Expropiar terrasses comunitàries

5 juny 2014 por Joan Planas

logo-diari-terrassa19

Poques vegades es mostra més palpable com el poder polític és a disposició de les grans companyies, en aquest  cas de telecomunicacions (que són germanes o cosines germanes de les bancàries).

Mitjançant un corrosiu procediment per tal d’abocar les Comunitats de propietaris a una inseguretat jurídica i indefensió quasi totals, la nova llei de telecomunicacions (Llei 9/2014, de 9 de maig), dóna dret a les operadores de telefonia mòbil, per tal que puguin expropiar forçosament espais privats de les Comunitat de propietaris, per tal d’instal·lar-hi antenes per a desenvolupar la seva xarxa de comunicacions (no la xarxa de la Comunitat, sinó la de les operadores, quedi clar).

L’estrafolari i complicat  procés al que sotmet la llei a les Comunitats (i ben senzill per a les operadores), farà aquestes companyies de telecomunicació reines de les terrasses i a les Comunitats servents i esclaves d’aquelles (sense eufemismes).

Així, el dret a ocupar la propietat privada que estableix l’article 29 de la llei, implica que a instàncies d’aquestes el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (el mateix que vetlla per tal que els ciutadans valencians i catalans no surtin perjudicats per la plataforma Castor i el dipòsit de gas submarí), s’instruirà un expedient que resoldrà sobre si s’han respectat i garantit als propietaris afectats per l’expropiació forçosa de les seves terrasses comunitàries.

A la pràctica  la llei (art. 45) preveu que l’operadora no pot portar a terme la instal·lació si en el termini d’un mes des que ella ho comunica a la Comunitat, aquesta Comunitat (o el propietari únic en el cas d’edificis que pertanyen a una persona i els té en tot o en part llogats), acredita davant l’operador (amb la qual cosa es desplaça la càrrega de provar a la Comunitat), que cap dels copropietaris o llogaters de l’edifici està interessat en disposar de les infraestructures “proposades” per l’operadora o afirma que realitzarà, dins els tres mesos següents a la contestació, la instal·lació d’una infraestructura comú de comunicacions electròniques a l’interior de l’edifici o l’adaptació de la prèviament existent que permetin aquest accés ultra ràpid. La manca de resposta donarà dret a l’operadora a iniciar la instal·lació, només amb el requisit de comunicar a la Comunitat el dia que iniciarà la instal·lació.

Realment aquest és un redactat que és fàcil de posar per escrit, quan l’objectiu del redactor o de qui fa tirar endavant aquesta iniciativa és la de beneficiar a les companyies i deixar paralitzades amb una inseguretat jurídica i indefensió a les Comunitats de propietaris (el lector només ha d’imaginar que dins el mes que se li comunica, la Comunitat ha de fer tot un seguit de tasques, algunes difícils, com és aconseguir que no hi hagi cap copropietari que vulgui la instal·lació que li permeti un “accés ultra ràpid”).

Com a advocat, no tinc cap dubte que d’aquí a uns anys, aquesta normativa s’anul·larà, però mentre les companyies operadores hauran aconseguit el seu objectiu, gràcies al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme.

Perquè després s’estranyin que la gent protesti i s’indigni del procedir del poder polític.