escapoleixen legalment el pagament amb enginyeria fiscal, sinó que recau sobre les classes mitges que han estalviat.

Tot i que serà legítim que la gent opini el que vulgui –faltaria més-  no perdem de vista aquesta injustícia originària. Els arguments que no es pot retallar prestacions i despesa pública i alhora suprimir aquest impost, no té cap sentit. S’ha de retallar la despesa i el malbaratament de diners públics (pensi només el lector en la quantitat de propaganda electoral encoberta que tots plegats paguem amb els nostres impostos com si fos publicitat “institucional” i amb la quantitat de diners que han tirat als darrers governs i que eren nostres: les tones i tones de diners tirades amb el “Plan E”, els regals indiscriminats a l’IRPF abans de les darreres eleccions generals, etc).

Si Catalunya és un país que està forçat per llei a ser “solidari” i aquells amb els que es “solidaritza” ja han suprimit l’impost, és just que els catalans siguin els únics a pagar aquest impost? És absolutament indefensable mantenir l’impost.

La gent no és conscient, fins que els hi toca el rebre a ells, de quines són les angoixes i el patiment que se’ls ve a sobre, quan a més de fer front a situacions de malaltia, no n’hi ha prou amb això, sinó que han de patir pensant que les seves famílies i les persones que més estimen, potser quedaran amb una mà al davant i l’altra al darrera per culpa d’haver de pagar l’impost.

I ja que d’eleccions municipals es tracta, seria interessant veure si algun força política comença a moure fitxa per a la supressió de l’impost municipal de plusvàlua en les herències (l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys és paga als ajuntaments també quan hi ha una herència). L’Ajuntament de Terrassa, per exemple, preveu uns ingressos de tres milions d’euros per aquest impost l’any 2011.

Quin partit començarà?